Ivo Andrić

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIvo Andrić
S. Kragujevic, Ivo Andric, 1961.jpg
Ivo Andrić el 1961
Nom original (sr-ec) Иво Андрић
(sr-el) Ivo Andrić
Biografia
Naixement 9 d'octubre de 1892
Dolac (Imperi austrohongarès)
Mort 13 de març de 1975(1975-03-13) (als 82 anys)
Belgrad (Iugoslàvia)
Lloc d'enterrament nou cementiri de Belgrad
  Ambaixador 

Grup ètnic Serbis i croats
Educació Universitat de Graz . filosofia (1924–)
Faculty of Philosophy of the Jagiellonian University Tradueix . filosofia (1914–)
Universitat de Viena . filosofia (1913–)
Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Zagreb . Slavic literature Tradueix, ciència històrica (1912–)
Activitat
Ocupació escriptor
Partit polític Lliga de Comunistes de Iugoslàvia
Gènere artístic Poesia
Obra
Obres destacables O priči i pričanju Tradueix
Ex Ponto Tradueix
Omerpaša Latas Tradueix
Pont sobre el Žepi (1928)
Bosnian Chronicle Tradueix (1942)
El pont sobre el Drina (1942)
Prokleta avlija Tradueix (1954)
Jelena, žena koje nema Tradueix (1962)
Família
Cònjuge Milica Babić-Jovanović Tradueix (1958–1968)
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0028964
Modifica les dades a Wikidata

Ivo Andrić (Dolac, Travnik, Bòsnia-Herzegovina, 9 d'octubre del 1892 - Belgrad, Sèrbia, 13 de març del 1975) fou un escriptor iugoslau guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1961.[1]

Biografia[modifica]

Ivo Andrić va néixer el 9 d'octubre del 1892 a la ciutat de Dolac, situada a Bòsnia-Hercegovina, que aleshores formava part de l'Imperi austrohongarès. Començà els estudis a Sarajevo i continuà a les universitats de Zagreb, Cracòvia, Viena i Graz.

Durant la Primera Guerra mundial, fou detingut per les autoritats austríaques per les seves activitats polítiques revolucionàries. Després del seu empresonament, publicà Ex-ponto, en què Andrić descriu la vida com una gran presó dominada per la por, el sofriment i la solitud. Un cop acabada aquesta guerra, entrà en el servei diplomàtic iugoslau, en què ocupà diversos càrrecs diplomàtics, entre aquests el d'ambaixador a Alemanya. En esclatar la Segona Guerra mundial, presentà la seva dimissió i retornà a Belgrad.

Tot i que visqué a Roma, Bucarest, Madrid, Ginebra i Berlín, fou el seu país natal de Bòsnia, amb la seva història, el seu folklore i la seva varietat ètnica, cultural i religiosa, la que li va proporcionar els temes que es troben a les seves obres.

Morí el 13 de març del 1975 a Belgrad, aleshores capital de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, i avui dia capital de Sèrbia.

Obra literària[modifica]

Durant la Segona Guerra mundial escrigué tres novel·les: Travnička hronika (La crònica de Travnick), Gospođica (La jove dama) i Na Drini ćuprija (El pont sobre el Drina), totes tres del 1945, en les quals narra la vida, costums i proeses de la seva Bòsnia natal i dels seus habitants. En aquestes, Andrić descriu la història de Bòsnia des de la seva conquesta pels turcs (1389) fins a la creació de l'estat iugoslau, després de la Primera Guerra europea.

Escrigué les seves obres en serbocroat, i es considerava a si mateix un escriptor iugoslau (era un serbi catòlic de Bòsnia).

L'any 1961, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la força èpica amb la qual ha reflectit temes, i descrit destins humans de la història del seu país.

Obres més destacades[modifica]

  • 1920: Put Alije Đerzeleza
  • 1945: Na Drini ćuprija (El pont sobre el Drina. Edicions 62)
  • 1945: Gospođica
  • 1945: Travnička hronika
  • 1948: Priča o vezirovom slonu
  • 1954: Prokleta avlija (El pati maleït, tr. Pau Bori i Jelena Petanović. La Magrana, 2013)
  • 1977: Omerpaša Latas, obra pòstuma

Referències[modifica]

  1. «Ivo Andrić». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ivo Andrić Modifica l'enllaç a Wikidata