Isidoro de Fagoaga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsidoro de Fagoaga
Activitat
OcupacióCantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Isidoro de Fagoaga (Bera, Navarra, 6 d'abril de 1893 - Donostia, Guipúscoa, 6 de març de 1976), fou un cantant d'òpera (tenor) navarrès.

La seva família es traslladà a Buenos aires quan Isidoro contava 15 anys d'edat i allà es convertí en dependent d'una ferreteria. Des de ben jovenet tingué una voraç vocació literària: escrivia sonets i més tard fou col·laborador assidu de totes les revistes i revistetes dels emigrants espanyols a Buenos Aires. Posseïa tanmateix una bella veu i els propietaris de la ferreteria aconseguiren que Titta Ruffo, el cèlebre baríton del Teatro Colón, l'escoltés i el recomanés als seus mestres de cant de Milà.

Per tant Isidoro es traslladà a Itàlia i estudià en el Conservatori de Parma amb el professor Cleofonte Campanini junt amb Cleofonte Campanini i Francesco Merli. Retornà a Espanya en esclatar la primera guerra mundial, continuant els seu estudis al Conservatori madrileny amb el mestre Iribarne. Debutà el 1920 amb Samson et Dalila de Saint-Saëns en el Gran teatre i més tard Jesús Guridi el crida per a cantar la seva Amaya a Bilbao. El mestre Arbós li demanà que cantés en la seva companyia i amb aquesta va fer la seva primera gira per Espanya i Portugal: Norma, Die Walküre i Parsifal ja estaven en el repertori wagnerià.

Fagoaga continuà cantant a Parma, Bolonya, Roma, Buenos Aires i Nàpols. En la capital de la Campània fou contractat per al Teatro San Carlo. Mentrestant, Toscanini cercava un tenor wagnerià per a La Scala, on pensava muntar una versió completa de Der Ring des Nibelungen. Així Fagoaga ingressà en l'elenc de cantants de La Scala on hi va romandre onze anys consecutius: Die Walküre, Siegfried, El capvespre dels déus, Parsifal, El vaixell fantasma...Isidoro Fagoaga es convertí en un insubstituïble tenor wagnerià i la seva activitat era frenètica: cantant Siegfried a Roma, dos dies després Die Walküre a Nàpols, Tannhauser a Milà i tota la tetralogia a Torí...

El 1928 Siegfried Wagner, fill del compositor, l'invità als festivals wagnerians de Bayreuth. ell mateix el dirigí en la tetralogia, restà entusiasmat i li demanà que interpretes en alemany Tannhauser en els festivals de l'any 1930, projecte que no arribà a realitzar-se en morir en aquest període el fill de Wagner. Però tanmateix, Fagoaga restava ja preparat per a cantar en alemany i poc després interpretà El capvespre dels déus en l'idioma original, a Frankfurt.

Als quaranta anys es retirà del cant en plenes facultats dedicant-se per sencer a l'autèntica vocació de la seva vida: la literatura. La segona guerra mundial l'agafà a Alemanya i amb altres refugiats bascos fou internat en un camp de concentració. El 1953 anà a viure a Buenos Aires on publicà els seus primers llibres. Més tard retornà a Sant Sebastià, on continuà la seva activitat literària fins a la seva mort en la mateixa ciutat.

Bibliografia[modifica]

  • Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 398. (ISBN 84-7291-226-4)