Israel al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Israel

EuroIsrael.svg

Estació membre IbaBeta.png (1973-2017)
IPBC LOGO KAN.svg (2017-present)
Final Nacional Kdam Eurovision
Rising Star Israel (2015-present)
Aparicions 44 (37 finals)
Primera aparició 1973
Millor resultat
Final 1r 1978, 1979, 1998, 2018
Semifinal 1r 2018
Pitjor resultat
Final 24è 1993
Semifinal 28è 1996
Enllaços externs
Pàgina en IBA
Pàgina d'Israel en Eurovision.tv

Israel ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1973. Encara que no sigui geogràficament a Europa, Israel participa en el festival per ser membre actiu de la Unió Europea de Radiodifusió.

Israel ha guanyat Eurovisió en quatre ocasions. Izhar Cohen i Alphabeta van guanyar en 1978 amb l'èxit «A-ba-ni-bi».[1] L'any següent van tornar a vèncer, a Jerusalem, amb la cançó «Hallelujah», interpretada per Gali Atari & Milk and Honey.[2] La tercera victòria va ser en 1998, quan Dana International va representar el país amb la cançó «Diva», qui va provocar la ira de molts jueus ortodoxos al seu país natal per la seva condició de transsexual i, a més, va suposar un gran ressò mediàtic aprofitat pel sector més liberal d'Israel en favor de la llibertat i els drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.[3] Vint anys després, la cantant Netta va guanyar a Lisboa el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, amb el tema «Toy».[4]

Les cançons amb les quals Israel ha guanyat el festival van tenir un important èxit, però també algunes de les estrelles més conegudes del país han acudit al festival, com Ofra Haza i Noa.

En algunes ocasions, Israel ha presentat cançons amb missatges pacifistes. En 2009, Noa va ser acompanyada d'una cantant de procedència àrab, Mira Awad, amb el tema «There must be another way». L'any 2000, el grup Ping-Pong va treure banderes d'Israel i Síria i van cridar «Peace, peace!» en finalitzar la seva actuació. Durant un temps, es va afirmar que la cantant Ilanit va realitzar la seva actuació al festival de 1973, en el qual aquest país debutava, amb armilla antibales (un any després dels successos de l'Olimpíada de Munic 1972), a causa de l'engruixat del seu vestit.

En 2015, Israel aconseguí passar de nou a la final, després de cinc anys sense fer-ho, amb la cançó «Golden Boy», de Nadav Guedj.

A més, Israel, juntament amb Espanya, Luxemburg , Irlanda i Suïssa són els únics països que han guanyat el festival mentre han sigut amfitrions.

En vint ocasions, Israel ha aconseguit estar dins del TOP-10 de la final.

Participacions[modifica]

