József Miksa Petzval
 Retrat de 1854.  | |
| Nom original | (de) Josef Petzval |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (de) Josef Maximilian Petzval 6 gener 1807 Spišská Belá |
| Mort | 17 setembre 1891 (84 anys) Viena |
| Sepultura | Zentralfriedhof, Viena 48° 09′ 04″ N, 16° 26′ 19″ E / 48.151170°N,16.438630°E |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Hongaresa |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1928) Ján Francisci-Rimavský Gymnasium |
| Es coneix per | Aconseguir un objectiu fotogràfic molt més lluminós Aberració de Petzval Curvatura de camp (Petzval) |
| Activitat | |
| Ocupació | Matemàtiques, Òptica |
| Activitat | 1822 – 1891 |
| Organització | Universitat de Viena |
| Membre de | |
| Alumnes | Ludwig Boltzmann Leopold Gegenbauer |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Johannes Frischauf František Josef Studnička |
| Família | |
| Germans | Ottó Petzval (en)  |
 | |
József Miksa Petzval en hongarès, i Jozef Maximilian Petzval en hongarès i alemany, (Spišská Belá, 1807 - Viena, 1891) fou un matemàtic i professor de la Universitat de Viena, que contribuí al camp de l'òptica fotogràfica reduint fins a una tercera part el temps necessari per realitzar la presa d'un daguerreotip.[1][2][3]
Va néixer a Spišská Belá, Regne d'Hongria, tot i que actualment pertany a Eslovàquia. El seu pare era mestre a la ciutat encara que el seu origen era alemany, va començar els seus estudis elementals a Kežmarok i els secundaris en part en Podolínec i els va acabar a Levoča. Els seus estudis d'enginyeria dels realitzar al Institutum Geometricum , que es diu en l'actualitat Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest, en què va estar un temps com a professor associat fins a esdevenir professor de matemàtiques el 1835 i el curs següent es va traslladar a la càtedra de la Universitat de Viena en la qual va estar exercint fins a 1884.
El 1839 va realitzar el primer càlcul d'un objectiu fotogràfic que mitjançant una doble combinació permetia una obertura de diafragma de 3.5,[2] cosa que va suposar un gran avenç en disminuir fins a menys de la meitat el temps necessari per realitzar la presa d'un retrat.
El 1841 va realitzar el disseny de l'objectiu i d'una càmera i l'any següent va encarregar la seva fabricació a Peter Voigtländer, l'objectiu tenia una lluminositat fins a 16 vegades més gran que la que es feia servir en els daguerreotips i la càmera produïa imatges de forma circular.[3]
Aquest avanç unit al posterior ocupació de l'accelerador químic per als daguerreotips de John Frederick Goddard va permetre una reducció en el temps necessari fins a una quarta part o més.[1]
Al voltant de 1850 va desenvolupar un objectiu per a realitzar paisatges però en comptes d'encarregar la seva construcció a Voigtländer ho va fer amb l'empresa vienesa Dietzler, segons sembla per desavinences amb l'empresa alemanya que es va dedicar a construir objectius similars emprant els coneixements aportats anteriorment per Petzval, cosa que va provocar que aquest abandonés les investigacions sobre òptica el 1862 i es dediqués a l'acústica.
El 1873 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències d'Hongria, jubilats el 1877. Encara que va morir en l'oblit ha tingut posteriors reconeixements entre els quals es poden assenyalar que a la seva ciutat natal es va crear un museu amb el seu nom dedicat a la Història de la Fotografia. Però també ha tingut altres reconeixements com el donar el seu nom (Petzval) a un cràter lunar a la cara oculta de la lluna, o gran quantitat de carrers i estàtues dedicades a Àustria, Eslovàquia i Hongria. El 1980 es va donar el seu nom a un planetoide, ja que els seus lents per telescopi van permetre trobar nombrosos planetoides al segle xix i des 1929 s'atorga la Medalla József Petzval a aquelles persones o entitats que arriben èxits en el desenvolupament de la fotografia científica.
Lents Petzval[modifica]
L'objectiu es componia d'un conjunt de dues lents dobles amb un diafragma al mig. La lent frontal permetia corregir les aberracions esfèriques però tenia l'inconvenient de produir coma. El segon conjunt de lents corregia en part la coma i el diafragma ajudava en la correcció de l'astigmatisme. El camp total de visió quedava restringit a 30 graus i les imatges semblaven preses amb un objectiu gran angular.
-
Esquema del conjunt òptic. -
Objectiu tipus Petzval per projecció. -
Objectius Petzval.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Newhall, B.; Fontcuberta, J.. Història de la fotografia. Des dels seus orígens fins als nostres dies. Barcelona: Editorial Gustavo Gili SA, 1983, p. 29. ISBN 84-252-1163-8.
- ↑ 2,0 2,1 GERNSHEIM, H.; GERNSHEIM, A.. A Concise history of photography (en anglès). Londres: Thames and Hudson, 1965, p. 38-39. OCLC 425.560 [Consulta: 3 febrer 2010].
- ↑ 3,0 3,1 Sougez, ML; Pérez Gallardo, H.. Diccionari d'història de la fotografia. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 352. ISBN 84-376-2038-4.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: József Miksa Petzval |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «József Miksa Petzval» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Objectiu Petzval.
- Medalla József Petzval. Arxivat 2012-07-17 a Wayback Machine.