Vés al contingut

Isidre Molas i Batllori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:21, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaIsidre Molas i Batllori
Imatge
Isidre Molas al MHC el 2001.
Biografia
Naixement12 d'octubre de 1940 (1940-10-12) (84 anys)
Barcelona (Barcelonès)
  Diputat al Parlament de Catalunya
10 d'abril de 1980 – 16 de juny de 1988
← -
- →
PresidentJordi Pujol i Soley
  Senador per Barcelona
12 de març de 2000 – 22 de juny de 2011
Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret (–1963) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitFOC, PSC
Membre de
Interessat enCatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralJoan Botella Corral, Romà Gubern Garriga-Nogués, Ramón Máiz Suárez, Joan Marcet i Morera, Joan Vintró i Castells, Francesc Vallès Vives i Roger Buch i Ros Modifica el valor a Wikidata
Família
PareIsidre Molas i Font Modifica el valor a Wikidata
GermansJoaquim Molas i Batllori Modifica el valor a Wikidata
Premis

Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.

Biografia

Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1963 i és catedràtic i cap del Departament de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral Lliga Catalana (1972) fou un dels iniciadors dels estudis moderns sobre partits polítics catalans en la seva dimensió històrica. També ha impulsat un equip investigador sobre temes electorals i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993.

Destacat militant clandestí antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissolució el 1970, i on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comín, Miquel Roca i Junyent i Josep Antoni González i Casanova. També fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962. Després fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit en el qual ha ocupat importants càrrecs directius, del qual fou president des del 2008 fins al 2011.[1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 ha estat diputat, vicepresident primer i segon del Parlament de Catalunya i vicepresident segon de la Comissió del Reglament i de la Comissió de Règim Interior. Des del 1985 president de la Federació de Barcelona del PSC. A les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i 2008 fou elegit senador per l'Entesa Catalana de Progrés, ocupant el càrrec de vicepresident primer del Senat d'Espanya.

Ha traduït llibres, i ha publicat articles sobre temes de Ciència Política a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, Serra d'Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo, i altres.

Obres

Referències

  1. «Àngel Ros accepta l'oferta d'Iceta per ser president del PSC». Diari Ara. [Consulta: 15 juliol 2014].

Enllaços externs


Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
Vacant de 2007 a 2008, anterior:
Pasqual Maragall i Mira
President del PSC
Logotip del PSC

2008–- 2011
Succeït per:
Vacant de 2011 a 2014, posterior:
Àngel Ros i Domingo