Irma la douce

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaIrma la douce
Irma la Douce
Fitxa tècnica
Direcció Billy Wilder
Protagonistes Jack Lemmon
Shirley MacLaine
Direcció artística Alexandre Trauner
Producció Edward L. Alperson
I.A.L. Diamond
Doane Harrison
Billy Wilder
Alexandre Trauner
Disseny de producció Alexandre Trauner
Guió Billy Wilder
I.A.L. Diamond,
adaptació de la comèdia musical Irma la douce d'Alexandre Breffort
Música André Previn
So Robert Martin
Fotografia Joseph LaShelle
Muntatge Daniel Mandell
Vestuari Orry-Kelly
Productora Mirisch Corporation
Phalanx Productions
Distribuïdora United Artists
Teatre du Temple
Ciné Sorbonne
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1963
Durada 147 minuts
Idioma original anglès
Color color
Temàtica
Gènere Comèdia romàntica
Tema principal Prostitució
Lloc de la narració París
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu ()
Òscar a la millor pel·lícula en color ()
Academy Award for Best Score, Adaptation or Treatment ()
Premis Academy Award for Best Score, Adaptation or Treatment ()
Més informació
IMDb Fitxa 7.5/10 stars
FilmAffinity Fitxa 8.0/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Irma la douce és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder i estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

A París, Nestor Patou, un ingenu guàrdia urbà, acaba de ser destinat al barri de les Halles. És sorprès per la presència matinal de nombroses dones que deambulen pel carrer Casanova.[3] Interroga una minyona morena que pretén passejar el seu gos. Veient-la entrar amb un home a l’hotel Casanova davant el qual estava s’hi estava, comprèn que ella i les altres noies són prostitutes. Alerta la seva comissaria perquè es faci un registre a l’hotel. El seu cap, que es trobava entre els clients detinguts, està furiós, i Nestor és despatxat de la policia. El nou aturat, de pas pel carrer Casanova, troba de nou la noia, anomenada «Irma la dolça». Però Hipolit, defensor d’aquesta, veient la seva mantinguda perdre el seu temps en xerrameques, arriba brutalment per interrompre la seva conversa. En la baralla que té lloc a continuació, i a favor de felices circumstàncies, Nestor en surt vencedor. Irma llavors només té ulls per a ell i desitja que sigui el seu nou protector. Profundament enamorat d’ella, Nestor voldria que canviés d’ofici, però Irma es deu al seu treball de «prostituta de mare a filla», el seu orgull que és que, pel fruit de la seva feina, l’home que manté sigui el més elegant i el més envejat del barri. Amb l’ajuda del bistrotier Moustache, Nestor posa a punt un pla perquè Irma només tingui un sol client que li asseguri els seus ingressos habituals. Es maquilla com a «Lord X», un anglès impotent, que retribueix Irma perquè li presti només una orella compassiva a les seves desgràcies. Però Nestor té moltes dificultats per assegurar cada alba el seu difícil treball d’home per tot al mercat, d’amagat d’Irma que es comença a interrogar sobre les causes del seu cansament.

Un matí, el descobreix de tornada del mercat i l’acusa de tenir una relació amb una noia del barri, i les seves relacions es deterioren. Caldrà que Nestor arribi a fer desaparèixer Lord X per trobar els favors d’Irma, però amb un embolic, ja que és sospitós d’haver assassinat el Lord. Nestor reconeix que, gelós, ha comès un homicidi passional, la major prova d’amor per a Irma. Tot acaba bé, ja que Nestor, després d’haver «ressuscitat» Lord X, torna a la policia i Irma accepta convertir-se en la seva dona renunciant a la seva « professió » per dedicar-se a la seva nova tasca de mare...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Temes i context[modifica | modifica el codi]

Adaptació de la comèdia musical francesa ‘‘Irma la dolça‘‘ d’Alexandre Breffort i Margarida Monnot. La història ha estat tanmateix modificada. En la seqüència on Shirley MacLaine balla sobre la taula de billar a la taverna « Chez Moustache » sobre el tema musical ‘‘Ah ! Dis donc’’[4] de la comèdia musical, envoltada de clients que exclamen amb ella «Dis donc! », és una referència directa a l’obra d’origen, però la pel·lícula no implica cap cançó i no pot per tant ser considerada com pel·lícula musical. No obstant això, aquesta realització de Billy Wilder va allargar l’immens èxit obtingut per la comèdia musical que va ser interpretada durant anys a París, Londres i Broadway.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. (en català). esadir.cat. 
  2. «Irma, la douce    ». The New York Times.
  3. El «carrer Casanova» és imaginari, però existeix un carrer Danielle-Casanova a la riba dreta de París, però no situada al barri de les Halles.
  4. Extret de la cançó :

    Ah ! Dis donc, dis donc, dis donc, dis donc, dis donc,
    J’sais pas ce qui m’arrive là,
    Ah ! Dis donc, dis donc, dis donc, dis donc, dis donc,
    Tous les jours c’est gala,
    C’est pas du boniment,
    Du bidon, car je sens
    Battre mon palpitant
    Quand je te vois.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema