Isidre Bartumeu Martínez
 |
Vegeu els tres passos a l'ajuda. Seguiu aquest enllaç per a crear-ne la plana de discussió; i aviseu l'usuari amb
{{subst:Esborrar3|Isidre Bartumeu Martínez}}--~~~~Motiu: No s'han trobat referències que verifiquin la seva admissibilitat |
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1963 (59 anys) Andorra la Vella |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - dret |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, notari |
| Membre de | Institut d'Estudis Catalans (2013–)
|
Isidre Bartumeu Martínez (Andorra la Vella, 31 de desembre de 1963) és un jurista i notari andorrà.
És llicenciat en dret per a la Universitat de Barcelona on va cursar també els estudis de Doctorat en Dret Constitucional i Ciència Política.[1] Fou secretari de la Sindicatura d'Andorra durant el procés constituent (1992-1993), secretari general del Tribunal d’Andorra (1994-1998) i des del 1998 exerceix com a notari al Principat d'Andorra.[2]
Des de març de 2013, forma part de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans.[3]
Després de llicenciar-se en Dret i mogut pel seu gran interès per la història i institucions del seu país, Isidre Bartumeu ha elaborat la seva tesi doctoral dins del programa de Dret Constitucional i Ciència Política en la Universitat de Barcelona. La tesi amb la qual opta al Doctorat té el següent títol: "Els Coprínceps en el desenvolupament institucional del Principat d'Andorra. Des del senyoriu feudal fins a l'estat sobirà, de dret, democràtic i social".[4]
A Andorra va participar en la redacció de diverses lleis, com ara la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, la Llei qualificada de règim electoral i del referèndum, el reglament del Consell General, la Llei qualificada del matrimoni civil, la Llei qualificada d’associacions i la Llei de fundacions.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Romero, Marc. «Una sobirania que ve de lluny». Diari d'Andorra, 18-06-2022. [Consulta: 18 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «Montserrat Aguadé, catedràtica de Genètica, nova membre numerària de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC». Institut d'Estudis Catalans, 20-03-2013. [Consulta: 18 març 2023].
- ↑ «Membres corresponents | Secció de Filosofia i Ciències Socials». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Bartumeu Martínez, Isidre. Els Coprínceps en el desenvolupament institucional del Principat d'Andorra. Des del senyoriu feudal fins a l'estat sobirà, de Dret, democràtic i social (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2022-05-16.