Isaac Pàvlovski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Isaac Pàvlovski
Naixement 1853
Taganrog
Mort 25 de març de 1924(1924-03-25) (als 70–71 anys)
París
Ocupació periodista
Modifica dades a Wikidata

Isaac Iakovlévitx Pàvlovski, en rus Исаак Яковлевич Павловский, (Taganrog, 1853 - París, 1924) fou un periodista i escriptor rus. Fou company de clase a l'institut i amic d'Anton Txékhov.

De jove fou activista a Taganrog, on l'arrestaren durant el 1877 durant el procés dels 193, on 193 estudiants i "revolucionaris" foren arrestats per desordres i calumnies contra l'Imperi Rus. En presó es casà amb l'aristòcrata Vera Sergueïenna Gontcharova, amiga de la matemàtica Sófia Kovalévskaia i neboda de la muller d'Aleksandr Puixkin, qui pensà que amb aquest matrimoni de conveniència s'alleugeria la seua condemna.

Deportat al cercle àrtic, fugí a França en 1878, on s'iniciaria en el periodisme en Le Temps en 1880 amb En Cellule, la història del seu empresonament.

Apassionat d'Espanya i de Catalunya, on faria nombrosos viatges, feu amistat amb Narcís Oller, Emilia Pardo Bazán, José María de Pereda, Benito Pérez Galdós i Ernesto Bark. D'aquestos viatges neixqué Ocherki sevremennoi Ispanii 1884-1885, Notes sur l'Espagne contemporaine 1884-1885) (Izdanie, A.S.Souvorina St. Pétersbourg 1889).

El 1886 Oller li traduí les Memòries d'un nihilista, la primera novel·la russa traduïda al català.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Isaac Pàvlovski a Viquitexts, la biblioteca lliure.