Ivan Ivanov-Vano
| Nom original | (ru) Иван Петрович Иванов-Вано  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Иван Петрович Иванов 27 gener 1900 (Julià) Moscou (Rússia) |
| Mort | 25 març 1987 (87 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Vkhutemas (–1923) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Imperi Rus |
| Ocupació | director d'animació, guionista, director de cinema, pintor, animador, realitzador |
| Activitat | 1925 – |
| Ocupador | Institut Gueràssimov de Cinematografia |
| Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica (1951–) |
| Membre de | |
Premis
| |
    | |
Ivan Ivanov-Vano (rus: Иван Петрович Иванов-Вано) (Moscou, 27 de gener de 1900 (Julià) - Moscou, 25 de març de 1987) fou un director d'animació rus, animador, guionista, educador i professor de l'Institut de Cinematografia Gerasimov (VGIK).[1] Es considera un dels primers creadors russos d'animació.[2]
Des dels anys trenta, el cinema d'animació a la Unió Soviètica va estar clarament influenciat per la producció d'Ivan Ivanov-Vano. La importància d'aquest animador va ser tan gran que, fins i tot, durant moltes dècades després, va continuar sent la referència fonamental del gènere, al seu país i a molts altres països, veïns al seu.[3] L'experiència d'Ivanov-Vano es va desenvolupar al principi de la dècada de 1920 en l'anomenat Grup de Moscou, un estudi experimental d'animació.[3] L'estudi també era freqüentat per altres artistes com Jurij Merkulov, Vladimir Suteev i les germanes Valentina i Zinaida Brumberg.[4] En aquest període col·laborà activament en una obra col·lectiva, Kitay v ogne (1925),[5] realitzada segons els dictàmens del govern de Lenin. Després va seguir Blek end uayt (1932),[6] dibuixada per Maiakovski, i Ivaš (1940).[3]
L'obra d'Ivanov-Vano es molt lineal i es caracteritza per la seva extraordinària senzillesa, un estil que és molt proper als gustos i exigències d'un públic majoritàriament jove. Tot i així les seves pel·lícules tenen un component d'índole polític-propagandística, sempre amb un nivell de gran qualitat artística.[3] El 1947 realitzà el seu primer llargmetratge, Konyok Gorbunok.[7] El 1956, fruit de la seva col·laboració amb el director Babičenko neix Priklyucheniya Buratino,[7] una de les seves obres més populars i conegudes.[3]
Ivanov-Vano va tenir molts seguidors i deixebles, entre els quals va destacar especialment Yuri Norštein, que es va donar a conèixer amb obres com La batalla d'Kerzent (1972), on va col·laborar Ivanov-Vano, o, molt especialment, Skazka skazok (1979).[3] També va ser col·laboradora seva la cineasta soviètica Aleksandra Snejkó-Blótskaia, amb qui va co-dirigir Конек-горбунок (El cavall geperut) i Снегурочка (Donzella de neu).[8]
Referències[modifica]
- ↑ Peter Rollberg (2016). Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema. — Rowman & Littlefield. ISBN 9781442268418
- ↑ Dunod. 100 ans de cinéma d'animation, 2015, p. 416. ISBN 978-2-10-074180-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Lucci, Gabriele. Animación. Madrid: Electa, 2005. ISBN 84-8156-393-5.
- ↑ «The Brumberg Sisters – Women Film Pioneers Project». [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Russian animation in letters and figures | Films | «CHINA IN A FIRE (HANDS OFF FROM CHINA)»» (en anglès). animator.ru. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Ivanov-Vano: Black and White» (en anglès), 22-04-2010. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ 7,0 7,1 Laguna, Ray. «1947: El caballo mágico (Konyok-Gorbunok) | Animación para adultos» (en castellà). [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Aleksandra Snezhko-Blotskaya» (en castellà). [Consulta: 17 març 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Zenon Komissarenko; Youry Merkulov; Nikolay Khodataev. «Kitay v ogne (Ruki proch ot Kitaya!)», 1925. [Consulta: 11 abril 2021].
- «Animated Soviet Propaganda - American Imperialist: Black and White». [Consulta: 11 abril 2021].