Isabel Grassot i Sanmarti
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1875  Barcelona |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Joan Goula i Soley |
Isabel Grassot i Sanmartí (Barcelona, 21 de juny de 1875 - Buenos Aires, ?) fou una soprano catalana.
Biografia[modifica]
Fou filla de Leandre Grassot i Feliu (1848-1906)[1] i Dolors Sanmartí i Ferrer (1853-1875)[2] naturals de Barcelona.
Va estudiar piano amb el professor Artur Bruyé del Conservatori del Liceu de Barcelona i després va començar a rebre classes de cant del mestre Joan Goula.[3] Les primeres notícies d'ella en hemeroteques fan referència justament a programes de concert dels alumnes del Conservatori del Liceu, com les del febrer de 1896,[4] el maig de 1897[5] i l'abril de 1898.[6]
Després de tres anys d'estudi, va marxar el desembre 1900 acompanyada pel seu pare cap a Lisboa,[3] on va debutar com a soprano dramàtica al Teatro San Carlos en els papers d'Elisabetta i de Venus en l'òpera Tannhäuser de Richard Wagner.[7] Havia estat contractada també per cantar Lohengrin de Wagner i Otello de Giuseppe Verdi.[3] Seguiren intervencions reeixides en l'òpera Robert le diable de Giacomo Meyerbeer i La Resurrezione di Lazzaro de l'abat italià Lorenzo Perosi.
Després va ser contractada per l'empresa del Teatro Nuevo de Arriaga, a Bilbao, per cantar Lohengrin, Aida, Otello i La bohème.[8][9] El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, la va contractar per la temporada 1901-1902 i va aparèixer com a contractada també a la 1902-1903, però no hi va actuar en aquesta segona. Grassot va crear el paper de la Comtessa de Foix en l'estrena de l'òpera Els Pirineus del mestre català Felip Pedrell, el 4 de gener de 1902. Pocs dies després, el 13 de gener, el teatre li retia homenatge al mestre Pedrell durant la representació de la seva òpera, dirigida per Joan Goula i amb la participació d'Isabel Grassot.[10]
De Barcelona va marxar Isabel cap a Palma, a la inauguració del Teatre Líric,[11] en una temporada a la qual va obtenir un ressonant èxit cantant les parts de Lohengrin i La bohème. De tornada a Barcelona, va participar el 5 d'abril de 1902 en la representació de l'òpera Tannhaüser al Liceu, al costat d'Avel·lina Carrera, Jaume Bachs, Luigi Rossato i Ramon Blanchart, entre altres, sota la direcció de Joan Goula.
Es va casar amb el seu antic professor, Joan Goula el 7 de maig del 1908. Per ell, que ja havia fet els seixanta-cinc anys, era el segon matrimoni. Isabel va continuar treballant, no es va retirar en casar-se com era habitual a l'època. Així, l'any 1910 apareixia el seu nom com a soprano de la temporada de Buenos Aires, en la companyia del seu marit, que comptava amb noms de relleu com ara les mezzosopranos Matilde Blanco i Conxita Supervia, el tenor Francesc Viñas i el baríton Josep Segura.[12][13]
Referències[modifica]
- ↑ «Esquela de Don Leandro Grassot y Feliu». La Vanguardia, 07-09-1906, pàg. 1.
- ↑ «Esquela de Dolores Sanmarti de Grassot». La Imprenta: diario de avisos, noticias y decretos: Año 1875, No. 177 (11 jul. 1875) Ed. Mañana, 11-07-1875, pàg. 4018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Crònica general». La Publicidad, 09-12-1900, pàg. 2.
- ↑ «Crònica local». La Dianastía, 23-02-1896, pàg. 2.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 21-05-1897, pàg. 2.
- ↑ «Espectáculos». La Publicidad, 17-04-1898, pàg. 3.
- ↑ «Ópera en el extranjero». El Globo, 10-01-1901, pàg. 2.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 22-04-1901, pàg. 1.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 22-05-1901, pàg. 2.
- ↑ «Gran Teatro del Liceo - Despedida del maestro Pedrell». La Vanguardia, 14-01-1902, pàg. 6.
- ↑ «Desde Palma de Mallorca». La Vanguardia, 14-02-1902, pàg. 2.
- ↑ «Goula empresario». La Publicidad, 09-07-1910, pàg. 2.
- ↑ «La ópera española en el Teatro Colón». La Ilustración Artística, 17-10-1910, pàg. 678-679.