Solraig
Isurus oxyrinchus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 39341 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Lamniformes |
| Família | Lamnidae |
| Gènere | Isurus |
| Espècie | Isurus oxyrinchus Rafinesque, 1810 |
| Distribució | |
 | |
El solraig o salroig (Isurus oxyrinchus) és una espècie tauró lamniforme de la família dels làmnids que pot arribar a assolir els quatre metres de longitud i pot arribar a viure entre 11 i 23 anys.
Morfologia[modifica]
- Presenta cinc fenedures branquials a cada costat.
- Té dues aletes dorsals, la segona d'elles molt petita i situada a nivell de l'anal. Les pectorals són amples i llargues mentre que les ventrals són petites.
- Peduncle caudal estret i proveït d'una carena lateral a cada costat.
- Aleta caudal en forma de mitja lluna.
- Musell afuat i dents triangulars amb la punta recorbada cap enrere.
- Dors i costats de to gris fosc o gris blavós.
- Ventre blanc.
Costums[modifica]
És de costums solitaris, neda moltes vegades amb les aletes dorsal i cua fora de l'aigua.
Dieta[modifica]
S'alimenta de calamars, verats, tonyines, bonítols, peixos espasa, altres taurons, marsopes i tortugues.
Ús gastronòmic[modifica]
La seua carn blanca és molt apreciada i sovint es ven al mercat juntament amb la d'altres peixos com el peix espasa, el conegut emperador, del qual és fàcil diferenciar per l'estructura i la composició cartilaginosa de les vèrtebres, com també per la pell, que no té escates sinó petits denticles de constitució semblant a les dents, encara que quan està a la venda es troba sense pell.
Bibliografia[modifica]
- Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 63.
