József Kürschák
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 març 1864 Buda (Imperi Austríac) |
| Mort | 26 març 1933 Budapest (Regne d'Hongria) |
| Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 33/3-1-44 47° 28′ 57″ N, 18° 59′ 59″ E / 47.482611°N,18.999682°E |
| Formació | Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest - Philosophiæ doctor (–1890) Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1881–1886) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra, geometria analítica i càlcul de variacions |
| Lloc de treball | Budapest |
| Ocupació | matemàtic, científic, professor universitari, editor |
| Ocupador | Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1891–1933) Rozsnyói gimnázium (1886–1888) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Dénes Kőnig |
| Família | |
| Pares | András Kürschák i Jozefa Teller |
József Kürschák (Buda, 14 de març de 1864 - Budapest, 26 de març de 1933) va ser un matemàtic hongarès recordat per haver estat l'organitzador d'una de les competicions matemàtiques més antigues.
Vida i obra
[modifica]Kürschák va estudiar a la Universitat Tècnica de Budapest, on va obtenir el títol de professor de física i matemàtiques el 1886. Després de ser professor de ciències durant dos anys a un institut de Rozsnyó (actualment Eslovàquia), va retornar a la Universitat Tècnica de Budapest, en la qual va obtenir el doctorat el 1890.[1]
L'any següent, el 1891, va ser nomenat professor de la Universitat Tècnica, en la qual va desenvolupar la resta de la seva carrera acadèmica.[2]
Va desenvolupar els seus treballs de recerca en tres direccions: la geometria, les equacions diferencials parcials (seguint el treball de Gyula Kőnig de la mateixa universitat)[3] i les matrius i determinants.
Juntament amb Gyula Kőnig i el baró Loránd Eötvös, va ser el organitzador d'unes competicions de física i matemàtiques a nivell de batxillerat[4] que encara es continuen celebrant a Hongria i que porten el seu nom.
Referències
[modifica]- ↑ Soucie, 2010, p. 233.
- ↑ Rózsa, 1994, p. 805 i ss.
- ↑ Elbert i Garay, 2006, p. 247.
- ↑ Gray, 2018, p. 249.
Bibliografia
[modifica]- Elbert, Á.; Garay, B.M.. «Differential equations: Hungary, the extended first half of the 20th Century». A: János Horváth (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 245-294. ISBN 3-540-28945-3.
- Gray, Jeremy «König, Hadamard and Kürschák, and abstract algebra» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 19, Num. 2, 1997, p. 61-64. DOI: 10.1007/BF03024437. ISSN: 0343-6993.
- Gray, Jeremy. A History of Abstract Algebra (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-94772-3.
- Rózsa, Pál «200 years of teaching mathematics at the Technical University of Budapest» (en anglès). International Journal of Mathematical Education in Science and Technology, Vol. 25, Num. 6, 1994, p. 805-809. DOI: 10.1080/0020739940250604. ISSN: 0020-739X.
- Soucie, Tanja «József Kürschák» (en croat). Matka, Vol. 18, Num. 72, 2010, p. 233-235. ISSN: 1330-1047.
- Szénássy, Barna; Bognár, János. History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Springer, 1992. ISBN 978-3-540-55497-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «József Kürschák» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Vekerdi, L. «Kūrschák, József» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 gener 2019].
- «Kürschák, József» (en anglès). Budapest University of Technology and Economics. [Consulta: 18 gener 2019].