József Miksa Petzval
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Josef Maximilian Petzval  6 gener 1807 Spišská Belá (Regne d'Hongria) | ||
| Mort | 17 setembre 1891 (84 anys) Viena (Imperi austrohongarès) | ||
| Sepultura | Cementiri Central de Viena, 14A, 4 48° 09′ 09″ N, 16° 26′ 23″ E / 48.15258°N,16.43967°E | ||
| Religió | Luteranisme | ||
| Formació | Universitat Eötvös Loránd - doctor (1826–1832) Ján Francisci-Rimavský Gymnasium (1819–1823) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | físic, creador de lents, matemàtic, inventor | ||
| Activitat | 1822 - 1891 | ||
| Ocupador | Universitat de Viena (1837–1877) Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1832–1837) Pest (1828–1835) Lajos Almásy, Mentor (1824–1825) | ||
| Membre de | |||
| Alumnes | Franz Unferdinger | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Johannes Frischauf i František Josef Studnička | ||
| Família | |||
| Pare | Johann Friedrich Petzval | ||
| Germans | Ottó Petzval | ||
 | |||
.jpg?lang=ca)
József Miksa Petzval (alemany: Josef Petzval) (Spišská Belá, 6 de gener de 1807 - Viena, 17 de setembre de 1891) fou un matemàtic i professor de la Universitat de Viena, que contribuí al camp de l'òptica fotogràfica amb un procediment que reduïa fins a una tercera part el temps necessari per realitzar la presa d'un daguerreotip.[1][2][3]
Vida i obra
[modifica]Va néixer a Spišská Belá al Regne d'Hongria, tot i que actualment pertany a Eslovàquia. El seu pare era mestre a la ciutat encara que era d'origen alemany, va començar els estudis elementals a Kežmarok i els secundaris en part a Podolínec i els va acabar a Levoča. Va estudiar enginyeria a l'Institutum Geometricum(actual Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest). Hi va romandre un temps com a professor associat fins a esdevenir professor de matemàtiques el 1835 i el curs següent es va traslladar a la càtedra de la Universitat de Viena on va ensenyar fins a 1884.[4] Durant la seva llarga estada a Viena, va llogar un monestir abandonat a la muntanya Kahlenberg, on va instal·lar el seu laboratori d'òptica,[5] en el que va estudiar de forma estrictament matemàtica les lents òptiques. Fruit d'aquest estudi van ser els conceptes de Suma de Petzval[6] i de curvatura de camp i va obrir el camó als sistemes de lents ortoscòpics.[7]
El 1839 va realitzar el primer càlcul d'un objectiu fotogràfic que mitjançant una doble combinació permetia una obertura de diafragma de 3.6,[8][9] un gran avenç perquè disminuïa fins a menys de la meitat el temps necessari per realitzar la presa d'un retrat. La fotografia va deixar de ser una curiositat, convertint-se en una eina d'ús social.[10]
El 1841 va realitzar el disseny de l'objectiu i d'una càmera i l'any següent en va encarregar la fabricació a Peter Voigtländer (net del fundador de la coneguda empresa de fotografia); l'objectiu tenia una lluminositat fins a 16 vegades més gran que la que es feia servir en els daguerreotips i la càmera produïa imatges de forma circular.[3]
Aquest avanç unit al posterior ocupació de l'accelerador químic per als daguerreotips de John Frederick Goddard va permetre una reducció en el temps necessari fins a una quarta part o més.[1]
Al voltant de 1850 va desenvolupar un objectiu per a realitzar paisatges però en comptes d'encarregar-lo a Voigtländer la va fer construir per l'empresa vienesa Dietzler, segons sembla per desavinences amb l'empresa alemanya que es va dedicar a construir objectius similars emprant els coneixements aportats anteriorment per Petzval. Això va provocar que abandonés les investigacions sobre òptica el 1862 i es dediqués a l'acústica.
El 1873 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria i es va jubilar el 1877.
