Vés al contingut

Isaac de Benserade

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIsaac de Benserade
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1613 Modifica el valor a Wikidata
Lyons-la-Forêt (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 1691 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Gentilly (França) Modifica el valor a Wikidata
2n Seient 7 de l'Acadèmia Francesa
9 abril 1674 – octubre 1691
← Jean ChapelainÉtienne Pavillon →
Verderer (en) Tradueix Lyons-la-Forêt
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, forma dramàtica, llibret i ballet Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, coreògraf, llibretista, dramaturg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia Francesa (1674–1691) Modifica el valor a Wikidata
MovimentLlibertinatge erudit i preciosisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 6e2214fb-5cb5-4989-ba65-4da598472315 Discogs: 5908071 IMSLP: Category:Benserade,_Isaac_de Goodreads author: 4653007 Goodreads character: 971983 Modifica el valor a Wikidata

Isaac de Benserade (Lyons-la-Forêt, 1612 - Gentilly, Illa de França, 19 d'octubre de 1691) fou un poeta i dramaturg francès, d'ascendència normanda.[1][2]

Fill de Charlotte de la Porte, emparentada amb Richelieu, i d’Henry de Benserade, escriu la seua primera tragèdia, Cléopâtre, al 1635, dedicada al cardenal Richelieu, el qual li gratifica el gest amb una generosa pensió; a la qual s’uniran la comèdia Iphis et Iante (1637) i tres obres dramàtiques més: la tragèdia La Mort d’Achille et la Dispute de ses armes (1636) i les tragicomèdies Gustaphe ou l’Heureuse Ambition (1637) i Méléagre (editada el 1641). La carrera teatral de Benserade és, doncs, breu, i la mort de Richelieu (1642) l’obliga a buscar nous protectors: Anna d’Àustria, reina consort i després regent; Jean Armand de Maillé, duc de Brézé, un parent llunyà per banda de mare; el cardenal Jules Mazarin, successor de Richelieu; Gastó de França, duc d’Orleans, qui, a més d’una pensió, li regala un apartament al Palau Reial de les Teuleries, i finalment, el mateix Lluís XIV.[1]

Home de cort d’esperit mundà i refinat, habitual dels salons literaris preciosistes i dels cabarets, virtuós de la llengua i polígraf, i fecund i talentós poeta de circumstància de ploma, ara i adés incisiva, i sovint faceciosa, cultiva tots els gèneres poètics i capgira a lloure epigrames, rodolins, balades i madrigals..., però, sobretot, llibrets de ballets de cort (un gènere novell nascut a finals del segle anterior que conjuga poesia, música vocal i instrumental, i coreografia): entre 1651 i 1669 n'escriu una vintena, musicats per Jean-Baptiste Lully, Michel Lambert o Jean de Cambefort.[1]

Escollit membre de l’Académie Française al 1674, participa en la redacció del Dictionnaire, i només publica dues obres més: les Métamorphoses d’Ovide en rondeaux, el 1676, i les Fables d’Ésope en quatrains, el 1678. Cansat de la vida a la Cort, el 1685 Benserade es retira a Gentilly, on morirà el 19 d’octubre de 1691, als 78 anys.[1]

Obres

[modifica]
  • 1636 Cléopâtre
  • 1636 La Mort d'Achille et la Dispute de ses armes
  • 1637 Gustaphe ou l'Heureuse Ambition
  • 1637 Iphis et Iante, traduïda per Encarna Sant-Celoni al català (Ifis i Iante, col. d'ací d'allà, 102, adesiara, 2024)
  • 1641 Méléagre
  • 1648 Le Sonnet de Job
  • 1651 Ballet de Cassandre
  • 1651 Ballet des Fêtes de Bacchus
  • 1653 Ballet de la Nuit
  • 1654 Ballet des Proverbes
  • 1654 Ballet des Noces de Pélée et de Thétis
  • 1654 Ballet du Temps
  • 1655 Ballet des Plaisirs
  • 1655 Grand Ballet des Bienvenus
  • 1656 Ballet de Psyché
  • 1657 Ballet de l'Amour malade
  • 1658 Ballet royal d'Alcidiane
  • 1659 Ballet de la Raillerie
  • 1661 Ballet royal de l'Impatience
  • 1661 Ballet des Saisons
  • 1663 Ballet des Arts
  • 1664 Ballet des Amours déguisés
  • 1664 Les Plaisirs de l'île enchantée
  • 1665 Ballet royal de la Naissance de Vénus
  • 1666 Ballet des Muses
  • 1669 Ballet royal de Flore
  • 1676 Métamorphoses d'Ovide en rondeaux
  • 1678 Fables d'Ésope en quatrains

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 de Benserade, Isaac. Ifis i Iante. adesiara, 2024, p. 304. ISBN 9788419908094. 
  2. «Isaac de Benserade». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.