Isoetes durieui

Isoetes durieui

Isoëtes durieui
Taxonomia
Regne	Plantae
Classe	Lycopodiopsida
Ordre	Isoetales
Família	Isoetaceae
Gènere	Isoetes
Espècie	Isoëtes durieui Bory, 1846
Nomenclatura
Ortografia original	Isoetes Duriei

Isoetes durieui és una espècie de pteridòfit (una planta vascular sense llavor) de la família de les isoetàcies. Present als Països Catalans, on és una planta rara i protegida: està a l'annexe II (especie vulnerable) del catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Característiques

És una planta petita perenne geòfita de tija subterrània curta, gruixuda, envoltada d'esquames negroses i persistents. Presenta nombroses fulles formant una roseta de 5 a 15 centímetres de llargada, són linear-lanceolades, rígides, rectes o recorbades de color verd fosc. A la base de les fulles es troben els esporangis, coberts per una membrana (vel); els femenins es troben en les fulles externes mentre que els masculins estan en les internes. Les espores femenines (megàspores) són grans de 0,5 a 0,85 mm, blanques, reticulades i es poden veure a ull nu tot i que per a la determinació a nivell d'espècie és imprescindible veure l'ornamentació de les espores amb una lupa de butxaca. Les espores masculines (microespores) són de color bru clar i de 30-40 micres.

Hàbitat i distribució

Isoetes duriei viu en pradells molt humits, sobre sòls molt que poden quedar temporalment embassats, generalment al marge de basses, en contrades mediterrànies occidentals de tendència plujosa. Als Països Catalans és rar o molt rar i apareix a les comarques del Rosselló, el Baix Vallespir, el Baix Empordà, la Selva i el Vallès Oriental. A les Illes Balears apareix a Menorca i a Mallorca, on és raríssim.