Vés al contingut

Isha Upanishad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els enllaços interns.
Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents
Infotaula de llibreIsha Upanishad

Els tres primera versets de l'Isha Upanishad. Biblioteca de Recerca Lalchand. Índia.
TipusUpanixad Modifica el valor a Wikidata

L'Isha Upanishad (en sànscrit: ईशोपनिषद्, IAST :Īśopaniṣad), també conegut com a Shri Ishopanishad, Ishavasya Upanishad, o Vajasaneyi Samhita Upanishad, és un dels Upanishads o Upanixad més curts i és format per divuit versicles que són un missatge sobre la relació entre l'Absolut i el món manifestat. Una obra que forma part de la literatura exegètica del vedisme.

El nom d'aquest text mil·lenari deriva del seu íncipit, que pot traduir-se com a "embolcallat pel Senyor" “ser habitat pel Senyor”. És una breu síntesi del pensament vedàntic i la seva idea central és una reconciliació i harmonia d'oposats fonamentals tot superant la percepció de dualitat.[1]

El poema

[modifica]

La seva època de creació com passa amb altres obres literàries de l'era vèdica, no és clara i els estudiosos divergeixen en la seva cronologia.[2] Tot i que alguns estudiosos situen els Upanishads entre els segles VI i V a de J.C.[3]

Isha Upanishad és un dels textos del conjunt dels Upanishads que remarca que tot l'univers té una unitat i que els nivells materials i espirituals o els personals interns i externs són interconnectats. El microcosmos és un amb el cosmos. Viure en la separació i la dualitat porta a la incapacitat de penetrar en l'harmonia i la unitat de l'univers. Viure aquesta unitat elimina l'egoisme i les causes de patiment. El seu propòsit és il·lustrar el lector sobre quina és la naturalesa del Jo (Atman).[4]

L'Isha Upanishad és un text religiós però també filosòfic. On no s'invoca a déus externs sinó que proposa la recerca del principi o força que anima tots els éssers i coses. Com a camí interior d'assolir l'alliberació. És un text que mostra el canvi que es produí en la vida religiosa propiciat pel creixement de les ciutats i l'ascens d'unes cultes classes comercials que posà en qüestionament l'autoritat de la casta sacerdotal. Si la base dels textos dels antics Vedes eren els sacrificis rituals, ara són substituïts per plantejaments místics i filosòfics. Així la recerca espiritual es trasllada de l'exterior a l'interior de la persona.[3] Sense passar les experiències pel raonament lògic. Un plantejament i mètode no acceptable en la tradició del pensament occidental.[1]

S'observa, així mateix, com el desig ens porta a la subjecció, la discòrdia i al sofriment. Proposa viure fusionant acció, saviesa i despreniment per aconseguir l'alliberament espiritual o moksha que acaba amb el cicle de reencarnacions. El poema ens planteja treballar i fer camí en la superació de la percepció de la dualitat i viure la suprema unitat de tot allò que existeix. Un camí que porta la persona a adonar-se de la unitat de tot el que existeix i a esvair la por i la ira que mai més tornaran.[5] Per això es diu que "aquell qui veu a tot arreu el Jo en totes les existències i totes les existències en el Jo, no s'esglaia davant de res" (verset 6).

El poema té quatre parts. La primera anomenada "Vida i acció: Déu que ens embolcalla". La segona versa sobre la unitat de Déu i el món i l'autorealització (versicles 6-79). La tercera part és dedicada al Senyor, el coneixement i la ignorància i al naixement i no naixement. El quart apartat s'adreça al món, l'acció i la voluntat divina.[6]

Traducció al català[7]

