Jüri Uluots

Jüri Uluots
Biografia
Naixement	13 gener 1890 ; Kirbla parish (Estònia) (en)
Mort	9 gener 1945 (54 anys); Estocolm (Suècia)
Causa de mort	càncer d'estómac
Prime Minister in duties of the President (en)
	20 juny 1940 – 9 gener 1945 ; ← Konstantin Päts – August Rei →
Primer ministre d'Estònia
	12 octubre 1939 – 20 juny 1940 ; ← Kaarel Eenpalu
Member of the Estonian Constituent Assembly (en)
	23 abril 1919 – 20 desembre 1920
Diputat al Riigikogu
Dades personals
Formació	Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg ; Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Lloc de treball	Tallinn
Ocupació	polític, periodista, advocat, acadèmic
Ocupador	Universitat de Tartu
Partit	Eesti Maarahva Liit (en) ; Farmers' Assemblies (en) ; Union of Settlers and Smallholders (en)
Membre de	Acadèmia de ciències d'Estònia
Família
Cònjuge	Anette Uluots
Pare	Oskar Uluots
Premis
	Orde de l'Estrella Blanca, 1a classe ;

Jüri Uluots (Kirbla parish, 13 de gener de 1890 - Estocolm, 9 de gener de 1945) fou un polític estonià, advocat, periodista, parlamentari i Primer Ministre d'Estònia entre 1939 i 1940.

Biografia

Uluots va estudiar dret a la Universitat de Sant Petersburg entre 1910 i 1918, sent professor de dret romà i de legislació estoniana a la Universitat de Tartu fins al 1944. Uluots va ser editor del diari Kaja de 1919 a 1920, i editor en cap del Postimees, del 1937 al 1938.

Uluots va ser elegit diputat al Riigikogu, el parlament d'Estònia, de 1920 a 1926, i del 1929 al 1932. El 1934, va ser nomenat portaveu del Riigivolikogu, cambra baixa, fins a octubre de 1939,^[1] sent nomenat Primer Ministre. La invasió de les repúbliques bàltiques el juny de 1940 per les tropes de l'URSS, es va veure forçat a anar a l'exili mentre s'instal·lava un govern titella liderat per Johannes Vares que no va ser reconegut per les potències occidentals. Tant els Estats Units, en aplicació de la doctrina Stimson, com el Regne Unit van considerar il·legal l'annexió d'Estònia.^[2]

Després que el president estonià Konstantin Päts fos arrestat per les forces d'ocupació soviètiques i deportat a Rússia el juliol de 1940, el professor Uluots es va convertir en primer ministre en les funcions del president, tal com dictava la constitució estoniana. La invasió per l'Alemanya nazi el 1941, va portar a l'expulsió del govern pro-soviètic i la instauració d'un govern d'ocupació.

El 29 de juliol de 1941, Uluots es va reunir amb el govern militar nazi de Tartu, els va agrair l'alliberament d'Estònia i els va demanar que li permetessin formar el govern de l'Estònia independent amb les seves pròpies forces armades; tanmateix, la seva sol·licitud va ser rebutjada, ^[3] i els nazis li van oferir dirigir l'autoadministració estoniana, però ell s'hi va negar.^[4]

El gener de 1944, mentre l'avanç de les tropes de l'Exèrcit Roig va portar a l'evacuació de Narva, Jüri Uluots va fer una crida per ràdio a la població per allistar-se a l'exèrcit que va ser respost per prop de 38.000 voluntaris.^[5] La Força territorial de Defensa formada va ser reforçada per diversos milers d'estonians procedents de l'exèrcit finlandès, amb l'esperança que la seva oposició a l'avanç soviètic fos considerada com un acte d'independència pels aliats.^[6] El març de 1944, el moviment de resistència clandestí a l'Estònia ocupada pels alemanys va formar el Comitè Nacional de la República d'Estònia.^[7] L'abril de 1944, un gran nombre de membres del comitè van ser arrestats per les agències de seguretat alemanyes.^[8] El Comitè tenia com a objectiu establir un govern provisional durant la retirada alemanya prevista, ja que l'Exèrcit Roig havia arribat a la frontera d'Estònia el 2 de febrer de 1944. El 20 d'abril de 1944, el Comitè Nacional va seleccionar el Comitè Electoral de la República d'Estònia. El Comitè va determinar que el nomenament de Johannes Vares com a primer ministre per part de Konstantin Päts a l'era soviètica havia estat il·legal i que Uluots havia assumit les funcions de president a partir del 21 de juny de 1940.^[9] El 21 de juny de 1944, Jüri Uluots va nomenar Otto Tief com a viceprimer ministre,^[10] però l'entrada de les tropes soviètiques a Tallinn va forçar la seva expulsió. La major part dels membres del govern va ser arrestada i deportada a Sibèria, mentre que la resta liderats per Uluots van aconseguir refugiar-se a Suècia, on va ser constituït el govern d'Estònia a l'exili, que va tenir continuïtat de 1944 fins al 1992. Uluots afectat d'un càncer, va morir poc temps després de la seva arribada a Estocolm.

