Isabella Biagini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIsabella Biagini

(1970) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Concetta Biagini Modifica el valor a Wikidata
19 desembre 1943 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 2018 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Isquèmia Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióactriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0080496 TMDB.org: 1074828
Musicbrainz: 36d76aa3-aea8-4c05-9d6b-f89f3e8336d1 Modifica el valor a Wikidata

Isabella Biagini, nascuda Concetta Biagini (Roma, 8 de desembre de 1940 - Roma, 14 d'abril de 2018), va ser una imitadora, showgirl i actriu de cinema italiana.[1][n 1]

Isabella Biagini Pensando a te (1969)
Isabella Biagini és Gianni Nazzaro en un espectacle de 1983
Isabella Biagini i Enrico Montesano a Boccaccio

Biografia[modifica]

Carrera[modifica]

Quan encara era jove va ser observada pel director Michelangelo Antonioni, que el 1955 li va donar un petit paper a la pel·lícula Le amiche.

El pas a la televisió es va produir amb motiu d'un concurs de locutors en què ella, fent gala d'una "mirada" d'una fatalona atorada, va provocar tanta confusió i hilaritat que de seguida va ser contractada, l'endemà, per a un rol còmic.[6]

Durant els anys 1960 i 1970 Isabella Biagini va protagonitzar nombroses pel·lícules de la commedia sexy italiana, sota la direcció de Luciano Salce, Steno, Mariano Laurenti, Bruno Corbucci, Fernando Di Leo, Joe D'Amato i molts altres, en els quals sovint encarnava l'estereotip de la bella rossa i pits grans, però superficial i ximple.

Paral·lelament va participar per a Rai en diverses varietats televisives, entre elles la comèdia musical Non cantare, spara (1968) amb el Quartetto Cetra, Bambole, non c'è una lira (1977) i C'era una volta Roma (1979), revelant una notable versatilitat i una actitud irònica i irreverent, i distingint-se per l'habilitat en les imitacions, en particular la de Mina.[7] Va formar una associació artística amb Enrico Simonetti, amb qui va dirigir els programes Il signore ha suonato?, del 1966, Lei non si preoccupi del 1967 i Aiuto è vacanza, del 1969 i també va participar en la 22a edició del programa de ràdio Gran varietà el 1971, actuant també en esquetxos còmics.

A mesura que els compromisos laborals es feien cada cop més rars, també per la no sempre fiabilitat professional i el fort humor, la popularitat de l'actriu va patir un declivi que la va limitar al camp del cabaret i la televisió local.[8]

El 1984 va reaparèixer a la televisió estatal, a les emissions Cari amici vicini e lontani amb Renzo Arbore i TV Story amb Walter Chiari. El 1987 Tinto Brass li va donar un paper a la pel·lícula eròtica "Capriccio".

El 1992, la seva decisió de participar al programa Agenzia matrimoniale com a cor solitari va causar sensació: en aquella ocasió l'actriu fou acusada de voler fer publicitat en un moment. de decadència professional.[9]

El 2000 va participar en la seva darrera pel·lícula Il segreto del giaguaro.

Mort[modifica]

Afectada per una isquèmia cerebral el novembre de 2017, va morir la matinada del 14 d'abril de 2018 a la clínica "Antea Hospice" de Roma on havia estat hospitalitzada durant un mes per cures pal·liatives.[10] El funeral religiós es va celebrar el 17 d'abril a l'Església dels Artistes a Piazza del Popolo. Isabella Biagini va ser enterrada llavors al Cimitero Flaminio.

Vida privada[modifica]

Isabella Biagini va tenir una vida amorosa difícil, marcada pel dolor, per dos matrimonis fracassats (el primer dels quals va néixer la seva filla Mònica, que va morir el 1998) i per relacions turmentoses.[8]

L'any 2016 vivia amb una pensió de 700 euros mensuals,[11] mentre que el gener de 2017 va ser desallotjada per primera vegada (d'una casa que també va resultar danyada per un incendi -segons l'actriu provocat- just el dia abans del desallotjament) i després va ser atropellada per un cotxe mentre intentava agafar el seu gosset, com ella mateixa va informar en un missatge de vídeo al programa Pomeriggio Cinque, conduït per Barbara d'Urso[12]

Filmografia[modifica]

Televisió[modifica]

Guions[modifica]

Varietats[modifica]

Discografia[modifica]

  • 1967 - Mangio la mia mela/Una figlia primitiva (Mustang, CM 30004)

Notes[modifica]

  1. ↑ Segons algunes fonts, Isabella Biagini va néixer l'any 1943 (8 de desembre[2] o el 19 desembre)[3] i hauria tingut 74 anys en el moment de la mort.[4][2] L'ANSA ha qüestionat aquesta edat, escrivint que potser era uns quants anys més gran.[5]

Fonts[modifica]

  1. ↑ Enrico Lancia; Roberto Poppi. Le attrici. Dal 1930 ai giorni nostri. Gremese Editore, 2003, p. 35. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Addio a Isabella Biagini: fra strazi, talento e incanti». Corriere della Sera, 15-04-2018.
  3. ↑ «Isabella Biagini colpita da ischemia». adnkronos, 02-11-2017.
  4. ↑ «È morta Isabella Biagini, addio alla "svampita" protagonista di cinema e tv». la Repubblica, 14-04-2018.
  5. ↑ «Addio a Isabella Biagini, da Antonioni al varietà». ANSA, 15-04-2018.
  6. ↑ «Copia archiviata», 06-08-2015.
  7. ↑ Isabella Biagini imita Mina
  8. ↑ 8,0 8,1 «Biagini: "Per aver rifiutato due boss dello spettacolo sono andata in rovina" - Adnkronos Spettacolo». Arxivat de l'original el 2020-02-16. [Consulta: 1r abril 2022].
  9. ↑ Maria Volpe «Sono solo Concetta e cerco marito». Il Corriere, 17-11-1992, p. 32.
  10. ↑ «Morta Isabella Biagini, l'attrice romana si è spenta a 74 anni». Spettacoli e Cultura, 14-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-17. [Consulta: 1r abril 2022].
  11. ↑ «Isabella Biagini: Ospite a Domenica Live sta per perdere la casa». Arxivat de l'original el 2017-01-13. [Consulta: 1r abril 2022].
  12. ↑ Isabella Biagini: sfrattata viene investita da una macchina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isabella_Biagini&oldid=33108480»