Isomertieïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralIsomertieïta
Fórmula química Pd11Sb2As2
Epònim mertieïta-I i sistema cristal·lí cúbic
Localitat tipus Itabira, Iron Quadrangle, Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoria sulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed. 2.AC.15a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.AC.15a
Nickel-Strunz 8a ed. II/A.05
Dana 2.16.2.1
Heys 3.12.37
Propietats
Sistema cristal·lí isomètric
Estructura cristal·lina a = 12,283Å;
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Color groc pàl·lid a la llum reflectida
Duresa 5,5
Lluïssor metàl·lica
Diafanitat opaca
Densitat 10,33 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques anisotròpica
Impureses comunes Au, Cu
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1973-057
Any d'aprovació 1974
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La isomertieïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dóna nom al grup de la isomertieïta.[2] Rep el seu nom de la seva relació estructural i composicional amb la mertieïta-I. També es coneix amb el nom de "guanglinita".[3]

Característiques[modifica]

La isomertieïta és un sulfur de pal·ladi, arsènic i antimoni, de fórmula química Pd11Sb2As2. Sol contenir impureses de coure i/o d'or. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans, de fins a 0,8 mil·límetres, els quals rarament mostren els contorns dels cristalls.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És dimorf de la mertieïta-I.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la isomertieïta pertany a "02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE" juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.

La "fengluanita" és una varietat d'isomertieïta rica en antimoni, amb fórmula Pd3(As,Sb), la qual se n'ha trobat a la mina Sandsloot (Limpopo, Sud-àfrica) i a diverses localitats de la província de Hebei, a la Xina.[5]

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1974 a Itabira (Minas Gerais, Brasil), en concentracions de metalls pesants en dipòsits precambrians de metalls preciosos amb ferro, associada a arsenopal·ladinita, atheneïta, pal·ladseïta, hematites i or natiu.

Grup de la isomertieïta[modifica]

El grup de la isomertieïta està format per dues espècies minerals: la isomertieïta, la qual dóna nom al grup, i la miessiïta.[2]

Espècie Fórmula
Isomertieïta Pd11Sb2As2
Miessiïta Pd11Te2Se2

Referències[modifica]

  1. «Isomertieite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
  2. 2,0 2,1 «Isomertieite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
  3. «Guanglinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
  4. «Isomertieite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 31 gener 2016].
  5. «Fengluanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].

Enllaços externs[modifica]