Isòtops de l'ununocti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'ununocti (Uuo) fou sintetitzat molt recentment; totes les dades són teòriques. Manca d'isòtops estables. No es pot donar una massa atòmica estàndard.

Taula[modifica | modifica el codi]

núclid
symbol
Z(p) N(n)  
massa isotòpica (u)
 
semivida espín
nuclear
composició
isotòpica
representativa
(fracció molar)
rang de variació
natural
(fracció molar)
energia d'excitació
293Uuo 118 175 293,21467(129)#
294Uuo 118 176

Notes[modifica | modifica el codi]

  • Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó almenys en part de tendències sistemàtiques.
  • La incertesa es mostra de forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa d'Ame2003 denoten una desviació estàndard. Els valors de la IUPAC són incerteses esteses.

Teòrics[modifica | modifica el codi]

Els càlculs teòrics fets sobre les rutes sintètiques i la semivida d'altres isòtops han revelat que alguns podrien ser lleugerament més estables que l'isòtop sintetitzat, el 294Uuo; els més probables són el 293Uuo, el 295Uuo, el 296Uuo, el 297Uuo, el 298Uuo, el 300Uuo i el 302Uuo.[1][2][2] D'aquests, el 297Uuo podria representar la millor possibilitat d'obtenir nuclis més longeus,[1][2] i per tant podria ser l'objectiu de treball futur amb aquest element. Alguns isòtops amb molts més neutrons, com ara els situats al voltant del 313Uuo, també podrien ser nuclis més longeus.[3]

Combinacions diana-projectil que porten a nuclis compostos amb Z=118[modifica | modifica el codi]

La taula següent inclou diverses combinacions de dianes i projectils que es podrien fer servir per formar nucli compostos amb Z=118.

Diana Projectil NC Resultat de l'intent
208Pb 86Kr 294118 Sense èxit fins ara
232Th 64Ni 296118 Reacció encara no provada
238U 58Fe 296118 Reacció encara no provada
244Pu 54Cr 298118 Reacció encara no provada
248Cm 50Ti 298118 Reacció encara no provada
249Cf 48Ca 297118 Reacció reeixida

Càlculs teòrics sobre el tall de secció d'evaporació[modifica | modifica el codi]

La taula següent conté diverses combinacions de dianes i projectils per les quals els càlculs han ofert estimacions del rendiment de tall de secció de diversos canals d'evaporació de neutrons. Es mostra el canal amb el rendiment esperat més alt.

SDN = Sistema dinuclear ; σ = tall de secció

Diana Projectil CN Canal (producte) σ max Model Ref
208Pb 86Kr 294118 1n (293118) 0,1 pb SDN [4]
208Pb 85Kr 293118 1n (292118) 0,18 pb SDN [4]
252Cf 48Ca 300118 3n (297118) 1,2 pb SDN [5]
251Cf 48Ca 299118 3n (296118) 1,2 pb SDN [5]
249Cf 48Ca 297118 3n (294118) 0,3 pb SDN [5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 P. Roy Chowdhury, C. Samanta i D. N. Basu. «α decay half-lives of new superheavy elements». Phys. Rev. C, vol. 73, Gener 2006, pàg. 014612 [Consulta: 18 gener 2008].
  2. 2,0 2,1 2,2 C. Samanta, P. Roy Chowdhury i D. N. Basu. «Predictions of alpha decay half lives of heavy and superheavy elements». Nuclear Physics A, vol. 789, Abril 2007, pàg. 142–154. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2007.04.001 [Consulta: 18 gener 2008].
  3. S B Duarte, O A P Tavares, M Gonçalves, O Rodríguez, F Guzmán, T N Barbosa, F García i A Dimarco. «Half-life predictions for decay modes of superheavy nuclei». J. Phys. G: Nucl. Part. Phys., vol. 30, 2004, pàg. 1487–1494. DOI: 10.1088/0954-3899/30/10/014 [Consulta: 18 gener 2008].
  4. 4,0 4,1 Feng, Zhao-Qing. «Formation of superheavy nuclei in cold fusion reactions». Physical Review C, vol. 76, 2007, pàg. 044606. DOI: 10.1103/PhysRevC.76.044606.
  5. 5,0 5,1 5,2 Feng, Z. «Production of heavy and superheavy nuclei in massive fusion reactions». Nuclear Physics A, vol. 816, 2009, pàg. 33. DOI: 10.1016/j.nuclphysa.2008.11.003.


Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids
Isòtop més lleuger Isòtop actual Isòtop més pesant
Isòtops de l'ununocti Isòtops de l'ununsepti Isòtops de l'ununenni