Itàlia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Itàlia

EuroItalia.svg

Estació membre Logo of RAI (2016).svg
Final Nacional Festival de la cançó de Sanremo
Aparicions 45
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1990, 1964
Semifinal
Pitjor resultat
Final 21è 2014
Semifinal
Enlaces externos
Pàgina d'Itàlia en Eurovision.tv

Itàlia va participar cada any entre 1956 i 1997, excepte en 1981, 1982, 1986, i de 1994 a 1996. No havia participat en el festival des de 1997 a causa de la falta d'interès per part de la RAI i dels italians, fins que a la fi de 2010 es van confirmar els rumors sobre la tornada d'Itàlia a l'edició de 2011, que es va celebrar a Düsseldorf.

Itàlia s'ha caracteritzat per enviar el festival a molts dels seus cantants més reeixits a nivell internacional, com Umberto Tozzi, Al Bano & Romina Power, Franco Battiato, Domenico Modugno, Nicola di Bari, Gigliola Cinquetti, Ricchi e Poveri i més recentment Jalisse, Marco Mengoni o Il Volo.

Des del seu retorn el 2011, el representant és escollit per un comitè especial al Festival de Sanremo, sense importar la seva secció o resultat que obtingui. El seu retorn va ser més que excepcional, després que no figurés com cap de les favorites, el país va aconseguir un segon lloc amb el tema jazz Madness of love de Raphael Gualazzi amb 189 punts; encara que a la puntuació del jurat seria la de major valoració amb 251 punts però un 11è lloc del televot finalment li llevaria el triomf. El 2012 s'escolliria a la cantant Nina Zilli amb el tema L'amore è femmina amb què arribarien al tercer lloc a les apostes, però al festival tindrien un 9è lloc amb 101 punts, a causa de la mala valoració del televot.

L'any 2013, Marco Mengoni i la seva balada L'essenziale van quedar, amb 126 punts, en el 7è lloc. Després de la seva bona ratxa de resultats, el 2014, Emma Marrone amb La Mia città va aconseguir un insuficient lloc 21è amb solament 33 punts.[1]

En 2015 Il Volo, guanyador de Sanremo, va aconseguir el tercer lloc amb 292 punts sent la favorita del televot però no del jurat. En 2016 va ser triada la subcampiona del festival de Sanremo, Francesca Michielin; encara que les apostes la situaven en el top 10, va haver de conformar-se amb la 16a posició amb 124 punts.

En 2017, Francesco Gabbanni, a les poques hores de guanyar Sanremo, es va posar com a favorit en les apostes, sense rivalitat alguna al llarg de la carrera cap al festival. Però, per sorpresa, va ser setè per al jurat i sisè per al televot, de manera que va aconseguir finalment el 6è lloc, amb 334 punts.

En 2018, la parella Ermal Meta-Fabrizio Moro, guanyadora de Sanremo, solament valorada per lluitar per un lloc entre els 10, va aconseguir un inesperat 5è lloc, amb el televot què va arrabassar de forma contundent els pocs punts del jurat, amb un total de 408 punts. Millor sort encara va córrer Mahmood en 2019 amb el tema Soldi, ja que va quedar en 2a posició amb 472 punts, la major puntuació aconseguida pel país fins ara.

Malgrat la seva llarga absència, és el país més reeixit del Big Five fins avui, amb 7 Top 10 (2011, 2012, 2013, 2015, 2017, 2018 i 2019) d'un total de 9 participacions des de la seva incorporació a aquest grup.

En 30 ocasions, ha estat Itàlia en el TOP-10 dins de la final.[2]

Història[modifica]

Censura de 1974[modifica]

Itàlia va refusar retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió 1974 en la RAI a causa d'una cançó interpretada per Gigliola Cinquetti que va coincidir amb la campanya política per al referèndum italià de 1974 sobre la derogació de la llei del divorci que tindria lloc un mes més tard, el 12 i 13 de maig. A pesar que Eurovisió transcorreria més d'un mes abans del dia de la votació i a pesar que Cinquetti va aconseguir el segon lloc, els censors italians es van negar a permetre que el festival i la cançó fossin vistes o escoltades. Els censors de la RAI sentien que la cançó titulada "Sì", i que contenia la repetició constant de la paraula, podria ser acusada de ser un missatge subliminal i una forma de propaganda per influenciar el vot del públic italià cap al "SÍ" en el referèndum. La cançó va romandre censurada en la major part de la televisió i la ràdio italiana per més d'un mes. Finalment els partidaris del "NO" es van alçar amb la victòria arribant a aconseguir el 59,30% dels vots, amb el que el divorci va seguir sent legal a Itàlia.

