Jaciment arqueològic dels horts de la Cova del Toixó
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)  | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 340 m | |||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Cronologia | Epipaleolític (-9.000/-5.000) Neolític (-5.500/-2.200) | |||
| Excavacions | Prospeccions 1956 per P. Giró i J. Masachs Prospeccions als anys 70 per J. Virella | |||
| Troballa arqueològica | Indústria lítica | |||
Els Horts de la Cova del Toixó és un jaciment prehistòric del municipi de Sant Quintí de Mediona a la comarca de l'Alt Penedès, identificat com un taller o centre de producció i explotació de sílex, la seva cronologia inclou l'Epipaleolític (-9000/-5000) i el neolític (-5.500/-2.200).
Descobriment i historiografia[modifica]
Situat entre els horts i camps de la terrassa superior de la riba dreta del riu de Bitlles, entre la muntanya, la Cova del Toixó i el Torrent de la Rompuda. A l'inici dels anys 70 va rebre el nom de "Taller de la Rompuda" a partir de les prospeccions dutes a terme per J. Virella a la zona. Abans però hi ha algunes referències a la presència de sílex en el lloc que van quedar registrades al Atlas de Prehistòria d'Amador Romaní a principis del segle xx, entre els anys 1905-1923, concretament en l'apartat dedicat a l'excursió que va fer el 23 d'agost del 1913, malauradament l'obra és un exemplar manuscrit inèdit. El 1956 També hi va intervenir P. Giró i J. Masachs amb la prospecció del terreny que van assenyalar en els seus quaderns de camp als volums 4,5 i 7, que també són inèdits.
Troballes arqueològiques[modifica]
Les troballes en superfície mostren una indústria on abunda el sílex deshidratat, amb pàtines, abruptes i gratadors de front que s'atribueixen a peces de tallers del Paleolític Superior/Epipaleolític. Es creu que aquest material respon a una ocupació esporàdica diferent al voltant de la Cova del Toixó, on no es troba cap resta prehistòrica, i el Torrent de la Rompuda, o bé un lloc de captació d'afloraments de matèria primera com podia ser el sílex que es troba tallat al Paleolític Mitjà.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Bibliografia[modifica]
- GIRÓ, P. "Activitats Arqueològiques IV. Estacions Tallers superficials a la comarca del Penedès". Agrupació Excursionista "Cataluña".
- GIRÓ, P. "Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares. Sant Quintí de Mediona". Ampurias. XXIV, p.304.
- MONFORT SALIONS, J. Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. p.88-108.
- PINTA, J. "Addenda al repertori de cavitats d'interès arqueològic de la Província de Barcelona. Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)". Exploracions. 8, p.19.
- RAURET, A.M. El proceso de la primitiva población del Panadés. 1963. p.65. Tesis de Llicenciatura per la Universitat de Barcelona.
Enllaços externs[modifica]
- E-gipci. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble Català. Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya