Itō Sachio

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaItō Sachio
Ito Sachio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 伊藤左千夫 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1864 Modifica el valor a Wikidata
Kazusa Province (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 1913 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Tòquio Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Meiji Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta, novel·lista, escriptor, poeta de tanka i crític literari Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMasaoka Shiki Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1350694 Modifica el valor a Wikidata
En aquest nom japonès, el cognom és Itō.

Itō Sachio (伊藤 左千夫, 1864–1913), pseudònim d'Itō Kojirō (伊藤 幸次郎), va ser un poeta de tanka, crític literari i novel·lista japonès.

Biografia[modifica]

Nascut a la prefectura de Chiba, en el si d'una família d'origen samurai acomodada, que es va dedicar a l'activitat agrícola d'ençà de la restauració Meiji. Va rebre una educació basada en les obres clàssiques i,[1] als 17 anys, va decidir cursar estudis de dret, amb l'objectiu de dedicar-se professionalment a la política; va entrar a l'Escola de Dret Meiji —avui Universitat Meiji—, però va abandonar-la a causa d'una malaltia ocular.[2][1] A partir d'aquell moment va decidir esmerçar esforços en el món empresarial i als 25 anys va obrir una lleteria. Paral·lelament, des dels 33 anys va assistir assíduament a les trobades poètiques mensuals de Kirinoya Keishi.[1]

L'any 1900 va conèixer el destacat crític i poeta Masaoka Shiki,[1] defensor de l'estil shasei —basat en la senzillesa compositiva— i renovador del waka (tanka i haiku),[2] i en va esdevenir admirador i un dels seus deixebles més diligents, passant a jugar un paper important en la tasca duta a terme a l'Associació de Tanka de Negishi, fundada per Shiki uns anys abans.[1] A partir de la mort del mestre (1902) Itō va continuar amb el seu llegat:[2] va convertir-se en editor de la revista literària de tanka Ashibi, i quan aquesta va tancar el 1908 va fundar la revista Araragi, convertida en òrgan oficial de l'associació de Negishi i que va continuar publicant-se més enllà de la mort d'Itō, fins a 1997.[3] Va tenir, així mateix, nombrosos deixebles,[1] entre els quals el poeta Saitō Mokichi.[3]

Va morir a causa d'un hemorràgia cerebral.[3]

Obra[modifica]

La seva obra és diversa: va produir poemes, assaigs crítics i articles sobre el Man'yōshū. El seu estil poètic és més subjectius i emocional que el de Shiki, especialment en les seves darreres obres, que mostren un to senzill i calmat, totalment diferent a l'estil del seu mestre. Conreà també obres de prosa realista, un estil que propugnava també Shiki.[1] La seva obra més coneguda, i per la qual és més recordat, és Nogiku no Haka («La tomba del crisantem», 1906),[2] publicada originalment a la revista Hototogisu, i que es va adaptar cinematogràficament fins a tres vegades.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Hisamatsu, Sen'ichi. Biographical Dictionary of Japanese Literature (en anglès). Nova York: Kondasha International, 1977, p. 275-276. ISBN 0-87011-253-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Itô Sachio» (en castellà). Chidori Books. [Consulta: 21 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Miller, J. Scott. Historical Dictionary of Modern Japanese Literature and Theater (en anglès). Lanham, Toronto i Plymouth: The Scarecrow Press, 2009, p. 41.