Comentaristes i portaveus[modifica]

Al llarg de la història del Festival, diferents locutors i portaveus han retransmès les gales i les votacions d'Itàlia. Entre ells estan Nunzio Filogamo, Nicoletta Orsomando, Raffaella Carrà i Mike Bongiorno.

Participants[modifica]

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó
    (Música / Lletra)
    Final Punts Semifinal Punts
    1956 Suïssa Lugano Tonina Torrielli «Amami se vuoi» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals
    Franca Raimondi «Aprite le finestre»
    1957 Alemanya Frankfurt del Main Nunzio Gallo «Corde della mia chitarra» 6 7
    1958 Països Baixos Hilversum Domenico Modugno «Nel blu dipinto di blu» 3 13
    1959 França Canes Domenico Modugno «Piove (Ciao, ciao, bambina)» 6 9
    1960 Regne Unit Londres Renato Rascel «Romantica» 8 5
    1961 França Canes Betty Curtis «Al di là» 6 12
    1962 Luxemburg Luxemburg Claudio Villa «Addio, addio» 9 3
    1963 Regne Unit Londres Emilio Pericoli «Uno per tutte» 3 37
    1964 Dinamarca Copenhaguen Gigliola Cinquetti «Non ho l'età» 1 49
    1965 Itàlia Nàpols Bobby Solo «Se piangi, se ridi» 5 15
    1966 Luxemburg Luxemburg Domenico Modugno «Dio come ti amo» 17 0
    1967 Àustria Viena Claudio Villa «Non andare più lontano» 11 4
    1968 Regne Unit Londres Sergio Endrigo «Marianne» 10 7
    1969 Espanya Madrid Iva Zanicchi «Due grosse lacrime bianche» 14 5
    1970 Països Baixos Amsterdam Gianni Morandi «Occhi di ragazza» 9 5
    1971 Irlanda Dublín Massimo Ranieri «L'amore è un attimo» 5 91
    1972 Regne Unit Edimburg Nicola di Bari «I giorni dell'arcobaleno» 6 92
    1973 Luxemburg Luxemburg Massimo Ranieri «Chi sarà con te» 13 74
    1974 Regne Unit Brighton Gigliola Cinquetti «» 2 18
    1975 Suècia Estocolm Wess & Dori Ghezzi «Era» 3 115
    1976 Països Baixos La Haia Al Bano & Romina Power «We'll live it all again» 7 69
    1977 Regne Unit Londres Mia Martini «Liberà» 13 33
    1978 França París Ricchi e poveri «Questo amore» 12 53
    1979 Israel Jerusalem Matia Bazar «Raggio di luna» 15 27
    1980 Països Baixos La Haia Alan Sorrenti «Non so che darei» 6 87
    No hi participà entre 1981 i 1982
    1983 Alemanya Munic Riccardo Fogli «Per Lucia» 11 41 No va haver-hi semifinals
    1984 Luxemburg Luxemburg Alice & Franco Battiato «I treni di Tozeur» 5 70
    1985 Suècia Göteborg Al Bano & Romina Power «Magic oh magic» 7 78
    No hi participà en 1986
    1987 Bèlgica Brussel·les Umberto Tozzi & Raf «Gente di mare» 3 103 No va haver-hi semifinals
    1988 Irlanda Dublín Luca Barbarossa «Ti scrivo» 13 52
    1989 Suïssa Lausana Anna Oxa & Fausto Leali «Avrei voluto» 10 56
    1990 Iugoslàvia Zagreb Toto Cutugno «Insieme: 1992» 1 149
    1991 Itàlia Roma Peppino Di Capri «Comme è ddoce 'o mare» 7 89
    1992 Suècia Malmö Mia Martini «Rapsodia» 4 111
    1993 Irlanda Millstreet Enrico Ruggeri «Sole d'Europa» 12 45 Kvalifikacija za Millstreet
    No hi participà entre 1994 i 1996
    1997 Irlanda Dublín Jalisse «Fiumi di parole» 4 114 No va haver-hi semifinals
    No hi participà entre 1998 i 2010
    2011 Alemanya Düsseldorf Raphael Gualazzi «Madness of love» 2 189 Membre del Big 5
    2012 Azerbaidjan Bakú Nina Zilli «L'amore è femmina (Out of love)» 9 101
    2013 Suècia Malmö Marco Mengoni «L'essenziale» 7 126
    2014 Dinamarca Copenhaguen Emma Marrone «La mia città» 21 33
    2015 Àustria Viena Il Volo «Grande amore» 3 292
    2016 Suècia Estocolm Francesca Michielin «No degree of separation» 16 124
    2017 Ucraïna Kíev Francesco Gabbani «Occidentali's Karma» 6 334
    2018 Portugal Lisboa Ermal Meta i Fabrizio Moro «Non mi avete fatto niente»
    (Ermal Meta, Fabrizio Moro / Andrea Febo, Ermal Meta, Fabrizio Moro)
    5 308
    2019 Israel Tel Aviv Mahmood «Soldi»
    (Alessandro Mahmood, Charlie Charles, Dario Faini)
    2 472
    2020 Països Baixos Rotterdam