Quatre dies abans de fer els 55 anys, Uluots va morir de càncer gàstric poc després d'arribar a Suècia el 1945.^[11]

Referències

↑ «Riigikogu juhatus». Riigikogu.
↑ European Parliament Official Journal of the European Communities, C 42/78, 13-01-1983. "whereas the Soviet annexias of the three Baltic States still has not been formally recognized by most European States and the USA, Canada, the United Kingdom, Australia and the Vatican still adhere to the concept of the Baltic States".
↑ Taylor, Neil. Estonia: A Modern History. Oxford University Press, May 2020, p. 99. ISBN 978-1-78738-337-1.
↑ Raun, Toivo. Estonia and the Estonians. Hoover Press, 2001, p. 163. ISBN 978-0-8179-2852-0.
↑ Resistance! Occupied Europe and Its Defiance of Hitler (Paperback) by Dave Lande on Page 200 ISBN 0-7603-0745-8
↑ The Baltic States: The National Self-Determination of Estonia, Latvia and Lithuania. Graham Smith p.91 ISBN 0-312-16192-1
↑ Smith, David James. Estonia: Independence and European Integration. Routledge, 2001, p. 36. ISBN 978-0-415-26728-1.
↑ Miljan, Toivo. Historical Dictionary of Estonia. Scarecrow Press, 2004, p. 21. ISBN 978-0-8108-4904-4.
↑ L. Mälksoo, Professor Uluots, the Estonian Government in Exile and the Continuity of the Republic of Estonia in International Law, Nordic Journal of International Law, Volume 69, Number 3 / March, 2000
↑ Chronology Arxivat 9 June 2007 a Wayback Machine. at the EIHC
↑ «Uluots, Jüri». Arxivat de l'original el 16 May 2022. [Consulta: 14 maig 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jüri Uluots

[riigikogu-leadership-1] «Riigikogu juhatus». Riigikogu.

[2] European Parliament Official Journal of the European Communities, C 42/78, 13-01-1983. "whereas the Soviet annexias of the three Baltic States still has not been formally recognized by most European States and the USA, Canada, the United Kingdom, Australia and the Vatican still adhere to the concept of the Baltic States".

[3] Taylor, Neil. Estonia: A Modern History. Oxford University Press, May 2020, p. 99. ISBN 978-1-78738-337-1.

[4] Raun, Toivo. Estonia and the Estonians. Hoover Press, 2001, p. 163. ISBN 978-0-8179-2852-0.

[5] Resistance! Occupied Europe and Its Defiance of Hitler (Paperback) by Dave Lande on Page 200 ISBN 0-7603-0745-8

[6] The Baltic States: The National Self-Determination of Estonia, Latvia and Lithuania. Graham Smith p.91 ISBN 0-312-16192-1

[7] Smith, David James. Estonia: Independence and European Integration. Routledge, 2001, p. 36. ISBN 978-0-415-26728-1.

[8] Miljan, Toivo. Historical Dictionary of Estonia. Scarecrow Press, 2004, p. 21. ISBN 978-0-8108-4904-4.

[9] L. Mälksoo, Professor Uluots, the Estonian Government in Exile and the Continuity of the Republic of Estonia in International Law, Nordic Journal of International Law, Volume 69, Number 3 / March, 2000

[EIHC-10] Chronology Arxivat 9 June 2007 a Wayback Machine. at the EIHC

[11] «Uluots, Jüri». Arxivat de l'original el 16 May 2022. [Consulta: 14 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]