Colita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Isabel Steva)
Infotaula de personaColita

Colita a l'Arxiu, 2021 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Isabel Steva Hernández Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementIsabel Steva i Hernández
24 agost 1940 Modifica el valor a Wikidata
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaincinerada al Cementiri de Montjuïc 
Dades personals
Altres nomsColita Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFotografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófotògrafa, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 2004 Modifica el valor a Wikidata)
MovimentGauche Divine
Influències
Premis
Lloc webcolitafotografia.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1132077 Musicbrainz: 5141c0c1-2779-4957-844b-2c9e6fbbc606 Discogs: 2293114 Modifica el valor a Wikidata
Pòster de l'exposició Colita Perquè Sí!

Isabel Steva i Hernández, coneguda artísticament amb el pseudònim de Colita (Barcelona, 24 d'agost de 1940 - 31 de desembre de 2023),[1] fou una fotògrafa catalana.[2] Iniciada en el món de la fotografia de la mà de Paco Revés,[3] es formà al costat de Xavier Miserachs i Ribalta i Oriol Maspons i Casades, i començà a exercir professionalment l'any 1961 com a laboratorista i estilista de Miserachs.[4]

Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa –gairebé sempre el flamenc– i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge. Ha realitzat moltes exposicions amb fotografies fetes a artistes i cantants catalans de la Nova Cançó, com ara Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta o Núria Feliu, i és considerada una de les millors retratistes especialitzades en aquest gènere. Ha publicat alguns llibres, i són nombroses les exposicions que ha fet.[4]

Biografia[modifica]

Filla de l'enginyer municipal Manuel Steva i Olivella (1895-1965)[5] i d'Isabel Hernández Rodríguez. Colita representa un dels referents més importants de la fotografia catalana i espanyola de l'últim quart del segle xx. S'inicià en el món de la fotografia de la mà d'Oriol Maspons i Xavier Miserachs, de qui fou assistenta; aquests primers anys, fou seguidora i deixebla de Francesc Català-Roca i Julio Ubiña. Des del 1963 fins al 1975 es dedicà a realitzar una sèrie de retrats de ballarins i cantants del món del flamenc. Vinculada a moviments culturals catalans de l'època, és considerada la fotògrafa de la Gauche Divine barcelonesa, moviment format per escriptors, fotògrafs, models, arquitectes, cineastes i molts professionals que començaven a perfilar-se en aquella època com a referents culturals.[4]

Entre el 1967 i el 1979 va fer una sèrie de treballs com a foto fixa amb directors com Jacinto Esteva, Vicente Aranda o Jaime Camino, enquadrats en l'Escola de Cine de Barcelona, corrent cinematogràfic que sorgí amb l'ambició de realitzar un cinema europeu i progressista en contraposició a la cinematografia oficial del franquisme; col·laborà en la promoció de la Nova Cançó retratant els cantants del moviment, entre els quals Joan Manel Serrat.[4]

Els seus treballs per a la premsa la van portar a publicar en revistes com Siglo XX, Destino, Fotogramas, Interviú, Boccaccio, Primera Plana o Mundo Diario. Al llarg de la seva carrera va fer més de quaranta exposicions i va publicar una cinquantena de llibres amb les seves fotografies. Estilísticament va ser propera als plantejaments de l'Escola de Barcelona, tot i que es considera una fotògrafa tot terreny. La seva obra figura a les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[6]

El 2014 va rebre el Premio Nacional de Fotografía, al qual va renunciar en desacord amb la política cultural del govern.[7]

Obres destacades[modifica]

  • Guia secreta de Barcelona (1974)
  • Els cementiris de Barcelona (1982)
  • L'Eixample de Barcelona (1982) en col·laboració amb Pilar Aymerich i Puig

Exposicions rellevants[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

Fons Colita[modifica]

Progressivament, Colita ha anat venent o cedint el seu fons personal i professional a diverses institucions catalanes, per la qual cosa aquest fons està repartit entre diverses institucions, entre les quals hi ha les següents.

