Jaciment arqueològic de Barrada
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic, sitja i dolmen  | |||
| Període | neolític | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Aljezur (Portugal) | |||
| ||||
El jaciment arqueològic de Barrada, també denominat Barradas o Silos da Barrada, està situat a la rodalia de la vila d'Aljezur, al sud de Portugal. S'hi han identificat restes de tres èpoques d'ocupació diferents, corresponents a monuments funeraris prehistòrics, sitges i fosses del període musulmà, i una estructura circular de l'era moderna.[1][2]
Descripció i història[modifica]
El jaciment es troba en un pujol de reduïdes dimensions, a una altitud de prop de 36 m, que permetia controlar-ne la rodalia. Té accés per una rotonda del carrer Estácio da Veiga, junt al centre d'Aljezur, prop d'una escola.[1] Durant els treballs arqueològics s'hi descobriren vestigis d'ocupació humana al llarg de diversos períodes: durant la prehistòria, a finals del neolític o principis de l'eneolític, la segona va dels segles IX a XI, durant el domini musulmà, i la tercera s'integra en els segles XVI a XVII, ja durant l'edat moderna.[2]
El vestigis prehistòrics en són dos hipogeus excavats a la roca, un dels quals és d'especial interès perquè es troba relativament intacte.[2] Aquest Hipogeu I està totalment excavat al subsol, i constava d'una avantcambra i una cambra funerària unida per un corredor, amb parets còncaves, i una coberta que tindria originàriament la forma de volta, amb una llargària total de prop de 5 m.[1] La cambra funerària contenia tres absis o alvèols, dues separades per una llosa calcària. Aquesta estructura fou molt danyada per obres del període islàmic, sobretot a la banda est. L'avantcambra presentava una morfologia reniforme, amb una base plana. La cúpula de roca va caure i permeté segellar algunes restes a l'interior.[2] La mámoa fou construïda en blocs de pedra calcària, quars, grauvaca i esquist. L'Hipogeu II està quasi totalment destruït, però era molt semblat a l'altre monument funerari.[3] L'Hipogeu I té algunes semblances a una altra estructura d'aquest tipus trobada per Estácio da Veiga prop de l'església Parroquial de Nossa Senhora da Alva, i tal volta ambdues estructures pertanyeren a un grup de necròpolis. També hi aparegueren eines de pedra polida, com ara destrals i esquers d'epidiorita, i en pedra llescada, com ara peces geomètriques de sílex i làmines.[1] També s'hi descobriren restes osteològiques humanes dins la cambra funerària, parts de recipients en ceràmica, una polsera feta amb conquilla de Glycimeris sp., i vestigis de fauna malacològica com ara clòtxines, cloïsses, llepasses, etc.[2] També hi havia restes de la utilització d'ocre, material emprat en els rituals funeraris d'aquell període.[3]
La segona fase d'ocupació, durant l'època islàmica, correspon a un petit nucli residencial, unit a funcions agrícoles o industrials.[2] S'hi trobaren estructures que corresponen a més de quaranta fosses circulars o sitges, algunes d'unides entre si per canals.[1] A dins es recolliren fragments de peces de ceràmica, dels segles IX a XI, del mateix període en què fou fundat el nucli urbà del castell d'Aljezur.[1] Així, podria ser una instal·lació rural, relacionada amb el poble islàmic d'Aljezur. El lloc fou abandonat a mitjan segle xi, període durant el qual es verificà una major inestabilitat a l'Algarve, amb la formació dels regnes taifes.[1] Les troballes islàmiques es componen sobretot de fragments de recipients de ceràmica, com ara gibrells, gerros, i càntirs, amb pintures decoratives, algunes peces de vidre en tons melats, alguns amb traços en negre i manganés, i elements decoratius de corda seca.[1] Després d'una intervenció de restauració, les peces de ceràmica musulmana s'exposen al Museu Municipal d'Aljezur.[2] Altres peces d'aquest període inclouen parts de molins manuals de pedra, un fus d'esquist, eines de ferro, i molts vestigis d'animals, com ara clòtxines, ostres, cloïsses, caragols, percebes, i ossos de conill, cérvol, i cabra o ovella.[4]
La tercera i darrera fase correspon als segles xvi i XVII, i inclou un edifici de pedra, amb planta de forma circular, que podria ser un molí de vent o una torre vigia.[2]
Les primeres restes es descobriren al 2004, durant la instal·lació d'una rotonda al final del carrer Estació da Veiga, com a part dels accessos a l'Escola EBI/JI d'Aljezur.(4) El 2010 es netejaren els terrenys, i s'estudiaren les estructures. Al 2014, el Nucli d'Arqueologia i Paleoecologia de la Universitat de l'Algarve va organitzar Els hipogeus d'Aljezur: velles dades i nous descobriments, sobre els monuments funeraris de Barrada, presentat per l'arqueòloga Elisabete Barradas.[3] El 2015 es conclogué la quarta campanya d'excavacions, executada per l'Associació de Defensa del Patrimoni d'Aljezur, dirigida per les arqueòlogues Elisabete Barradas, Silvina Silvério i Maria João Dies da Silva.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 COSTEIRA, C. «Barradas». Portal do Arqueólogo. Direcção Geral do Património Cultural, 10-05-2018. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Ossadas e oferendas funerárias escavadas no Sítio da Barrada em Aljezur». Barlavento, 20-08-2015. [Consulta: 2 agost 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «“Os hipogeus de Aljezur: velhos dados e novas descobertas” motivam palestra na Universidade do Algarve». Sul Informação, 19-03-2014. [Consulta: 3 agost 2021].
- ↑ «Silos da Barrada - Aljezur». Câmara Municipal de Aljezur. [Consulta: 3 agost 2021].