Encara que va morir en l'oblit ha tingut posteriors reconeixements entre els quals es poden assenyalar que la seva ciutat natal va crear un museu dedicat a la Història de la Fotografia que porta el seu nom. Però també ha tingut altres reconeixements com el donar el seu nom (Petzval) a un cràter lunar a la cara oculta de la lluna, o gran quantitat de carrers i estàtues a Àustria, Eslovàquia i Hongria. El 1980 es va donar el seu nom a un planetoide, ja que els seus lents per telescopi van permetre trobar nombrosos planetoides al segle xix i des 1929 s'atorga la Medalla József Petzval a persones o entitats que contribueixen al desenvolupament de la fotografia científica.
Lents Petzval
[modifica]L'objectiu es componia d'un conjunt de dues lents dobles amb un diafragma al mig.[11] La lent frontal permetia corregir les aberracions esfèriques però tenia l'inconvenient de produir coma. El segon conjunt de lents corregia en part la coma i el diafragma ajudava en la correcció de l'astigmatisme. El camp total de visió quedava restringit a 30 graus i les imatges semblaven preses amb un objectiu gran angular.
Esquema del conjunt òptic.
Objectiu tipus Petzval per projecció.
Objectius Petzval.
Referències
[modifica]- 1 2 Newhall, 1983, p. 29.
- ↑ Gernsheim, 1986, p. 19.
- 1 2 Sougez i Pérez Gallardo, 2003, p. 352.
- ↑ Szénássy, 1992, p. 344.
- ↑ Fellner, Holzer i Limbeck-Lilienau, 2003, p. 106 i ss.
- ↑ Kingslake, 1989, p. 4.
- ↑ Kingslake, 1989, p. 132-133.
- ↑ Quintero Balbas, Benassi i Striova, 2025, p. 38.
- ↑ Gernsheim, 1986, p. 38-39.
- ↑ Wolska, 2020, p. 192.
- ↑ Price, 1976, p. 73 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Fellner, Manuela; Holzer, Anton; Limbeck-Lilienau, Elisabeth. Die Schärfung des Blicks: Joseph Petzval: das Licht, die Stadt und die Fotografie (en alemany). Technisches Museum, 2003. ISBN 978-3-9021-8307-1.
- Gernsheim, Helmut. A Concise History of Photography (en anglès). Dover Publications, 1986. ISBN 0-486-25128-4.
- Kingslake, Rudolf. A History of the Photographic Lens (en anglès). Academic Press, 1989. ISBN 0-12-408640-3.
- Newhall, Beaumont. Historia de la fotografía desde sus orígenes hasta nuestros días (en castellà). Gustavo Gili, 1983. ISBN 84-252-1163-8.
- Price, William H. «The Photographic Lens» (en anglès). Scientific American, Vol. 235, Num. 2, 1976, p. 75-83. ISSN: 0036-8733.
- Quintero Balbas, Diego; Benassi, Laura; Striova, Jana «Capturing light in the mirror: A scientific journey through the history of daguerreotypy and its pioneers» (en anglès). Il Colle de Galileo, Vol. 14, Num. 1, 2025, p. 33-43. DOI: 10.36253/cdg-16134. ISSN: 2281-7727.
- Sougez, Marie-Loup; Pérez Gallardo, Helena. Diccionario de historia de la fotografía (en castellà). Cátedra, 2003. ISBN 978-84-376-2038-1.
- Szénássy, Barna. «József Petxval». A: History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Springer, 1992, p. 344-. ISBN 978-0-387-55497-6.
- Wolska, Anna «History of photography on the example of selected photographic techniques. A photograph as an object» (en anglès). Muzealnictwo, Vol. 61, 2020, p. 192-200. DOI: 10.5604/01.3001.0014.3639. ISSN: 2391-4815.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «József Miksa Petzval» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Objectiu Petzval.
- Medalla József Petzval. Arxivat 2012-07-17 a Wayback Machine.