Isle of Dogs (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaIsle of Dogs
Isle of Dogs movie horizontal logo.png
Fitxa
Direcció Wes Anderson
Producció Wes Anderson, Jeremy Dawson i Scott Rudin
Guió Wes Anderson
Música Alexandre Desplat
Fotografia Tristan Oliver Tradueix
Productora American Empirical Pictures Tradueix, 20th Century Fox Animation Tradueix i Indian Paintbrush Tradueix
Distribuïdor Fox Searchlight Pictures Tradueix i 20th Century Fox France Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Estats Units d'Amèrica i Alemanya
Estrena 2018
Durada 101 min
Idioma original anglès i japonès
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Gènere pel·lícula de comèdia
Qualificació MPAA PG-13
Lloc de la narració Japó

Lloc web Lloc web
IMDB: tt5104604 Filmaffinity: 763335 Allocine: 241680 Rottentomatoes: m/isle_of_dogs_2018 Mojo: isleofdogs Allmovie: v667229 Metacritic: movie/isle-of-dogs
Twitter: isleofdogsmovie
Modifica les dades a Wikidata

Isle of Dogs és una pel·lícula d'animació mitjançant la tècnica stop-motion dirigida per Wes Anderson estrenada l'any 2018.[1] Estrenada a l'estat espanyol amb el títol Isla de perros.

Argument[modifica]

Es tracta d'una distopia ambientada a la ciutat costanera de Nagasaki, Japó, on va sorgir un greu brot de grip canina que va anar augmentant de tal manera fins a arribar proporcions epidèmiques. Davant de tal succés, l'alcalde de la ciutat, el senyor Kobayashi va decidir prendre mesures extraordinàries i exiliar a tots els gossos a una illa fictícia, figurant ser una de les nombroses illes que formen part de la prefectura de Nagasaki, la qual està totalment deshabitada i únicament es feia servir com a abocador de deixalles.

La història segueix en paral·lel la vida d'un grup de cinc gossos que han estat exiliats a l'illa i la un nen de dotze anys, Atari Kobayashi, qui durant aquesta dràstica operació del govern, va perdre al seu millor amic, el seu gos Spots, abandonat a la seva sort a l'abocador. Posteriorment, Atari s'escapa de la seva llar per tal de poder recuperar el seu amic, segrestant per a tal fi, un atrotinat Junior-Turbo Prop XJ750, amb el qual va poder sobrevolar la distància que separava la seva llar de l'illa, burlant així la prohibició d'apropar-se i la quarantena establerta. Al ser detectat pel govern, provoca l'actuació de les autoritats que pretenen, per tots els mitjans, portar-lo de tornada i sense el gos. Mentrestant, a la ciutat, es comença a alçar un moviment en favor dels gossos anomenat Pro Dog i com a logo, el kanji: 犬 (en romaji, inu) que significa "gos", moviment liderat per la jove Tracy Walker.

Repartiment[modifica]

La pel·lícula d'animació compta amb veus d'actors i actrius consagrats de Hollywood, com Bill Murray, Edward Norton i Scarlett Johansson, a més del japonès Ken Watanabe entre d'altres. També compta amb la presència de Yoko Ono en un paper secundari.[1]

Gossos principals[modifica]

Gossos secundaris[modifica]

Humans principals[modifica]

Banda sonora[modifica]

Wes Anderson va deixar la banda musical de la pel·lícula d'animació en mans del francès Alexandre Desplat, un prestigiós compositor conegut per les seves múltiples composicions per a pel·lícules i amb qui ja havia treballat anteriorment en pel·lícules com Fantastic Mr Fox (2009, nominada als Oscar), Moonrise Kingdom (2012) i The Grand Budapest Hotel (2014), amb la qual va guanyar el seu primer Oscar a la millor banda sonora.

La banda sonora barreja instruments tradicionals japonesos, com els sons que produeixen el koto, daiko i shakuhachi amb instruments d'orquestra filharmònica.

Polèmiques[modifica]

El fet de ser una pel·lícula ambientada en un país asiàtic, com en aquest cas Japó, i només comptar amb poques veus japoneses en rols principals, encara que parlin anglès va motivar de nou, crítiques a Hollywood per usar veus d'actors americans per representar personatges que figuren ser asiàtics, amb el que es coneix com a "whitewashing" o "blanquejar" les pel·lícules.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Isle of Dogs» (en anglès). Fox Searchlight. [Consulta: 23 setembre 2017].
  2. Herreria, Carla «Scarlett Johansson And Tilda Swinton Spark 'Whitewashing' Fury With Asian-Inspired Movie Roles. Again.» (en anglès). Huffington Post, 27-04-2017.

Enllaços externs[modifica]