Isidre Macau i Teixidor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsidre Macau i Teixidor
Picture Isidre Macau.jpg
Isidre Macau als anys 40 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1882 Modifica el valor a Wikidata
Palau-saverdera (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagog, naturalista Modifica el valor a Wikidata

Isidre Macau i Teixidor (Palau-saverdera, 20 de maig de 1882 Barcelona, 16 de juny de 1946) fou un pedagog, naturalista, científic i arqueòleg català.[1] Tota la seva vida compaginà la seva tasca de mestre amb la d'arqueòleg, sempre fou molt partidari de les excursions pedagògiques amb alumnes per a fitar el territori i cercar troballes interessants. També va crear petits museus, a partir de les seves col·leccions, als centres on passava.[2]

Vida[modifica]

Fill d'Antoni Macau Caussa, pagès, natural de Palau-saverdera, i de Rosa Teixidó Besa, natural de Pau, el matrimoni va tenir dos fills, Miquel, que va prendre les regnes de la propietat, i Isidre que es va casar amb Paquita Julià (de Palau-saverdera), i el matrimoni va tenir quatre noies: Carme, Josepa, Rosa i Maria Antònia, les quals varen estudiar la carrera de magisteri.[2]

Va estudiar el batxillerat i el magisteri a Girona (1906), amb premi extraordinari, i després va assolir el títol de Mestre Superior a Barcelona. Va guanyar per oposició la plaça de mestre i fou destinat a Piera (1910), després es traslladà a Verges (1918) on va deixar un museu de mineralogia, i a Sarrià de Ter (1927-1933) va crear la biblioteca escolar i va rebre un vot de gràcies del Consell de Primera Ensenyança. Va formar part del Patronat Escolar de Barcelona (1933), va exercir en el Grup Escolar de Sarrià i, després, en el de Raimon Llull. Va formar part del moviment de renovació pedagògica, va cultivar les ciències naturals, especialment la mineralogia i botànica, a les escoles que va regentar i es va preocupar de crear museus escolars. En el terme de Piera va descobrir un important jaciment de fòssils que va llegar al Museu de Sabadell, i prop de Cassà de la Selva va descobrir l'Opal Noble. Va ser membre de la Institució Catalana d'Història Natural i es va preocupar pels monuments megalítics de la comarca empordanesa. Després del traspàs de la mare, les filles cediren els fons arqueològics i numismàtics col·leccionats pel biografiat a la Diputació de Girona. L'any 1985, al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants, de Girona, es va inaugurar la Sala Isidre Macau.[2]

Defensor de l'escola pública activa i amb idees progressistes, participà a les anomenades Converses Pedagògiques, que foren l'encenall de la reforma pedagògica catalana. La seva visió de l'educació entre els petits era ben moderna:[2]

« "Les tres coses que han d'aspirar -els nens- són: ser bons, forts i intel·ligents; les tres coses que han de fer és educar-se bé, cultivar la bellesa i estimar el progrés" »

En 1985 les seves quatre filles (Carme Macau, Pepita Macau, Rosa Macau i Maria Antònia Macau) van donar la col·lecció del seu pare al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants de la Diputació de Girona. Des d'aquell any fins al 2011 la col·lecció va ser exposada a la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya fins que, gràcies a la voluntat dels seus nets i besnets es creà un museu a l'Ajuntament de Palau-saverdera que disposa d'una exposició documentada, catalogada i classificada de minerals, mol·luscs, peces de diverses cultures - mediterrànies i indopacífiques-, fòssils, restes ceràmiques, monedes ibèriques i romanes, destrals antigues i altres objectes fruit de la seva recerca. Isidre Macau escrivia a principis del segle XX:[3]

Destrals prehistòriques de la col·lecció d'Isidre Macau
« "Despertem i pensem. Som nosaltres, els joves d'avui, els que hem de cridar, els que ens hem de moure, els que ens hem de posar al front de la cultura dels pobles" »

Casa Isidre Macau[modifica]

Mostra de la seva originalitat és la casa del carrer Nou, 18 de Palau-Saverdera, amb una façana que fou dissenyada segons Isidre Macau, i que es conserva en perfecte estat i que demostra la seva visió i la originalitat.,[2]