[modifica]
  1. Tot això és per a ser embolcallat pel Senyor, qualsevol que sigui l'univers individual del moviment en el desplaçament universal. Per això en la mesura que renunciïs, gaudiràs; no cobegis la possessió de ningú.
  2. Qui veritablement fa el seu treball, desitja viure cent anys. D'aquesta i no d'una altra manera passa això; l'acció no s'adhereix a l'home.
  3. Sense sol i envoltats de foscor cega són els mons d'aquells que passen a convertir-se en assassins de les seves ànimes.
  4. Un Immòbil que és més ràpid que la ment, que els déus no atrapen, perquè va sempre al davant. Aquell que, roman quiet en un lloc, sobrepassa als que corren. En Allò el Mestre de la Vida estableix les Aigües.[8]
  5. Aquell que es mou i no es mou. Que és lluny i el mateix temps proper; Aquell que és dins de tot això i també és fora de tot això.
  6. Però aquell qui veu a tot arreu el Jo en totes les existències i totes les existències en el Jo, no s'esglaia davant de res.
  7. Aquell en qui és el Ser-Jo que s'ha convertit en totes les existències que són esdeveniments, perquè té el coneixement perfecte, com s'enganyarà?, d'on tindrà dolor qui veu a tot arreu la unitat?
  8. És el ser que s'exterioritzà — Allò que és brillant, incorpori, sense traces d'imperfecció, sense fibres, pur, no traspassat pel mal. El Vident, el Pensador, Aquell que arriba a tot arreu, l'Autoexistent, ha ordenat els objectes perfectament segons la seva naturalesa des d'anys sempiterns.
  9. Els qui segueixen la Ignorància, s'internen en la Ignorància, s'internen a la cega foscor; i, tanmateix, s'internen en la més gran obscuritat aquells que es dediquen només al Coneixement.
  10. En veritat, es diu, que una cosa és la que prové del Coneixement, una altra allò que ve per la Ignorància; aquesta és l'ensenyament que hem rebut dels savis que van revelar a Aquell al nostre enteniment.
  11. Qui el coneix com a dos en un, el Coneixement i la Ignorància, per la Ignorància creua més enllà de la mort i pel Coneixement gaudeix de la Immortalitat.
  12. Els que manxen vers el No-Naixement, s'endinsen en la cega obscuritat; de la mateixa manera s'internen en una foscor més gran els qui es dediquen només al Naixement.
  13. En veritat es diu, una cosa és allò que ve pel Naixement una altra allò que ve pel No-Naixement; aquest és l'ensenyament que hem rebut dels savis que van revelar a Aquell a la nostra comprensió.
  14. Qui coneix Aquell com a tots dos en un, el Naixement i la dissolució del Naixement, per la dissolució creua més enllà de la mort i per mitjà del Naixement gaudeix de la Immortalitat.
  15. El rostre de la Veritat està coberta amb una brillant tapa daurada; treu-la, oh Nodridor!, per la llei de la Veritat, per tal que la vegem.
  16. Oh Nodridor, oh únic Vident, oh Ordinador, oh Sol il·luminador, oh poder del Pare de les criatures!, guia els teus raigs, aplega la teva llum; la Lluentor que, entre totes, és la teva forma més beneïda, que en tu contemplo. El Purusha aquí i allà, ell soc jo.
  17. L'Alè de les coses és Vida immortal, però en aquest cos les cendres són la fi. OM! Oh Voluntat, recorda, allò que es va fer, recorda-ho! Oh Voluntat, recorda, allò que es va fer recorda-ho.
  18. Oh déu Agni, coneixedor de totes les coses que es manifesten, guia'ns pel bon camí cap a la felicitat; allunya de nosaltres l'atracció tortuosa del pecat. Davant teu volem disposar-nos amb la més completa submissió.

Bibliografia

[modifica]
  • Isha Upanishad a cura de Sri Aurobindo. Buenos Aires: Kier, 1971.
  • Ilárraz, F. G. i Pujol,O. (eds) La sabiduría del bosque. Antología de las principales Upanishads. Madrid: Trotta / Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003.
  • Almirall, Elena. El origen de las religiones. Barcelona: Salvat, 2004.
  • Mascaró i Fornés, Joan Els Upanishads Palma, Moll, 2005.
  • Basham, Arthur, El prodigio que fue la India, Valencia, PreTextos Índika, 2009.
  • Figueroa, Óscar, La mirada anterior. Poder visionario e imaginación en India antigua, México, UNAM. 2017.
  • Flood, Gavind, El Hinduismo, Madrid, Akal. 2008.
  • Mylius, Klaus, Historia de la literatura antigua de la India, Madrid, Trotta. 2015.
  • Arnau, Joan, Figueroa, Óscar et al. (trads.), Upanisad: correspondencias ocultas, Vilaür, Atalanta. 2021

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Isha Upanishad a cura de Sri Aurobindo. Buenos Aires: Kier, 1971, p. 9-26.
  2. ↑ Phillips, Stephen. Brief History and Philosophy. Columbia University Pres, 2009, p. capítol 1. ISBN 978-0231144858.
  3. 1 2 Almirall, Elena. a El orígen de las religiones. Barcelona: Salvat, 2004, p. 54-55.
  4. ↑ Johnston, Charles. The Mukhya Upanishads: at Google Books, Reprinted by, pages. Books of Hidden Wisdom, 1920, p. 49-83. ISBN ISBN 9780195637434.
  5. ↑ Isha Upanishad a cura de Sri Aurobindo. Buenos Aires: Kier, 1971, p. 26-36.
  6. ↑ Isha Upanishad a cura de Sri Aurobindo. Buenos Aires: Kier, 1971, p. 29-122.
  7. ↑ Isha Upanishad Traducció a partir de la versió anglesa a cura de Sri Aurobindo The complete works of Sri aurobindo volum 17 {{format ref}} https://www.sriaurobindoashram.org/sriaurobindo/downloadpdf.php?id=32
  8. ↑ Les Aigües són el signe vèdic dels set principis còsmics.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isha_Upanishad&oldid=37230059»