Isidre Molas i Batllori
Isidre Molas i Batllori (Barcelona, 12 d'octubre, 1940) és un historiador i polític català, fill del músic Isidre Molas i Font i germà de l'escriptor i historiador Joaquim Molas i Batllori.
Biografia
Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona el 1963 i és catedràtic i cap del Departament de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la seva tesi doctoral Lliga Catalana (1972) fou un dels iniciadors dels estudis moderns sobre partits polítics catalans en la seva dimensió històrica. També ha impulsat un equip investigador sobre temes electorals i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1993.
Destacat militant clandestí antifranquista, fou un dels promotors del Front Obrer de Catalunya fins a la seva dissolució el 1970, i on va coincidir amb Pasqual Maragall, Alfons Carles Comín, Miquel Roca i Junyent i Josep Antoni González i Casanova. També fou jutjat i condemnat per un tribunal militar el 1962. Després fou un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), partit en el qual ha ocupat importants càrrecs directius, del qual fou president des del 2008 fins al 2011.[1]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i de 1984 ha estat diputat, vicepresident primer i segon del Parlament de Catalunya i vicepresident segon de la Comissió del Reglament i de la Comissió de Règim Interior. Des del 1985 president de la Federació de Barcelona del PSC. A les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004 i 2008 fou elegit senador per l'Entesa Catalana de Progrés, ocupant el càrrec de vicepresident primer del Senat d'Espanya.
Ha traduït llibres, i ha publicat articles sobre temes de Ciència Política a Recerques, Arguments, Revista Jurídica de Catalunya, Serra d'Or, Promos, El Pont, Pont Blau, Cuadernos para el Diálogo, i altres.
Obres
- Ideari de Francesc Pi i Margall (1965)
- D'aquesta terra (1966) Premi Amadeu Oller de poesia de 1966
- Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia (1972)
- El sistema de partits polítics a Catalunya. 1931-1936 (1972)
- El catalanismo hegemónico: Cambó y el Centro Constitucional (1975)
- Salvador Seguí: Escrits (1975)
- Los partidos políticos
- Comentaris jurídics de l'Estatut de Catalunya (1982)
- La ciutat llunyana (1981)
- Diccionari dels partits polítics a Catalunya (2000)
Referències
- ↑ «Àngel Ros accepta l'oferta d'Iceta per ser president del PSC». Diari Ara. [Consulta: 15 juliol 2014].
Enllaços externs
Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
---|---|---|
Precedit per: Vacant de 2007 a 2008, anterior: Pasqual Maragall i Mira |
President del PSC 2008–- 2011 |
Succeït per: Vacant de 2011 a 2014, posterior: Àngel Ros i Domingo |
- Persones vives
- Polítics barcelonins contemporanis
- Estudiants de dret de la UB
- Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Historiadors barcelonins contemporanis
- Senadors al Senat espanyol per l'Entesa Catalana de Progrés
- Diputats al Parlament de Catalunya pel PSC
- Vicepresidents del Parlament de Catalunya
- Membres de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC
- Militants del PSC
- Militants del FOC
- Medalles d'Honor de Barcelona 2013