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó (Hebreu)(Música / Lletra) Final Punts Semifinal Punts
1973 Luxemburg Luxemburg Ilanit «Ey Sham» (אי שם) 4 97 No va haver-hi semifinals
1974 Regne Unit Brighton Kaveret «Natati La Khayay» (נתתי לה חיי) 7 11
1975 Suècia Estocolm Shlomo Artzi «At Va'Ani» (את ואני) 11 40
1976 Països Baixos La Haia Chocolat, Menta, Mastik «Emor Shalom» (אמור שלום) 6 77
1977 Regne Unit Londres Ilanit «Ahava Hi Shir Lishnayim» (אהבה היא שיר לשניים) 11 49
1978 França París Izhar Cohen & the Alphabeta «A-ba-ni-bi» (א-ב-ני-בי) 1 157
1979 Israel Jerusalem Gali Atari i Milk and Honey «Hallelujah» (הללויה) 1 125
1980 Països Baixos La Haia Haajim vehaajiyot «Pizmon Chozer» (פזמון חוזר) Retirat
1981 Irlanda Dublín Hakol Over Habibi «Halayla» (הלילה) 7 56 No va haver-hi semifinals
1982 Regne Unit Harrogate Avi Toledano «Hora» (הורה) 2 100
1983 Alemanya Munic Ofra Haza «Hi» (חי) 2 136
1984 Luxemburg Luxemburg Ilanit «Balalaika» (בללייקה) Retirat
1985 Suècia Göteborg Izhar Cohen «Olé, Olé» (עולה, עולה) 5 93 No va haver-hi semifinals
1986 Noruega Bergen Moti Giladi & Sarai Tzuriel «Yavo Yom» (יבוא יום) 19 7
1987 Bèlgica Brussel·les Datner & Kushnir «Shir Habatlanim» (שיר הבטלנים) 8 73
1988 Irlanda Dublín Yardena Arazi «Ben Adam» (בן אדם) 7 85
1989 Suïssa Lausana Gili & Galit «Derekh Hamelekh» (דרך המלך) 12 50
1990 Iugoslàvia Zagreb Rita «Shara Barkhovot» (שרה ברחובות) 18 16
1991 Itàlia Roma Duo Datz «Kan» (כאן) 3 139
1992 Suècia Malmö Dafna Dekel «Ze Rak Sport» (זה רק ספורט) 6 85
1993 Irlanda Millstreet Sarah'li Sharon & The Shiru Group «Shiru» (שירו) 24 4 Kvalifikacija za Millstreet
No hi va participar en 1994
1995 Irlanda Dublín Liora «Amen» (אמן) 8 81 No va haver-hi semifinals
1996[nota 1] Noruega Oslo Galit Bell «Shalom Olam» (שלום עולם) No es va classificar 28 12
No hi va participar en 1997
1998 Regne Unit Birmingham Dana International «Diva» (דיווה)

(Tzvika Pick / Yoav Ginai)

1 172[nota 2] No va haver-hi semifinals
1999 Israel Jerusalem Eden «Yom Huledet (Happy Birthday)» (יום הולדת)

(Moshe Datz, Gabriel Butler, Ja'akov Lamai, Jacky Oved)

5 93
2000 Suècia Estocolm PingPong «Sameyach» (שמח)

(Roy Llaureu, Guy Assif, Ronen Ben Tal)

22 7
2001 Dinamarca Copenhaguen Tal Sondak «En Davar» (אין דבר)

(Yair Klinger / Shimrit Orr)

16 25
2002 Estònia Tallinn Sarit Hadad «Nadlik Beyakhad Ner (Light A Candle)» (נדליק ביחד נר)

(Svika Pick / Yoav Ginai)

12 37
2003 Letònia Riga Lior Narkis «Milim La'Ahava» (מילים לאהבה)

(Yoni Roehe / Yossi Gispan)

19 17
2004 Turquia Istanbul David D'Or «Leha'amin» (להאמין)

(David D'Or, Ofer Meiri / David D'Or, Ehud Manob)

No es va classificar 12 57
2005 Ucraïna Kíev Shiri Maimon «HaSheket Shenish'ar» (השקט שנשאר)

(Pini Aharonbayev / Pini Aharonbayev, Eyal Shahar, Ben Green)

4 154 7 158
2006 Grècia Atenes Eddie Butler «Together We Are One»

(Eddie Butler / Orly Burg, Osnat Tsabag)

23 4 Top 11 de l'any anterior
2007 Finlàndia Hèlsinki Teapacks «Push the Button»

(Kobi Oz)

No es va classificar 24 17
2008 Sèrbia Belgrad Boaz Mauda «The Fire In Your Eyes»

(Dana International / Dana International, Shai Kerem)

9 124 5 104
2009 Rússia Moscou Noa & Mira Awad «There Must Be Another Way»

(Noa, Gil Dor, Mira Awad)

16 53 7 75
2010 Noruega Oslo Harel Skaat «Milim» (מילים)

(Tomer Adaddi / Noam Horev)

14 71 8 71
2011 Alemanya Düsseldorf Dana International «Ding Dong»

(Dana International)

No es va classificar 15 38
2012 Azerbaidjan Bakú Izabo «Time»

(Ran Shem Tov, Shiri Hadar)

13 33
2013 Suècia Malmö Moran Mazor «Rak bishvilo» (רק בשבילו)

(Han Harari / Gal Sarig)

14 40
2014 Dinamarca Copenhaguen Mei Finegold «Same heart»

(Rami Talmid)

