Iuri Grigoróvitx

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIuri Grigoróvitx
Yury Grigorovich.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1927 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Rus d'Art Teatral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCoreògraf, ballarí, pedagog musical, mestre de dansa, ballarí de ballet, realitzador i director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorTeatre Mariïnski Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNatàlia Bessmértnova Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0341915 Modifica el valor a Wikidata

Iuri Nikolàievitx Grigoróvitx, en rus Юрий Николаевич Григорович (Sant Petersburg, llavors Leningrad, 2 de gener de 1927), és un ballarí i coreògraf soviètic i rus, que dominà el ballet rus durant 30 anys.

Iuri Grigoróvitx nasqué en el si d'una família del món del ballet. El seu oncle, Gueorgui Rozai, balla en els Ballets Russos de Serguei Diàguilev i la seva mare, Klàudia Rozai, havia assistit a la mateixa classe de ball amb l'estrella Marina Semiónova. Inscrit a l'Acadèmia de Ballet Vagànova, quan esclata la segona guerra mundial tota l'estructura ha d'abandonar Leningrad i es veu obligat a seguir l'escola fins a Perm. Iuri tracta de fugir en una canoa per a unir-se al front, però el descobreixen i ha de tornar a classe. Es titula per fi a l'Escola de Ballet de la seva ciutat natal, com a solista de caràcter mitjà, el 1946.

Des de la seva joventut havia demostrat una gran inclinació per la coreografia, fins al punt que als 30 anys fou capaç de preparar una nova versió del ballet La flor de pedra, de Prokófiev, per a la companyia del Teatre Mariïnski de Leningrad (1957), amb la intenció de presentar-la dos anys més tard al Teatre Bolxoi de Moscou. El 1961 s'encarregà de la coreografia de La llegenda d'amor amb llibret de Nâzım Hikmet, i música d'Arif Melíkov, per al Kírov.

El 1964 fou nomenat coreògraf principal i director artístic del Ballet del Bolxoi. El 1965 creà la seva pròpia versió de La Bella Dorment, a la qual seguiren El Trencanous (1966), Espartacus d'Aram Khatxaturian (1968), El llac dels cignes (1969), una nova versió de La Bella Dorment (1973), Ivan el Terrible (1975) i Angara (música d'Andrei Eixpai, 1976). Els dos ballets de Txaikovski El llac dels cignes, La bella dorment i El trencanous foren representats a La Scala i al Teatre de l'Òpera de Roma, la tardor de 1970, en ocasió d'una gira per Itàlia del ballet del Bolxoi. La versió de Grigoróvitx d'El llac dels cignes fou representada pel conjunt del Teatre de l'Òpera (març de 1980). Grigoróvitx es va casar amb la ballarina Natalia Bessmertnova.

Més que en els ballets de Petipa i Ivànov, magistralment reelaborats, encara que de forma feixuga i redundant, on millor es pot apreciar plenament la mesura del seu talent coreogràfic és en el ballet Espartacus, en el qual les intervencions masculines són manejades virilment i amb una vena característica del seu gust èpic, refinat i popular, tan peculiar en ell.

Bibliografia[modifica]