İsmail Beşikçi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ismail Beşikçi)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blank Canvas on Transparent Background.pngQuill and ink transparent.svg
İsmail Beşikçi
İsmail Beşikçi.jpg
Naixement 1939
İskilip
Alma mater Universitat d'Ankara
Es coneix per fundador de l'Institut Kurd d'Istambul
Ocupació Sociòleg
Llengua turc
Obra
Obres notables Devletlerarası Sömürge Kürdistan (Kurdistan, una colònia internacional, 1990)

İsmail Beşikçi (İskilip, Çorum, 1939) és un sociòleg i escriptor turc. És membre honorari del PEN Club Internacional.[1] Ha estat empresonat durant 17 anys[2] per la acusació fictícia[cal citació] de propaganda a causa dels seus escrits sobre la població kurda de Turquia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Beşikçi va estudiar a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d'Ankara, on es va graduar en 1962. Després del servei militar va esdevenir professor assistent a la Universitat Atatürk a Erzurum. Va preparar el seu primer estudi antropològic, una investigació d'una de les últimes tribus nòmades kurds, els Alikan que va presentar el 1967 a la Facultat de Ciències Polítiques d'Ankara amb el títol Göçebe Alikan Aşireti (La tribu nòmada Alikan).

La seva segona trobada amb els kurds va ser durant el seu servei militar quan va servir a Bitlis i Hakkâri, on va veure per primera vegada la tribu nòmada Alikan passar a través de Bitlis en les seves migracions estivals.[3]

En el seu llibre Doğuda Değişim ve Yapısal Sorunlar (Canvis i problemes estructurals a l'Est), publicat en 1969, va tractar d'adaptar i aplicar els conceptes marxistes a l'anàlisi de la societat kurda i per als processos de canvis socioeconòmics i polítics que s'hi produïen, cosa que el va convertir en un enemic públic. Tot i que el llibre no va causar gaire debat ni en els cercles intel·lectuals acadèmics ni en l'esquerra, la universitat va prendre mesures disciplinàries contra ell, cosa que provocaria el seu judici després del cop d'estat de 1971. Juntament amb l'escriptor Musa Anter i altres intel·lectuals va ser detingut i jutjat per la propaganda comunista i turca, i va ser condemnat a 13 anys de presó per violar la indivisibilitat de la nació turca.

Tanmateix, a finals de 1974 es va beneficiar d'una amnistia i fou alliberat. Va sol·licitar inútilment una plaça a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d'Ankara, que el 1970 semblava disposada a contractar-lo. No va tornar a trobar feina acadèmica i des d'aleshores es va dedicar a fer recerca com a erudit independent, en circumstàncies econòmicament precàries.

Durant molts anys Ismail Beşikçi va ser l'única persona no kurda a Turquia que parlava en veu alta i clara en defensa dels drets dels kurds.[cal citació] Malgrat tots els intents de silenciar-lo va continuar escrivint i parlant i va esdevenir un símbol poderós i important per als kurds i per al moviment de drets humans de Turquia. Fou condemnat a més de 100 anys[1][4] però fou alliberat de la presó en 1999.[5] En 1987 fou candidat al Premi Nobel de la Pau. 32 dels 36 llibres que ha publicat han estat prohibits a Turquia.[6]

Ha estat descrit com el "pioner modern dels estudis kurds a Turquia".[3] El 1992 va fundar l' Enstîtuya Kurdî Ya Stenbolê (Institut Kurd d'Istambul).

En 2010 fou perseguit un altre cop, aquesta vegada pel fiscal general d'Istambul sota l'acusació de “propaganda del PKK” a causa de l'article "Els drets dels pobles a la lliure autodeterminació i els kurds" que va escriure per a la "Associació d'Advocats Contemporanis".[7] En març de 2011 fou sentenciat a 15 mesos de presó.[8]

Fou declarat Personatge de l'Any per Rudaw Mitjana Network, una important xarxa de mitjans kurda amb seu a Kurdistan del Sud per la seva contribució a la causa kurda, i inspirant d'altres a seguir-lo.[6]

İsmail Beşikçi és autor de diverses obres importants sobre l'organització social kurda i la situació actual dels kurds. La seva obra més famosa és Devletlerarası Sömürge Kürdistan (Kurdistan, una colònia internacional, 1990). Besikci sosté que l'Estat turc ha estat practicant una política de genocidi contra els kurds en els últims 80 anys. Aquesta és probablement la crítica més oberta del Besikci a l'actual divisió del Kurdistan, una zona contigua ètnicament entre Turquia, Iran i Iraq, amb una població kurda de milions de persones. Besikci argumenta que, malgrat totes les seves diferències polítiques, hi ha una complicitat antiga entre aquests estats regionals per negar als kurds el dret a la lliure determinació i a la nacionalitat. El llibre va ser publicat originalment el 1991 i provocà l'empresonament de l'autor a Turquia. El llibre segueix sent un full de ruta per a la nostra comprensió del Kurdistan actual.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Doğu Mitinglerinin Analizi (Anàlisi de la situació a l'Est, 1967)
  • Doğu Anadolu da Göçebe kürt Aşiretlerinde Toplumsal Değişime (Canvi social a les tribus nòmades kurdes a l'est d'Anatòlia, 1968)
  • Doğuda Değişim ve Yapısal Sorunlar (Problemes i canvis en les estructures de l'Est, 1969)
  • Doğu Anadolu nun Düzeni, Sosyo-Ekonomik ve Etnik Temeller (L'Organització a Anatòlia oriental, fonaments socioeconòmics i ètnics, 1969) dos volums.
  • Bilim Yöntemi (Mètodes científics, 1977)
  • Cumhuriyet Halk Fırkası'nın Programı (1931) ve Kürt Sorunu (El programa del Partit Republicà del Poble (1931) i la qüestió kurda)
  • Devletlerarası Sömürge Kürdistan (Kurdistan, una colònia internacional, 1990)
  • Bilim, Resmi Ideoloji, Devlet, Demokrasi ve Kürt Sorunu (Ciència, ideologia oficial, estat, democràcia i el problema dels kurds, 1990)
  • Bir Aydın, Bir Örgüt ve Kürt Sorunu, 1990
  • Tunceli Kanunu ve Dersîm Jenosidi (Das Tunceli-Gesetz und der Dersim-Genozid), 1990
  • Savunmalar (Defenses, 1991)
  • Hayali Kürdistanın Dirilişi (El somni de la resurrecció del Kurdistan
  • Bilincin Yükselişi (El despertar de la consciència)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 International PEN. «Newsletter of the Writers in Prison Committee of International PEN». [Consulta: 2 agost 2006].
  2. Derya Sazak on Milliyet. «İmralı'daki değil dışarıdakiler konuşsun (not the one in İmralı but others should speak)» (en turkish). [Consulta: 25 març 2007].
  3. 3,0 3,1 van Bruinessen, Martin. «Ismail Beşikçi: Turkish sociologist, critic of Kemalism, and kurdologist». Journal of Kurdish Studies, 2005. [Consulta: 29 agost 2010].
  4. http://www.etext.org/Politics/Arm.The.Spirit/Kurdistan/Articles/ismail-besikci.txt
  5. Turkish writer released from jail (1999)
  6. 6,0 6,1 Rudaw's 2014 Person of the Year (2014)
  7. «Ismail Besikci Is Being Tried Once More». Armenian Weekly, 2010-07-04. [Consulta: 29 agost 2010].
  8. «EU warns over detention of Turkish journalists». Reuters, 2011-03-04. [Consulta: 6 març 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]