  • Museu de les Arts Escèniques de Barcelona. Conserva el seu fons,[17] que va del 1962 al 2002, i conté 900 negatius i contactes, i aproximadament 32.000 imatges d'espectacles, retrats d'artistes i personatges de les arts escèniques i actes i esdeveniments relacionats. El fons està registrat i catalogat en una base de dades d'ús intern i no és accessible per internet.[18]
  • Arxiu Nacional de Catalunya. El fons està integrat pels retrats que Colita ha fet al llarg de la seva trajectòria com a fotògrafa professional. Són el resultat de la seva col·laboració en diferents revistes, d'encàrrecs fets pels mateixos protagonistes de les fotografies o, simplement, de l'amistat que la uneix amb ells. Entre el gran ventall de personatges retratats destaquen, entre d'altres, els dedicats a músics i cantants. Alguns d'aquests retrats són fruit d'encàrrecs especials. Cal remarcar les fotografies realitzades, la majoria al llarg dels anys setanta, als integrants del moviment barceloní de la Gauche Divine. A banda dels retrats, el fons també l'integren un seguit d'imatges de caràcter social i periodístic. Destaquen la tancada a Montserrat, l'atemptat contra la llibreria Enlace, els autolesionats de la COPEL, la diada de l'Onze de Setembre del 1978, la cerimònia i els actes per la mort de Franco a Madrid, l'enterrament del president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas i diversos actes del Partit dels Socialistes de Catalunya fets durant els anys vuitanta.[6]
  • Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Una altra part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons aplega una part de l'obra fotogràfica de Colita des dels anys seixanta fins als noranta. Conté negatius en blanc i negre que representen el moviment de la Nova Cançó, fotografies en color que retraten festes populars d'arreu de Catalunya, personatges de la vida cultural i social, i l'evolució de l'arquitectura a la ciutat de Barcelona. Destaca, entre aquest material, una bona part de la producció fotogràfica de Colita sobre el món del flamenc.[4]
  • Filmoteca de Catalunya. Finalment, una col·lecció de 6.987 fotografies corresponents a pel·lícules, actors, rodatges i retrats d'estudi es conserva a la Filmoteca de Catalunya, incloent-hi imatges dels rodatges de Dante no es únicamente severo (Jacinto Esteva, 1968), Los Tarantos (Francesc Rovira-Beleta, 1963) o Tatuatge (Bigas Luna, 1976). Una selecció d'aquestes imatges està disponible al repositori digital de la Filmoteca de Catalunya.[19]

Llegat[modifica]

Colita va ser votada en un procés participatiu fet el març del 2010 a Palafrugell sobre les dones que es mereixen un carrer a la població.[20]

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.ccma.cat/324/mor-la-fotografa-colita-als-83-anys/noticia/3268893/
  2. ↑ «Colita | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
  3. ↑ Tudela, Mònica «[Paco Revés Colita: "He tingut molta sort. Vaig néixer amb una flor al cul"]». El Periódico, 13-03-2014 [Consulta: 21 octubre 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Domènech, Sílvia (dir.); Torrella, Rafel; Ruiz, Montserrat. Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació: guia dels fons i les col·leccions de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (CC-BY-SA-3.0). Arxiu Municipal de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona, 2007, p. 283. ISBN 978-84-9850-029-5. 
  5. ↑ «esquela de Manuel Steva Olivella» (en castellà). Hoja oficial de la provincia de Barcelona: Año XXXVII Número 1355 - 1965 Febrero 15, 15-02-1965, pàg. 8.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Colita». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juny 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 «La carta de la fotògrafa Colita a Wert renunciant al Premio Nacional de Fotografía 2014». Vilaweb. [Consulta: 7 novembre 2014].
  8. ↑ Segade, Manuel. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró (en català, castellà i anglès). 1a edició. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2014. ISBN 978-84-941239-8-6 [Consulta: 25 abril 2014].  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS
  9. ↑ Exposició Colita, perquè sí! a La Pedrera
  10. ↑ 10,0 10,1 Biografia de Colita al web del MAE
  11. ↑ "Colita" se alza con el IV Premio Nacional de Fotografía "Piedad Isla" a Diario Palentino, 19/10/2013 (castellà)
  12. ↑ «Premis FAD d'honor». Premis FAD. [Consulta: 27 març 2014].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Colita Honoris Causa». UAB. Arxivat de l'original el 2019-12-22. [Consulta: 4 abril 2014].
  14. ↑ «David Grossman, Jean Daniel, Colita y el poeta sirio Adonis, entre los Premios Terenci Moix 2011» (en castellà). Europa Press, 14-04-2011. [Consulta: 2 abril 2014].
  15. ↑ «La UAB nombrará doctora "honoris causa" a Colita» (en castellà). La Vanguardia, 16-03-2012. [Consulta: 30 març 2014].
  16. ↑ «Nous membres d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català». Ara, 09-06-2022 [Consulta: 9 juny 2022].
  17. ↑ «Fons Colita - Museu de les Arts Escèniques». [Consulta: 10 octubre 2018].
  18. ↑ Escena digital fons Colita
  19. ↑ «NODAC Colita al repositori de la Filmoteca de Catalunya.».
  20. ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Bibliografia[modifica]

