Isabel de Villena

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIsabel de Villena
Isabel de Villena.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1430
València
Mort 1490 (59/60 anys)
València
Activitat professional
Ocupació Escriptora
Orde Orde de Santa Clara
Modifica dades a Wikidata

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana protofeminista del segle XV.[1]

Va néixer probablement a València, el 1430, filla bastarda d'Enrique de Villena, noble castellà de la casa dels Trastàmares. Isabel va ser batejada amb el nom d'Elionor Manuel i va viure des de petita a la cort de Maria de Castella, educant-se dins els ambients aventurers i oberts que envoltaven Alfons el Magnànim. El 1445 va professar en el monestir de la Trinitat de les clarisses de València, on seria nomenada abadessa el 1463.

Durant la seva vida religiosa, sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.

L'única obra que s'ha conservat d'ella és el Vita Christi, publicat a València el 1497 per l'abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu.

D'Elionor a Isabel[modifica]

Isabel de Villena donant el Vita Christi a les clarisses

L'any 1445, quan només tenia 15 anys, va entrar voluntàriament al convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses de València, fundat per la reina Maria poc temps abans. Va ser aleshores quan va canviar el seu nom pel d'Isabel. Sor Isabel de Villena va viure una vida de profunda pietat reclosa com a monja clarissa. La seva estreta relació amb la reina Maria va propiciar que disposés d'un espai privat dins del convent per passar les seves hores de retir com una religiosa més.

L'any 1463 va ser nomenada abadessa, càrrec que va exercir durant la resta de la seva vida amb gran eficàcia i responsabilitat. Se sap que es va preocupar d'acabar les obres d'aquell convent i que va lluitar per seguir de ben a prop la pietat i l'espiritualitat de les religioses segons les normes marcades per Clara d'Assís.

La seva obra[modifica]

Vita Christi villeniana

Vita Christi és una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent. La seva originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seva prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist esdevé en les seves mans la vida de la Mare de Déu: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge i la seva assumpció al cel.[2] Molt probablement, coneixeria la Vita Christi de Ludolf de Saxònia, que va tenir una ampli èxit i difusió, però va marcar la seva obra amb uns trets originals, entre altres elements inspirant-se en els evangelis apòcrifs i en els evangelis gnòstics, que es varen escriure en els dos primers segles del cristianisme per prohibir-se poc després.

Obra femenina o feminista?[modifica]

La feminitat va ser triada deliberadament i apareix en cada pàgina:

  • Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones.
  • Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitat del caràcter femení: la predilecció per l'ús dels diminutius, la magnificació de la maternitat i del tracte afectuós amb els infants, la vehemència amb què s'expressa el dolor, el gust per la vida domèstica, la complicitat i la intimitat entre les dones.
  • La coqueteria que es fa palesa en la descripció de la pompa i el luxe.

Però el que més s'ha discutit és si sor Isabel, a més de fer una obra "femenina", va fer també una obra "feminista". És molt compromès considerar feminista una dona del segle XV, però sembla obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna tota la literatura medieval. Jaume Roig, l'autor del llibre més misogin de la nostra literatura, mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (n'era el metge). Sor Isabel devia conèixer el llibre i la tradició que pretenia continuar i volgué fer del seu Vita Christi una resposta a l'Espill, destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:

  • Si els misògins afirmen que la dona és voluble, sor Isabel fa volubles els homes, i fermes les dones.
  • Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora confegirà una relació de dones honestes.
  • L'autora assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.
  • Fins i tot el mateix Jesucrist condemna explícitament la misogínia i els misògins.

Si entenem per feminisme la defensa de la dona, no hi ha dubte que sor Isabel de Villena pot ser considerada com a tal, abans de l'existència del feminisme com a moviment organitzat. També podem entendre la seva genialitat en dir i interpretar la història de la salvació cristiana des del punt de vista de les dones que hi foren presents, "sexuant la lectura de la Bíblia", en concret la vida de Jesucrist; reconeixent el valor i protagonisme femení en aquesta història de la salvació.

Isabel es va formar com a escriptora a la cort de la seva tia i neboda Maria de Castella, a l'excel·lent biblioteca de la reina (que tenia fins i tot una bibliotecària, Elionor de Sagra, des del 1558. I, a part de la Vita Christi, va escriure probablement altres obres com l'Speculum animae ('Espill de l'ànima').

Un reclam feminista[modifica]

La Vita Christi és, doncs, una obra fonamentada en la narració de la vida de Jesús, amb l'objectiu d'estimular una devoció emocional, i de reclamar al cristià a identificar-se amb alguns dels personatges d'aquesta història.[3] No obstant això, la Vita Christi villeniana és una obra molt personal en diversos aspectes, dels quals cal remarcar la importància i el pes que reben les dones i les aportacions feministes.[4]

Aquesta obra se centra en les dones que van envoltar la vida de Crist. Santa Anna, la Verge Maria i Maria Magdalena es presenten com a dones, àvies, mares, que viuen la vida de Crist com a dones normals, amb sentiments humans. Aquesta obra excepcional, a més de posar l'èmfasi en aquests personatges femenins, es va basar en textos apòcrifs i altres allunyats de l'ortodòxia dels textos sagrats.[5]

La Vita Christi, escrita en primera instància amb l'objectiu de fomentar la devoció religiosa, és aprofitada per a realitzar una defensa de les dones, tant àmpliament argumentada com difícilment refutable.[6] La seva anàlisi permet demostrar que aquesta autora rebatia directament els tòpics de la literatura antifeminista i misògina, molt abundant durant dècades en la corona d'Aragó.

Cal destacar que la seva obra no sols va tenir èxit entre les germanes del convent i els fidels més propers, sinó que va tenir l'acceptació de molts homes literats i intel·lectuals. No va ser considerada una obra indispensable del segle d'or valencià, però va ser una obra llegida i apreciada per moltes dones, per exemple, per la mística María Jesús de Agreda, o per la reina Isabel la Catòlica, que va promoure que es publiqués per poder-la llegir. La Vita Christi d'Isabel de Villena va ser publicada finalment l'any 1497 gràcies també a la mediació de la seva successora en el monestir de la Trinitat, l'abadessa sor Aldonça de Montsoriu.[7]

La senzillesa de l'estil[modifica]

El que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un llenguatge senzill i viu. Evita conscientment els cultismes i l'artifici literari, buscant la naturalitat i la facilitat de comprensió per al públic a qui destinava la seva obra.

Contrastant amb les senzilles escenes domèstiques, l'autora frueix descrivint la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.

S'ha de remarcar també la seva tècnica amplificadora: té una rara habilitat per a redactar capítols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'Evangeli, bastint-ne la resta amb la seva prodigiosa imaginació.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Exposició dones escriptores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. 
  2. Isabel de Villena (1430-1490): sexuar la lectura de la Bíblia. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. 
  3. Cantavella, Rossanna. Isabel de Villena Protagonistes femenines a la “vita christi”. Barcelona: LaSal, 1987. ISBN 8485627458. [Consulta: 3 novembre 2014]. 
  4. Zavala M, Iris. Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca). Barcelona: Anthropos, 1993, p. 51-62. ISBN 84-7658-577-2. 
  5. «Mujeres en la historia. Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)» (en castellà), divendres, 15 abril 2011. [Consulta: 12 desembre 2014].
  6. Fuster, Joan. El món literari de sor Isabel de Villena. Barcelona: Edicions 62, p. 153-174. 
  7. Caso, Ángeles. Las olvidadas: Una historia de mujeres creadoras. Barcelona: Círculo de Lectores, 2006, p. 297. ISBN 8467217758. 

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]