    Festivals organitzats a Itàlia[modifica]

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1965 Nàpols Auditorium RAI Renata Mauro
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1991 Roma Teatro 15 di Cinecittà Gigliola Cinquetti i Toto Cutugno

    Votació d'Itàlia[modifica]

    Fins 2019, la votació d'Itàlia ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1 França França 147
    2 Regne Unit Regne Unit 130
    3 Espanya Espanya 120
    4 Irlanda Irlanda 118
    5 Alemanya Alemanya 107
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1 França França 147
    2 Regne Unit Regne Unit 130
    3 Irlanda Irlanda 128
    4 Espanya Espanya 120
    5 Suïssa Suïssa 119
    Més punts rebuts
    Pos. País Punts
    1 Espanya Espanya 232
    2 Portugal Portugal 218
    3 Suïssa Suïssa 195
    4 Finlàndia Finlàndia 184
    5 França França 174

    12 punts[modifica]

    • Itàlia ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)[modifica]

    Any País Any País Any País
    1975 Suïssa Suïssa 1983 Luxemburg Luxemburg 1990 Àustria Àustria
    1976 Irlanda Irlanda 1984 Irlanda Irlanda 1991 França França
    1977 Mònaco Mònaco 1985 1992 Grècia Grècia
    1978 Luxemburg Luxemburg No hi va participar en 1986 1993 Irlanda Irlanda
    1979 Espanya Espanya 1987 Irlanda Irlanda No hi va participar entre 1994 i 1996
    1980 Alemanya Alemanya 1988 Regne Unit Regne Unit 1997 Estònia Estònia
    No hi va participar entre 1981 i 1982 1989 Àustria Àustria No hi va participar entre 1998 i 2003

    Semifinal (2004 - 2015)[modifica]

    Any País
    No hi va participar entre 2004 i 2010
    2011 Romania Romania
    2012 Albània Albània
    2013 Ucraïna Ucraïna
    2014 Àustria Àustria
    2015 Israel Israel

    Semifinal (2016 - )[modifica]

    Any Jurado Televot Conjunt
    2016 Austràlia Austràlia Ucraïna Ucraïna Ucraïna Ucraïna
    2017 Azerbaidjan Azerbaidjan Moldàvia Moldàvia Moldàvia Moldàvia
    2018 Noruega Noruega Romania Romania Dinamarca Dinamarca
    2019 Dinamarca Dinamarca Albània Albània Albània Albània
    2020

    Galeria d'imatges[modifica]

    Referències[modifica]

    1. «Emma» (en anglès). Eurovisiótv. [Consulta: 20 novembre 2014].
    2. «Participants through the years» (en anglès). Eurovision tv. [Consulta: 20 novembre 2014].

    Enllaços externs[modifica]