Jachet de Màntua
| Nom original | (fr) Jachet de Mantoue  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Jachet Colebault 1483 Vitré (Bretanya) |
| Mort | 2 octubre 1559 (75/76 anys) Màntua (Itàlia) |
| Mestre de capella | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Conegut per | Magnificats i misses |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor. |
| Moviment | Música clàssica |
  | |
Jachet de Màntua (Vitré, Ducat de Bretanya, 1483 - Màntua, 2 d'octubre de 1559) fou un compositor francès del Renaixement, que passà quasi tota la vida a Itàlia. Fou un membre influent de la generació entre Josquin Des Prés i Palestrina, i s'enquadra en l'estil polifònic de transició entre els dos compositors.
Fou a Mòdena el 1519, treballant per la família Rangoni, i el 1525 era a Ferrara en la cort dels Este, on feu estreta amistat amb Adrian Willaert, el fundador de l'escola veneciana. L'any següent es traslladà a Màntua, on passà la resta de la seva vida.
El 1539 es convertí en mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau.[1] El seu patrocinador fou el cardenal Ercole Gonzaga, bisbe de Màntua. Al cardenal Gonzaga, li agradava Jachet, i la relació entre ambdós era mútuament beneficiosa. Quan Gonzaga es convertí en el president del Concili de Trento, i el defensor més entusiasta de la Contrareforma, fou un ferm defensor de la música del seu compositor favorit. A més de ser reconegut pel seu valedor, els Papes Mèdici, (Lleó X i Climent VII, també elogiaren la seva música.
La seva fama com a polifonista degué ser molt gran en el seu temps, ja que són freqüents les al·lusions a Jachet en els tractats de música del segle XVI, això es pot comprovar a Scintille di musica, de Lanfranco (Brescia, 1533); Le instituzioni armoniche, de Gioseffo Zarlino (República de Venècia, 1558); a Introduttorio, de Cinciarino (Venècia, 1556), i a Ragionamenti accademici, de Bartoli (Venècia, 1567). En les col·leccions de música vocal d'aquesta centúria s'incert-en constantment motets i altres composicions religioses de Jachet.
Ja el 1532 es publicaven diversos motets d'aquest autor en el llibre Motetti del fiore, editat a Lió per Moderne. Una important col·lecció de misses, Magnificats i motets de Jachet, en unió d'altres composicions anàlogues de Gombert i Cristóbal de Morales, apareixia en diversos volums des de 1540 fins al 1562.
A Hymnorum musica, d'Adrian Willaert (1542) s'inclouen dues composicions de Jachet, i el 1550 i 1554 d'altres col·leccions de música d'església, editades a Venècia, inserien nombrosos salms d'aquest eminent compositor.
Jachet, sembla que va morir carregat de deutes. Quelcom rar per a algú tan ben connectat i estimat, especialment pels Mèdici, però la seva família va rebre una pensió del cardenal Ercole.
Referències[modifica]
- ↑ Sartori, Claudio. Enciclopedia della musica (en italià). vol.3. Ricardi, 1972, p. 358.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa, Apèndix núm. 6, pàg. 493, ISBN 84-239-4576-6.