Isomaltulosa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicIsomaltulosa
Substància disacàrid i compost químic
Massa molecular 342,116 uma
Estructura química
Fórmula química C₁₂H₂₂O₁₁
Isomaltulose structure.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(C1C(C(C(C(O1)OCC(C(C(C(=O)CO)O)O)O)O)O)O)O
SMILES isomèric
C([C@@H]1[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O1)OC[C@H]([C@H]([C@@H](C(=O)CO)O)O)O)O)O)O)O
InChI Model 3D
Identificadors
CAS 13718-94-0
InChIKey RJPPRBMGVWEZRR-WTZPKTTFSA-N
PubChem 83686
AEPQ 237-282-1
ChemSpider 75509
UNII V59P50X4UY
Infocard ECHA 100.033.878
Modifica dades a Wikidata

La isomaltulosa (nom químic: 6-0-α-D-glucopiranosil-D-fructosa), també coneguda amb el nom comercial registrat Palatinose, és un disacàrid que es fabrica comercialment per via enzimàtica a partir de la sacarosa a través de fermentació bacterina. És un constituent natural de la mel i de la canya de sucre i té un gust dolç. S’ha usat com substitut del sucre al Japó des de 1985. No provoca càries.[1]

La isomaltulosa s’absorbeix completament en l’intestí prim com la glucosa i la fructosa. Com la sacarosa, és completament digerida i té aproximadament les mateixes calories, unes 4 cal/g.

Té un índex glucèmic i un índex insulínic baix. L’efecte de la isomaltulosa proporciona un subministrament d’energia més equilibrat i més perllongat de la glucosa .[2]

La isomaltulosa pot incrementar la quantitat de greix usat com energia, això fa augmentar la resistència a l’esforç físic.[3]

La isomaltulosa es tolera com la sacarosa i no és adequada per a persones amb una intolerància preexistent a la fructosa i a les que són incapaces de digerir la sacarosa.

Bàsicament la isomaltulosa té les mateixes funcions que la sacarosa; com a font d’energia que manté el cos humà i el funcionament del cervell.[4]

Allò que differencia la isomaltulosa de la sacarosa és la taxa d’absorció de la substància la qual és 26-45% més baixa amb una resposta glucèmica més baixa.[5][4]

Ús en productes[modifica]

La isomaltulosa s’ha usat en moltes begudes com substitut de la sacarosa. Es fa servir especialment en begudes saludables, begudes energètiques i sucres artificials per a pacients diabètics.

Com que és una substància fàcilment dispersable i que no es coagula, la isomaltulosa s’ha usat en begudes en pols com les llets en pols per a infants.[6]

Després d’una sèrie d’estudis s’ha declarat la isomaltulosa com a producte segur per a diversos aliment i begudes. Sembla ser beneficiosa pel desenvolupament del cervell i del cos en infants.[7]

Referències[modifica]

  1. Lina, B.A.R.; Jonker, D.; Kozianowski, G. «Isomaltulose (Palatinose®): A review of biological and toxicological studies». Food and Chemical Toxicology, 40, 10, 2002, pàg. 1375–81. DOI: 10.1016/S0278-6915(02)00105-9. PMID: 12387299.
  2. König, D; Luther, W; Poland, V; Berg, A «Carbohydrates in sports nutrition». Agro Food Industry Hi-Tech, 18, 5, 2007, pàg. 9–10. ISSN: 1722-6996.Plantilla:MEDRS
  3. Van Can, Judith G. P.; Ijzerman, T. Herman; Van Loon, Luc J. C.; Brouns, Fred; Blaak, Ellen E. «Reduced glycaemic and insulinaemic responses following isomaltulose ingestion: Implications for postprandial substrate use». British Journal of Nutrition, 102, 10, 2009, pàg. 1408–13. DOI: 10.1017/S0007114509990687. PMID: 19671200.
  4. 4,0 4,1 Lina, BA; Jonker, D; Kozianowski, G «Isomaltulose (Palatinose): A review of biological and toxicological studies». Food and chemical toxicology, 40, 10, 2002, pàg. 1375–81. DOI: 10.1016/S0278-6915(02)00105-9. PMID: 12387299.
  5. Holub, Ines; Gostner, Andrea; Theis, Stephan; Nosek, Leszek; Kudlich, Theodor «Novel findings on the metabolic effects of the low glycaemic carbohydrate isomaltulose (Palatinose™)». British Journal of Nutrition, 103, 12, 2010, pàg. 1730–7. DOI: 10.1017/S0007114509993874. PMC: 2943747. PMID: 20211041.
  6. Mohd Taib, Mohd Nasir; Mohd Shariff, Zalilah; Wesnes, Keith A.; Abu Saad, Hazizi; Sariman, Sarina «The effect of high lactose–isomaltulose on cognitive performance of young children. A double blind cross-over design study». Appetite, 58, 1, 2012, pàg. 81–7. DOI: 10.1016/j.appet.2011.09.004. PMID: 21986189.
  7. Silverman, Daniel H.S.; Phelps, Michael E. «Application of Positron Emission Tomography for Evaluation of Metabolism and Blood Flow in Human Brain: Normal Development, Aging, Dementia, and Stroke». Molecular Genetics and Metabolism, 74, 1–2, 2001, pàg. 128–38. DOI: 10.1006/mgme.2001.3236. PMID: 11592810.

Enllaços externs[modifica]