Isle of Dogs (pel·lícula)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de pel·lículaIsle of Dogs
Isle of Dogs movie horizontal logo.png
Fitxa tècnica
Direcció Wes Anderson
Producció Wes Anderson, Jeremy Dawson Tradueix i Scott Rudin Tradueix
Guió Wes Anderson
Música Alexandre Desplat
Fotografia Tristan Oliver Tradueix
Productora American Empirical Pictures Tradueix, 20th Century Fox Animation Tradueix i Indian Paintbrush Tradueix
Distribuïdora Fox Searchlight Pictures Tradueix i 20th Century Fox France Tradueix
Dades i xifres
País Estats Units d'Amèrica i Alemanya
Data d'estrena 2018
Durada 101 min
Idioma original anglès i japonès
Color en color
Temàtica
Gènere pel·lícula de comèdia
Qualificació MPAA PG-13
Més informació
IMDb Fitxa
FilmAffinity Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Isle of Dogs és una pel·lícula d'animació mitjançant la tècnica stop-motion dirigida per Wes Anderson estrenada l'any 2018.[1] Estrenada a l'estat espanyol amb el títol Isla de perros.

Argument[modifica]

Es tracta d'una distopia ambientada a la ciutat costanera de Nagasaki, Japó, on va sorgir un greu brot de grip canina que va anar augmentant de tal manera fins a arribar proporcions epidèmiques. Davant de tal succés, l'alcalde de la ciutat, el senyor Kobayashi va decidir prendre mesures extraordinàries i exiliar a tots els gossos a una illa fictícia, figurant ser una de les nombroses illes que formen part de la prefectura de Nagasaki, la qual està totalment deshabitada i únicament es feia servir com a abocador de deixalles.

La història segueix en paral·lel la vida d'un grup de cinc gossos que han estat exiliats a l'illa i la un nen de dotze anys, Atari Kobayashi, qui durant aquesta dràstica operació del govern, va perdre al seu millor amic, el seu gos Spots, abandonat a la seva sort a l'abocador. Posteriorment, Atari s'escapa de la seva llar per tal de poder recuperar el seu amic, segrestant per a tal fi, un atrotinat Junior-Turbo Prop XJ750, amb el qual va poder sobrevolar la distància que separava la seva llar de l'illa, burlant així la prohibició d'apropar-se i la quarantena establerta. Al ser detectat pel govern, provoca l'actuació de les autoritats que pretenen, per tots els mitjans, portar-lo de tornada i sense el gos. Mentrestant, a la ciutat, es comença a alçar un moviment en favor dels gossos anomenat Pro Dog i com a logo, el kanji: 犬 (en romaji, inu) que significa "gos", moviment liderat per la jove Tracy Walker.

Repartiment[modifica]

La pel·lícula d'animació compta amb veus d'actors i actrius consagrats de Hollywood, com Bill Murray, Edward Norton i Scarlett Johansson, a més del japonès Ken Watanabe entre d'altres. També compta amb la presència de Yoko Ono en un paper secundari.[1]

Gossos principals[modifica]

Gossos secundaris[modifica]

Humans principals[modifica]

Banda sonora[modifica]

Wes Anderson va deixar la banda musical de la pel·lícula d'animació en mans del francès Alexandre Desplat, un prestigiós compositor conegut per les seves múltiples composicions per a pel·lícules i amb qui ja havia treballat anteriorment en pel·lícules com Fantastic Mr Fox (2009, nominada als Oscar), Moonrise Kingdom (2012) i The Grand Budapest Hotel (2014), amb la qual va guanyar el seu primer Oscar a la millor banda sonora.

La banda sonora barreja instruments tradicionals japonesos, com els sons que produeixen el koto, daiko i shakuhachi amb instruments d'orquestra filharmònica.

Polèmiques[modifica]

El fet de ser una pel·lícula ambientada en un país asiàtic, com en aquest cas Japó, i només comptar amb poques veus japoneses en rols principals, encara que parlin anglès va motivar de nou, crítiques a Hollywood per usar veus d'actors americans per representar personatges que figuren ser asiàtics, amb el que es coneix com "whitewashing" o "blanquejar" les pel·lícules.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Isle of Dogs» (en anglès). Fox Searchlight. [Consulta: 23 setembre 2017].
  2. Herreria, Carla «Scarlett Johansson And Tilda Swinton Spark 'Whitewashing' Fury With Asian-Inspired Movie Roles. Again.» (en anglès). Huffington Post, 27-04-2017.

Enllaços externs[modifica]