Iuri Bóndarev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIuri Bóndarev
Yury Bondarev 2014.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Юрий Васильевич Бондарев Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1924 Modifica el valor a Wikidata
Orsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 març 2020 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicRussos Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut de Literatura Maksim Gorki (1945–1951) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, guionista i prosista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1944–)
Partit Comunista de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la, povest, conte i assaig Modifica el valor a Wikidata
MovimentRealisme socialista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcapità
sergent major
Sergent
mladshy leytenant (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0094103 Allmovie: p172982 Modifica els identificadors a Wikidata

Iuri Bóndarev (en rus: Юрий Васильевич Бондарев) (Orsk, 15 de març de 1924 Moscou, 29 de març de 2020) fou un escriptor i polític rus.

Biografia[modifica]

Bóndarev va lluitar en la Gran Guerra Pàtria (a partir d'agost de 1942), amb el grau de tinent, fet que es troba reflectit en novel·les seves com ara La neu ardent, que narra la Batalla de Stalingrad.

Representant de la suposada "prosa lírica del front" o "prosa dels soldats", planteja la qüestió del preu d'una sola vida humana durant la guerra entre els munts de víctimes i pèrdues. Es dirigeix als valors humans i estudia els secrets del decaïment moral d'un home per les condicions inhumanes de la guerra.

Es va graduar en 1951 a l'Institut de Literatura Maksim Gorki. La seva primera col·lecció de narracions duu com a títol En un gran riu (en rus: На большой реке, 1953). La seva novel·la Les últimes salves (en rus: Последние залпы, 1959) va ser adaptada al cinema en 1961. La seva literatura de caràcter antiestalinista tracta generalment temes ètics i d'elecció personal.

Els seus llibres han estat traduïts a l'anglès.

Quant a la seva vida política, durant els anys noranta va participar en l'oposició nacional-comunista, com a líder de l'FSN. Va ser membre del comitè central de línia dura del Partit Comunista de la RSFSR durant els últims dies de l'era Gorbatxov; al juliol de 1991 va signar la publicació anti perestroika Una paraula per al poble, en rus: Слово к народу Slovo k narodni.

És un Heroi del Treball Socialista. Fou condecorat dues vegades guardonat amb la Medalla al Valor i dues vegades amb l'Orde de Lenin, Orde de la Revolució d'Octubre, Orde de la Bandera Roja del Treball.

Obres selectes[modifica]

  • «Родственники» Rodstvenniki (1969) - "Parents"
  • «Горячий снег» (1969) Goriatxii sneg - "La neu ardent"
  • «Тишина» Tixina (1962) - "Silenci"
  • «Двое» (1964) Dvoie - "Dos"
  • «Берег» Béreg (1975) - "La riba" (Premi Estatal de l'URSS)
  • "Выбор" (1980) Víbor - "La tria" (Premi Estatal de l'URSS)
  • "Игра" Igra (1985) - "Joc"
  • "Искушение" Iskuixenie (1991) - "Temptació"
  • "Непротивление" Neprotivlenie (1996) - "No resistència"
  • "Бермудский треугольник" Bermudskii treugolnik (1999) - "El Triangle de les Bermudes"
  • "Без милосердия" Bez milosserdiia(2004) - "Sense misericòrdia"

Bibliografía[modifica]

  • Iuri Bóndarev. La neu ardent. Disponible en línia aquí(rus)
  • The Cambridge History of Russian Literature per Charles Moser. p.595. Cambridge University Press; Edició revisada (29 de maig de 1992). ISBN 0521425670, ISBN 978-0521425674

Enllaços externs[modifica]