Patrimoni Gencat ens diu ; casa entre mitgeres, formada per tres crugies estructurades en dues plantes. La façana té diversos elements ornamentals. A la planta baixa hi ha tres grans obertures (dues d'arc escarser i una rectangular) emmarcades per arcs de mig punt motllurats i pintats de color verd, units per un fris amb rajoles decorades amb motius vegetals. A la planta superior hi ha tres balconades amb baranes de forja i obertures rectangulars emmarcades amb columnetes i capitells. Damunt seu, a mode de guardapols, tres cossos sobresortints decorats amb un emmarcament d'arc de mig punt i tres medallons circulars amb diferents inscripcions en relleu. Al medalló central hi ha les lletres "JM" entrellaçades i, a banda i banda, "ANY" i "1906". Per sota els medallons, un petit fris amb decoració d'esgrafiats. Corona la façana una balustrada interrompuda per la part superior dels guardapols anteriorment descrits, acabats a dues vessants amb rajoles ceràmiques. Entre aquests guardapols hi ha un fris de rajoles policromes decorades amb motius florals i un doble ràfec de dents de serra, on s'assenta la balustrada.[3]

Casa Isidre Macau

Obra[modifica]

La seva empenta, seriositat i vocació en l'estudi de la botànica, la mineralogia i l'arqueologia, el portaren a entrar com a membre actiu de la Institució Catalana d'Història Natural i de l'Institut d'Estudis Catalans, però la seva obra més coneguda fou en l'àmbit local i de l'arqueologia on va documentar nombrosos menhirs i dolmens de la Serra de Roda (l'Alt Empordà, Catalunya) recollits al seu llibre Nous monuments megalítics de l'Alt Empordà i l'Abric Neolític de la Cova de Can Simon. Aquesta obra descriu gran part de la seva feina com a arqueòleg que l'apassionava, en una època en què encara no es valorava el patrimoni de monuments megalítics de l'Alt Empordà, ell estudià i fotografià en aquesta obra gran part dels dolmens i menhirs d'aquesta zona, destacant:[4]

Dolmen de la Carena
Mapa descriptiu dels dolmens estudiats per Isidre Macau al seu llibre Nous monuments megalítics de l'Alt Empordà i l'Abric Neolític de la Cova de Can Simon


1. Dolmen de la Vinya del Rei.

2. Dolmen del Garrolla.

3. Dolmen de la Talaia.

4. Dolmen de les Raines.

5. Dolmen de la Carena.

6. Dolmen Caigut.

7. A de la Burnaua o Barraca d'en Rabert.

8. Túmul de la Vinya d'en Berta.

9. Dolmen del Mas Bofill.

10. Dolmen de la Devesa.

11. Dolmen destruït.

12. Dolmen de la Sureda.

13. Dolmen de la Muntanya d'en Casellas.

14. Dolmen de la Febrosa o Forn de la Calç.

15. Dolmen del Turo de I'home.

16. Dolmen de la Casa cremada.

17. Dolmen de Puig Rom

18. Dolmen de Vinyes tortes.

19. Dolmen del Mas Margall.

20. Dolmen de Coma de Felis.

Ceràmiques i ossos de l'Abric Neolític de la Cova de Can Simon

21. Dolmen de Solà de Gibert

22. Dolmen de les Comes Llobes de Pils.

23. Menhir Pedradreta del Mas Roque.


A la segona part d'aquesta obra es descriu minuciosament com explorà l'abric neolític de la Cova de Can Simon, hi descriu les més diverses troballes arqueològiques[4]

  1. Objectes neolítics
  2. Peces dentàries i òssos d'animals treballats
  3. Ceràmiques neolítiques
  4. Ossos humans i animals

També va escriure entre altres l'obra Métodos escolares para el estudio de las plantas y su vida (obra premiada el 1923).[4]

Referències[modifica]

  1. Closas, R. «Isidre Macau i Teixidor (1882-1946)». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 1949, p. 124.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Padrosa Gorgot, Inés. DICCIONARI BIOGRÀFIC DE L'ALT EMPORDÀ. Girona: Diputació de Girona, 01-09-2009, p. 469. ISBN 978-84-96747-54-8. 
  3. 3,0 3,1 «Museu Isidre Macau i Teixidor». Ajuntament de Palau-saverdera. [Consulta: 15 setembre 2019].[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 4,2 Macau i Teixidor, Isidre. Nous monuments megalítics de l'Alt Empordà i l'Abric Neolític de la Cova de Can Simon. 1923, 1933.