Iscle Soler i Samsot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Iscle Soler)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIscle Soler i Samsot
Ramon Casas - MNAC- Iscle Soler- 027570-D 006557.jpg
Biografia
Naixement 1843
Barcelona
Mort 1914 (70/71 anys)
Activitat
Ocupació Actor
Modifica les dades a Wikidata
Iscle Soler vist per Ramon Casas (MNAC).
Bust d'Iscle Soler ubicat davant l'església de Sant Agustí, al barri del Raval, Barcelona.

Iscle Soler i Samsot (Barcelona, 13 de maig de 1843[1] - Terrassa, Gener de 1914[2]) va ser un actor català molt popular al segle XIX i la primera dècada del segle XX.[3]

Fill de Josep Soler i Soler d'ofici argenter i de Josepa Samsot i Padrós naturals de Barcelona. Durant els seus inicis, Soler va compaginar l'ofici d'argenter amb el d'actor fins que el 1864 va decidir dedicar-se exclusivament a la seva carrera com a actor. Va heretar l'afició pel teatre del seu pare i aviat va fundar una societat de barri que tenia un petit teatre, el van inaugurar amb l'obra El puñal del godo.[4]

Va debutar amb la companyia d'Andreu Cazurro i va consagrar-se amb l'obra La dida de Frederic Soler i Hubert. Es va casar amb l'actriu Rosalia Engràcia i Oriol el 9 de març de 1864.[3] [5]Varen tenir tres filles Emília, Joana Soler i Engràcia pintora, i Maria.

Va seguir actuant fins al 1908, quan la ceguera i una malaltia cardíaca el van allunyar dels escenaris.[4][6]

Va destacar amb obres com: Joan Blancas de Francesc Ubach, L'Eloi i La filla del mar d'Àngel Guimerà, i Els vells d'Ignasi Iglésias.[4]

Prop del Teatre Romea, on hi treballà, hi ha un bust en honor de l'actor, obra de Pau Gargallo. Està situat al carrer Hospital, davant l'Església de Sant Agustí Nou. El seu llegat es conserva al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona, on es poden trobar fotografies de l'actor i els figurins del vestuari dels seus personatges.[7]

Trajectòria professional[modifica]

1865

1868

1869

  • 7 d'octubre. La bala de vidre de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de D. Anton)
  • 12 de novembre. Els càntirs de Vilafranca de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. En el personatge de Borni.

1870

  • 17 de març. El collaret de perles de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Felip).
  • 15 de desembre. Els egoistes de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Senyor Gervasi)

1871

  • 23 de gener. Un ciri trencat de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de El senyor Coca).
  • 28 de setembre. L'apotecari d'Olot de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. En el personatge de Don Dimas
  • 17 d'octubre. Cafè i copa de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.

1872

  • 28 d'octubre. La dida, original de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea. (en el personatge de Joan)

1873

1876

  • 19 d'octubre. Els segadors, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Gem)
  • 7 de desembre. Cura de moro de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.

1877

  • 22 de febrer. Senyora i majora de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Don Pere.)

1878

1879

1880

1882

1884

  • 16 d'octubre. El trinc de l'or de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Senyor Canivell).

1885

  • 29 de gener. Sota terra de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Robert, 30 anys).

1886

  • 15 d'abril. El pubill, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea (en el paper d'Esteve).
  • 7 d'octubre. L'hereuet de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Don Felip).

1887

1892

  • 19 de gener. Ateus i creients de Ramon Bordas. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Melcior).
  • 11 novembre. L'infern a casa de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper del Senyor Soldevila).
  • 6 de desembre. El moviment continu de Ramon Bordas i Estragués. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Don Mateu).

1895

1896

1899

1902

  • 11 de març. En el paper de Richard a l'obra La pecadora d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
  • 18 de novembre. En el paper de Ramon a l'obra Aigua que corre d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1903

1905

1906

  • 27 de març.. L'Eloi d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Miques).
  • 2 d'octubre. En el paper de Josep Pradell a l'obra Arrels mortes de Joan Puig i Ferreter. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1907

1908

  • 16 d'octubre. En el paper d'Anton Cadernera a l'obra L'aranya d'Àngel Guimerà. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. «Naixements.1843.Llibre 2.Registre núm.722». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 13-05-1843. [Consulta: 23 juliol 2019].
  2. «Hemeroteca de La Vanguardia di 28 de gener de 1914. Pàg.5». La Vanguardia, 28-01-1914. [Consulta: 23 juliol 2019].
  3. 3,0 3,1 «Iscle Soler i Samsot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Soler i Samsot, Iscle». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 19 juny 2012].
  5. «Matrimonis.1864.Foli 77.Registre núm.305». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 09-03-1864. [Consulta: 23 juliol 2019].
  6. «La interpretació». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  7. Escena digital - Iscle Soler i Samsot
  8. Editorial Barcanova Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui, escrits de Raimundo García Carrera, pàg, 14 (ISBN 84-7533-185-8)

Bibliografia[modifica]

  • Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg). ISBN 84-8043-009-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iscle Soler i Samsot Modifica l'enllaç a Wikidata