Itoigawaïta
 Itoigawaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | SrAl₂Si₂O₇(OH)₂(H₂O) |
| Epònim | Itoigawa |
| Localitat tipus |
|
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup espacial | grup espacial 63 |
| Duresa (Mohs) | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,664 nβ = 1,674 nγ = 1,688 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-034 |
| Símbol | Ito |
| Referències | [1] |
La itoigawaïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lawsonita. Va ser descoberta l'any 1998 a Itoigawa (Chubu, Honshu, Japó), indret del qual n'agafa el nom.[1]
Característiques
[modifica]La itoigawaïta és un silicat de fórmula química SrAl₂Si₂O₇(OH)₂(H₂O).[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 5,5. És l'anàleg mineral amb estronci de la lawsonita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la itoigawaïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Formació i jaciments
[modifica]La itoigawaïta només ha estat trobada a l'illa de Honshu.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Itoigawaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 16 juliol 2025].