Isabel Moctezuma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsabel Moctezuma
Biografia
Naixement1509 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tenochtitlán Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1550 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Moctezuma Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJuan Cano de Saavedra
Cuauhtlàhuac (–1520)
Cuauhtémoc (–1525) Modifica el valor a Wikidata
ParellaHernán Cortés Modifica el valor a Wikidata
FillsLeonor Cortés Moctezuma
 ( Hernán Cortés) Modifica el valor a Wikidata
ParesMoctezuma II Modifica el valor a Wikidata  i Teotlalco Modifica el valor a Wikidata
GermansChimalpopoca, Tlaltecatzin i Xipaguazin Moctezuma Modifica el valor a Wikidata
Escut dels Comtes de Miravalle (descendents de l'emperador mexica Moctezuma II)

Tecuixpo Ixtlaxóchitl (circa 1509-1550), rebatejada com Isabel Moctezuma, va ser filla del novè uei tlatoani Moctezuma II i consort de Cuauhtlàhuac, de Cuauhtémoc i de Juan Cano de Saavedra.

La caiguda de Mèxic-Tenochtitlán[modifica]

Moctezuma va tenir dinou fills, sent Chimalpopoca el seu favorit. A punt de morir, el uei tlatoani va encarregar a Hernán Cortès cuidar d'ell.[1] No obstant això, el principal hereu va morir durant els esdeveniments de la Nit Trista. Isabel i Pedro van ser els descendents de l'emperador que van sobreviure.

Primers matrimonis amb mexicas[modifica]

Genealogia d'Isabel

Sent encara una nena, i a causa de la seva ascendència aristòcrata, Isabel Moctezuma va ser unida en matrimoni simbòlic amb el seu oncle Cuitláhuac, successor del uei tlatoani, però va morir de verola en 1520.[2] Poc més tard, Isabel va ser unida amb el següent successor: Cuauhtémoc, qui va ser vençut pels conqueridors espanyols el 13 d'agost de 1521.[3]

Matrimonis amb espanyols[modifica]

En acabar la Conquesta de Mèxic, Cuauhtémoc va ser fet presoner, no obstant això se li va respectar la seva posició com tlatoani. El 28 de febrer de 1525, Cuauhtémoc va ser sentenciat a mort i executat a la forca, ja que Hernán Cortés va sospitar d'una possible rebel·lió dels mexicas durant l'expedició a Hibueras.[4] Cortés va decidir casar a na Isabel amb Alonso de Grau, però d'aquesta unió no va haver-hi descendència. Alonso de Grau va ser acusat i investigat per maltractament i crueltat cap als indígenes, va morir en 1527.[5]

Pedro Gallego d'Andrade va ser el quart espòs d'Isabel Moctezuma, la seva família va radicar en Barragán de la Vall del Blat de moro, Sant Luis Potosí. El matrimoni va durar poc temps, ja que Gallego d'Andrade va morir en 1530.[5] Malgrat això va tenir descendència, un fill de nom Juan de Déu d'Andrade Moctezuma (1529-1577) del qual existeix una línia de descendents fins al dia d'avui.

El cinquè matrimoni es va celebrar amb Juan Cano de Saavedra, amb qui va procrear cinc fills, dels quals, les seves dues filles, Isabel i Catalina, van ser monges fundadores del convent de la Concepció a la Ciutat de Mèxic.[6]

La filla d'Hernán Cortés[modifica]

Poc després del matrimoni d'Isabel Moctezuma amb Gallego Andrade, aquesta va donar a llum a una filla d'Hernán Cortés. Isabel va rebutjar a aquesta nena, de nom Leonor Cortés Moctezuma. Sota la protecció indirecta de Cortés, la descendent es va casar amb Juan de Tolosa.[7] Del matrimoni va haver-hi dues filles, la primera de nom Leonor que es va casar amb Juan de Oñate i la segona de nom Isabel que es va casar amb Cristóbal de Zaldívar.[8]

Encomanes[modifica]

A causa del seu llinatge, Hernán Cortés li va atorgar l'encomana de Tlacopan, privilegi que va ser signat el 27 de juny de 1526, quan estava casada amb Alonso de Grau. El privilegi incloïa:   Cap a finals del segle XVI, aquesta encomana era considerada la més gran de la Vall de Anáhuac. Els descendents d'Isabel i del seu mig germà conegut com a Pedro “el Príncep” van ser reconeguts per la corona espanyola, i se'ls va atorgar el títol de Comtes de Miravalle. A l'abril de 1550 va morir Isabel Moctezuma, el seu últim espòs va sobreviure fins a 1572.

Dones en la Conquesta de Mèxic[modifica]

Isabel és una de les poques dones que s'inclouen en les cròniques de la conquesta. Altres dones importants que van viure aquests esdeveniments van ser: la Malintzin (la intèrpret de Cortesa), María Luisa (la filla de Xicoténcatl el Vell de Tlaxcala) i la conqueridora María d'Estrada.[9]

Representacions en ficció[modifica]

Isabel és representada a:

  • "Malinche", sèrie del Canal Once de 2018.
  • "Hernán", sèrie d'Amazon Prime Video de 2019.

Referències[modifica]

  1. Vázquez de Tapia, Bernardino (1565) Relación de méritos y servicios Madrid, ed. Dastin, ISBN 84-492-0367-8 en “La conquista de Tenochtitlan” de Germán Vázquez Chamorro, «...y el moría presto; que pedía por merced al marqués favoreciese y mirase por su hijo Chimalpopoca, que aquél era su heredero y el que había de ser señor, y le suplicaba que los servicios y buenas obras que le había hecho, se las pagase haciendo bien y favoreciendo a su hijo. El marqués se lo prometió...» texto en la web arteHistoria, Junta de Castilla y León, consultat el 16 d'abril de 2009.
  2. Thomas, op.cit. p.494
  3. AGUIRRE, Eugenio (2008) Isabel Moctezuma ed. Planeta ISBN 97-037-0729-7 [Enllaç no actiu] consultado 16 d'abril de 2009.
  4. LÓPEZ de Cogolludo, Diego (1688) Historia de Yucatán (2006) Madrid, ed.Linkgua ISBN 84-9816-640-3 texto en la web Foundation for the advancement of mesoamerican studies Inc., consultat el 16 d'abril de 2009.
  5. 5,0 5,1 Thomas, op.cit. p.650
  6. Garritz Ruiz, Amaya (1986) Guía del archivo Juan Barragán, p.XXI ed. Universidad Nacional Autónoma de México, ISBN 968-837-854-2 fragmento en la web consultat 16 d'abril de 2009.
  7. Powell, Philip W. op.cit. cap.I, p.27-18
  8. Thomas, op.cit. p.688
  9. El rostro femenino de la Conquista: Malintzin, Tecuichopo y Tecuelhuetzin

Bibliografia[modifica]

  • THOMAS, Hugh (1993) La conquesta de Mèxic: la trobada de dos mons, el xoc de dos imperis (2000) traducció Víctor Alba i C. Boune, Mèxic, ed.Planeta ISBN 970-690-163-9
  • POWELL, Philip W. (1975) La guerra chichimeca ("Soldiers, Indians & Silver"); Mèxic, ed.Fons de Cultura Econòmica, ISBN 968-16-1981-1

Enllaços externs[modifica]