14 19
2015 Àustria Viena Nadav Guedj «Golden Boy»

(Doron Medalie)

9 97 3 151
2016 Suècia Estocolm Hovi Star «Made of Stars»

(Doron Medalie)

14 135 7 147
2017 Ucraïna Kíev Imri Ziv «I Feel Alive»

(Dolev Ram, Penn Hazut)

23 39 3 207
2018 Portugal Lisboa Netta «Toy»

(Doron Medalie, Stav Beger)

1 529 1 283
2019 Israel Tel Aviv Kobi Marimi «Home»

(Inbar Weitzman, Ohad Shargai)

23 35 País amfitrió
2020 Països Baixos Rotterdam Eden Alene «Feker Libi» (ፍቅር ልቤ)[nota 3]
Festival cancel·lat
2021 Països Baixos Rotterdam Eden Alene «Set Me Free»
17 93 5 192
2022 Flag of Italy.svg Torí

Festivals organitzats a Israel[modifica]

Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1979 Jerusalem Centre Internacional de Convencions de Jerusalem Yardena Arazi i Daniel Pe'er
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1999 Dafna Dekel, Sigal Shachamon i Yigal Ravid
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019 Tel Aviv Expo Tel Aviv Assi Azar, Bar Refaeli, Erez Tal i Lucy Ayoub

Votació d'Israel[modifica]

Fins a 2019, la votació d'Israel ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos. País Punts
1 Suècia Suècia 171
2 França França 159
3 Regne Unit Regne Unit 155
4 Rússia Rússia 134
5 Espanya Espanya 125
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos. País Punts
1 Suècia Suècia 208
2 Romania Romania 182
3 Rússia Rússia 170
4 França França 159
5 Regne Unit Regne Unit 155
Més punts rebuts només en la final
Pos. País Punts
1 França França 205
2 Finlàndia Finlàndia 160
3 Suïssa Suïssa 145
4 Alemanya Alemanya 141
5 Països Baixos Països Baixos 138
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos. País Punts
1 França França 252
2 Finlàndia Finlàndia 209
3 Suïssa Suïssa 192
4 Alemanya Alemanya 190
5 Països Baixos Països Baixos 185

12 punts[modifica]

  • Israel ha donat 12 punts a:

Final (1975 - 2003)[modifica]

Any País Any País Any País
1975    Països Baixos 1989   Iugoslàvia 2003 Espanya Espanya
1976   Regne Unit 1990   Iugoslàvia
1977   Irlanda 1991   França
1978    Països Baixos 1992   França
1979   Dinamarca 1993   Noruega
No hi va participar en 1980 1994   Irlanda
1981   Regne Unit 1995   Espanya
1982   Alemanya 1996   Malta
1983   Luxemburg 1997   Regne Unit
No hi va participar en 1984 1998   Regne Unit
1985   Noruega 1999   Alemanya
1986   Suïssa 2000   Dinamarca
1987   Suècia 2001 Espanya Espanya
1988   Iugoslàvia 2002   Letònia

Galeria d'imatges[modifica]

Notes[modifica]

  1. Al 1996, Israel no va aconseguir classificar-se per al concurs. Tan sols va haver-hi una ronda de preclassificació en la qual es va valorar únicament l'àudio de les cançons. En ella van ser inclosos tots els països, a excepció de l'amfitrió, Noruega. El web oficial d'Eurovisió no explica el festival de 1996 en la llista de participacions d'Israel.
  2. Al principi, Espanya va atorgar 12 punts a Israel i 10 a Noruega. Després de la retransmissió, es va anunciar que RTVE havia fet un recompte erroni dels vots. Alemanya va ser la veritable guanyadora del televot espanyol, ja que se li havia d'haver atorgat al país els 12 punts en lloc de cap. L'error es va corregir i Alemanya es va col·locar setena en detriment de Noruega. Com a conseqüència, Israel i Noruega van rebre dos punts menys cadascuna; i Croàcia, Malta, Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Estònia i Turquia, un punt menys de l'anunciat durant la retransmissió.
  3. Títol en amhàric.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Kikar-israel.com[1] pàgina de Teapacks.[1]