  • Capmany, Maria Aurèlia; Colita; Nash, Mary. Antifémina / Ma Aurèlia Capmany, Colita. Barcelona: Terranova Ajuntament de Barcelona, 2021. ISBN 978-84-9156-345-7 978-84-12-14956-2 978-84-276-0398-1. 
  • Permanyer, Lluís; Colita; Permanyer, Lluís; Colita; Maspons, Oriol; Miserachs Ribalta, Xavier; Permanyer, Lluís; Colita; Maspons, Oriol. Barcelona '92: quinze dies d'eufòria. Barcelona: Àmbit, 1992. ISBN 978-84-87342-77-6. 
  • Barcelona metròpolis: una realitat. Barcelona: Ajuntament de Barcelona : Corporació Metropolitana de Barcelona, 1987. 
  • Colita. Barcelona: dona d'aigua. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Manteniment i Serveis Fonts : Fomento de Construcciones y Contratas, 1999. 
  • Colita; Ubiña, Julio; Moix, Ana María; Hidalgo Gómez, Francisco; Rodés, Salvador; Ubiña, Julio; Moix, Ana María; Hidalgo, Francisco. Carmen Amaya: 1963: taranta, agosto, luto, ausencia. Barcelona: Focal : Institut d'Edicions Diputació de Barcelona, 1999. ISBN 978-84-95004-80-2. 
  • Colita; Moix, Ana María; Moix, Ana María. Castelldefels tot l'any. Castelldefels: Ajuntament Castelldefels, 2002. ISBN 978-84-920013-6-1. 
  • Núñez, Joana; Pradas, Rafael; Colita; Maragall, Pasqual; Pradas, Rafael; Colita. Catalunya, un gran mercat. Barcelona: Mercabarna, 1990. ISBN 978-84-404-8220-4. 
  • Ciutat Vella: visions des d'una passió. Barcelona [etc.]: Promoció de Ciutat Vella : Lunwerg, 1995. ISBN 978-84-7782-332-2. 
  • Colita; Terré, Laura; Terré, Laura; Terré, Laura. Colita fotografía, Barcelona. Barcelona: Fundació Catalunya-La Pedrera, 2014. ISBN 978-84-15118-79-4. 
  • Colita; Miserachs, Xavier; Febrés, Xavier; Febrés, Xavier; Miserachs Ribalta, Xavier; Febrés, Xavier; Miserachs, Xavier. Colita, Xavier Miserachs. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1988. ISBN 978-84-7609-155-5. 
  • Colita; Moix, Ana María. El Baix Llobregat: 29 municipis i un riu. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 1995. ISBN 978-84-7794-364-8. 
  • Colita; Maspons, Oriol; Miserachs, Xavier; Moix, Ana María; Moix, Terenci. Els Barcelonins. Barcelona: Edicions 62, 1988. ISBN 978-84-297-2874-3. 
  • Riera, Carme; Colita; Aymerich, Pilar; Colita; Aymerich, Pilar. Els Cementiris de Barcelona: una aproximació. Barcelona: Edhasa, 1981. ISBN 978-84-350-0314-8. 
  • Carandell, Josep Maria; Aymerich, Pilar; Capmany, Maria Aurèlia; Colita. L'Eixample de Barcelona. Barcelona: HMB, 1982. ISBN 978-84-86054-03-8. 
  • «Exposición. Colegio de Arquitectos. Barcelona. "Miró otro". Mirosadik (comic)». Mosca información de las editoriales Edicions 62, Editorial Lumen, Editorial Seix Barral, 1969.
  • Colita; Maspons, Oriol; Miserachs, Xavier; Regàs, Rosa; Rubio, Oliva María. "Gauche divine". Barcelona: Lunwerg, 2000. ISBN 978-84-7782-680-4 978-84-7782-745-0. 
  • Colita; Maspons, Oriol; Miserachs, Xavier; Regàs, Rosa; Rubio, Oliva María. "Gauche divine". Barcelona: Lunwerg, 2000. ISBN 978-84-7782-745-0. 
  • Colita; Permanyer, Lluís. Els Interiors d'illa de l'Eixample. Barcelona: ProEixample, 2003. ISBN 978-84-7609-629-1. 
  • Caballero Bonald, José Manuel; Colita. Luces y sombras del flamenco. Barcelona: Fundación José Manuel Lara, 2006. ISBN 978-84-96556-81-2. 
  • Colita. Masies del Prat. Prat de Llobregat: Ajuntament del Prat de Llobregat, Regidoria de Cultura, 1989. 
  • Miserachs, Xavier; Colita; Bohigas, Oriol; Colita; Bohigas, Oriol; Colita; Bohigas, Oriol. Memòries de Barcelona. Barcelona: Lupita Books, 2008. ISBN 978-84-934577-3-0. 
  • Colita; Maspons, Oriol. El Museu Episcopal de Vic: la construcció d'un museu. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 2002. ISBN 978-84-393-5772-8. 
  • Colita; Vicent, Manuel; Vicent, Manuel; Vicent, Manuel. Piel de toro. Barcelona: Edhasa, 2005. ISBN 978-84-350-6507-8. 
  • Colita; Maspons, Oriol; Miserachs, Xavier; Maspons, Oriol; Miserachs Ribalta, Xavier; Maspons, Oriol; Miserachs, Xavier. Portuarium. Barcelona: Departament de Comunicació de l'Autoritat Portuària de Barcelona, 1997. 
  • Colita; Maspons, Oriol. Portuarium. Barcelona: Departament de Comunicació de l'Autoritat Portuària de Barcelona, 2000. 
  • Colita; Colita; Moix, Ana María. El Serrat de Colita: 1968-1998. Cornellà de Llobregat: Ajuntament de Cornellà de Llobregat, 1999. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colita&oldid=33180891»