Irene de Montferrat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIrene de Montferrat
Nom original(el) Ειρήνη Κομνηνή Δούκαινα Παλαιολογίνα Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Yolande Modifica el valor a Wikidata
1274 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Casale Monferrato (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1317 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (42/43 anys)
Drama (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu romana d'Orient
1284 – 1317
← Teodora Ducas VatatzesRita d'Armènia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperadriu consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAleramici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAndrònic II Paleòleg (1285 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodor I de Montferrat
Joan Paleòleg
Bartolomeu Paleòleg
Demetri Paleòleg
Simonida
Demetri Paleòleg Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem VII de Montferrat Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat Modifica el valor a Wikidata
GermansMargaret of Montferrat (en) Tradueix i Joan I de Montferrat Modifica el valor a Wikidata

Irene de Montferrat, nascuda el 1274 i morta el 1317 a Constantinoble, nascuda amb el nom de Violant de Montferrat que va canviar per Irene amb motiu del seu matrimoni, va ser la segona esposa d'Andrònic II Paleòleg, governador de Constantinoble i emperador romà d'Orient. Era l'hereva del Marquesat de Montferrat.

Nascuda a Casale Monferrato, era filla de Guillem VII, marquès de Montferrat i de la seva segona esposa Beatriu de Castella. Els seus avis materns van ser el rei Alfons X de Castella i la seva esposa Violant d'Aragó i d'Hongria. Violant va heretar el nom de la seva àvia.

L'any 1284, Andrònic II, vidu del seu primer matrimoni amb Anna d'Hongria, es casà amb Violant (Irene) que va rebre el el títol d'Emperadriu. Irene de Montferrat podia fer valdre els drets de la dinastia de Montferrat sobre el Regne de Tessalònica, per ser descendent d'Isaac II Àngel.

El 1305 a la mort de Joan I de Montferrat, l'últim descendent masculí de la dinastia dels Aleramici, sobirà del marquesat de Montferrat i germà d'Irene, va reclamar la transmissió per als seus fills del dret a heretar el títol de Marquesos de Montferrat.

La parella va tenir quatre fills que van arribar a l'edat adulta:

Irene de Montferrat va deixar Constantinoble el 1303 per instal·lar-se a Tessalònica. Va organitzar allà la seva pròpia cort, controlava les seves finances i fins i tot la política exterior fins a la seva mort catorze anys després. L'historiador Nicèfor Gregores la retrata com una reina ambiciosa i arrogant.[1]

Referències[modifica]

  1. Nicol, Donald. The Byzantine lady: ten portraits, 1250-1500. Cambridge: Cambridge University Press, 1996, p. 48-49. ISBN 9780521576239.