Ivo Andrić

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIvo Andrić
S. Kragujevic, Ivo Andric, 1961.jpg
Ivo Andrić el 1961 (1961) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr-ec) Иво Андрић
(sr-el) Ivo Andrić Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1892 Modifica el valor a Wikidata
Dolac (Travnik) (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 març 1975 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Belgrad (República Federal Socialista de Iugoslàvia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNou cementiri de Belgrad, Tree-lined path of Giants Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicSerbis i croats Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Graz . filosofia (1924–)
Faculty of Philosophy of the Jagiellonian University (en) Tradueix . filosofia (1914–)
Universitat de Viena . filosofia (1913–)
Facultat d'Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Zagreb . Slavic literature (en) Tradueix, ciència històrica (1912–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor
Activitat1911 Modifica el valor a Wikidata –
PartitLliga de Comunistes de Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia i literatura Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMilica Babić-Jovanović (en) Tradueix (1958–1968) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Ivo Andric signature.jpg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webivoandric.org.rs Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0028964 Discogs: 2057734 Find a Grave: 7055057 Modifica el valor a Wikidata

Ivo Andrić (Dolac, Travnik, Bòsnia i Hercegovina, 9 d'octubre del 1892 - Belgrad, Sèrbia, 13 de març del 1975) fou un escriptor iugoslau guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1961.[1]

Biografia[modifica]

Ivo Andrić va néixer el 9 d'octubre del 1892 a la ciutat de Dolac, situada a Bòsnia-Hercegovina, que aleshores formava part de l'Imperi austrohongarès. Començà els estudis a Sarajevo i continuà a les universitats de Zagreb, Cracòvia, Viena i Graz.

Durant la Primera Guerra Mundial, fou detingut per les autoritats austríaques per les seves activitats polítiques revolucionàries. Després del seu empresonament, publicà Ex-ponto, en què Andrić descriu la vida com una gran presó dominada per la por, el sofriment i la solitud. Un cop acabada aquesta guerra, entrà en el servei diplomàtic iugoslau, en què ocupà diversos càrrecs diplomàtics, entre aquests el d'ambaixador a Alemanya. En esclatar la Segona Guerra mundial, presentà la seva dimissió i retornà a Belgrad.

Tot i que visqué a Roma, Bucarest, Madrid, Ginebra i Berlín, fou el seu país natal de Bòsnia, amb la seva història, el seu folklore i la seva varietat ètnica, cultural i religiosa, la que li va proporcionar els temes que es troben a les seves obres.

Morí el 13 de març del 1975 a Belgrad, aleshores capital de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, i avui dia capital de Sèrbia.

Obra literària[modifica]

Durant la Segona Guerra mundial escrigué tres novel·les: Travnička hronika (La crònica de Travnick), Gospođica (La jove dama) i Na Drini ćuprija (El pont sobre el Drina), totes tres del 1945, en les quals narra la vida, costums i proeses de la seva Bòsnia natal i dels seus habitants. En aquestes, Andrić descriu la història de Bòsnia des de la seva conquesta pels turcs (1389) fins a la creació de l'estat iugoslau, després de la Primera Guerra europea.

Escrigué les seves obres en serbocroat, i es considerava a si mateix un escriptor iugoslau (era un serbi catòlic de Bòsnia).

L'any 1961, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura per la força èpica amb la qual ha reflectit temes, i descrit destins humans de la història del seu país.

Obres més destacades[modifica]

  • 1920: Put Alije Đerzeleza
  • 1945: Na Drini ćuprija (El pont sobre el Drina. Edicions 62)
  • 1945: Gospođica
  • 1945: Travnička hronika
  • 1948: Priča o vezirovom slonu
  • 1954: Prokleta avlija (El pati maleït, tr. Pau Bori i Jelena Petanović. La Magrana, 2013)
  • 1977: Omerpaša Latas, obra pòstuma

Referències[modifica]

  1. «Ivo Andrić». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ivo Andrić