Ivry Gitlis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIvry Gitlis
Иври цвет.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(he) Itzhak Ivry Gitlis Modifica el valor a Wikidata
25 agost 1922 Modifica el valor a Wikidata
Haifa (Mandat Britànic de Palestina) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
3r districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 91 Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador de Bona Voluntat de l'UNESCO
1990 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –  2020 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorge Enescu Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficVox Records (en) Tradueix
Philips Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeSabine Glaser Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0321184 Allocine: 91061 Allmovie: p27140
Spotify: 491vsL4HxM98lnKA09fSeA iTunes: 65453547 Musicbrainz: 46b78de7-c0e2-4fb5-9d3f-395742e83437 Discogs: 256274 Allmusic: mn0000101123 Modifica el valor a Wikidata

Ivry Gitlis (Haifa, aleshores Mandat britànic de Palestina, 22 d'agost de 1922 - París, 24 de desembre de 2020[1]) fou un violinista virtuós israelià i ambaixador de bona voluntat de la UNESCO. Va actuar amb les orquestres més importants del món; entre altres, la Filharmònica de Londres, la de Nova York, Berlín i Viena, l'Orquestra de Filadèlfia i l'Orquestra Filharmònica d'Israel.

Yitzhak-Meir (Isaac) Gitlis va néixer en una família jueva que havia emigrat el 1921 de Kamianets-Podilskyi, Ucraïna. La mare era cantant i l'avi hazan. Va demanar el seu primer violí als cinc anys i començà a fer classes amb la senyora Velikovsky junt amb el seu amic Zvi Zeitlin. Va estudiar després amb Mira Ben-Ami, una alumna de Joseph Szigeti.[2] Aquesta professora li va organitzar una audició amb Bronisław Huberman quan tenia vuit anys, i Huberman va ajudar-lo a anar a estudiar a França.[2]

Així, el 1933 va arribar a París i va començar a prendre lliçons amb diversos professors, entre els quals George Enescu[3] i Jacques Thibaud. En aquesta època va decidir canviar el seu nom, Isaac,[4] per Ivry. Als onze anys va entrar al Conservatoire de Paris a la classe de Jules Boucherit, i es va graduar el 1935 amb el "Premier Prix". Fou alumne també de Carl Flesch.

En el context de la Segona Guerra Mundial, va aconseguir anar a Londres amb la seva mare; allí treballà en una fàbrica d'armament i participà en nombrosos concerts de suport a les tropes. Després de la guerra, retornà a París, on actuà de professor, tenint alumnes com Jeroen de Groot. Durant els anys 50 feu gires per Estats Units i gravà les principals obres clàssiques per a violí amb l'orquestra Simfònica de Viena; però, al mateix temps, també fou un gran defensor de la música contemporània.

El 1963 va ser el primer violinista israelià a tocar a la Unió Soviètica. En el context dels fets del maig de 1968, va tocar amb Martha Argerich al mig del carrer. I també aquest any va participar en el projecte The Dirty Mac de John Lennon, on va aparèixer amb Yoko Ono.

Alguns compositors contemporanis li han dedicat obres: el Concert per a "Violí i orquestra Op.50" (1958) de René Leibowitz, la "Pièce pour Ivry" per violí sol [5] (1971) de Bruno Maderna, que Ivry mateix va estrenar, o la "Rapsòdia Israeliana" i la "Romantic Suite" (1984) per violí sol, del compositor estatunidenc Charles Harold Bernstein.

El 1972 va prendre part en una sèrie de concerts a Tel Aviv en memòria de Bronisław Huberman, on van participar els primers violinistes mundials, entre ells els aleshores joves Pinchas Zukerman i Itzhak Perlman. Hi va tocar un dels seus preferits, el concert número 1 per violí de Bartok.

Encara el 2013 va donar un concert amb Martha Argerich a Essen. El 29 de setembre de 2016 va participar, amb el solo de violí de la música de John Williams per a la pel·lícula La llista de Schindler, a la commemoració oficial del 75è aniversari de la massacre de Babi Iar, a Kíev.

El seu violí era un Stradivarius, anomenat "Sancy", de 1713.

Referències[modifica]

  1. BBC News 25-12-2020
  2. 2,0 2,1 Gitlis, L'Âme et la corde (2013)
  3. Violinist Ivry Gitlis remembers George Enescu «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 24 de juliol 2014. [Consulta: 25 desembre 2020]., The Strad, 19 August 2013.
  4. Gitlis, L'Âme et la corde, p. 62 (2013)
  5. Milano, G. Ricordi & C., 1972

Bibliografia[modifica]