Jaciment romà de sa Mesquida

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaJaciment romà de sa Mesquida
Tipologia jaciment arqueològic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Illes Balears
Illa Mallorca
Municipi Calvià

39° 31′ 02″ N, 2° 29′ 19″ E / 39.51726°N,2.4886°E / 39.51726; 2.4886
Modifica dades a Wikidata

El Jaciment romà de sa Mesquida està situat a Santa Ponça (Calvià), conegut des de 1886 ha estat afectat per diverses obres modernes. L'assentament, que va tenir el seu moment àlgid en el segle I d. C., devia estar relacionat amb les activitats agràries i l'aprofitament dels recursos marins.


Localització[modifica | modifica el codi]

El jaciment de Sa Mesquida està situat a la badia de Santa Ponça al costat d'un supermercat. Aquest jaciment es pot considerar el primer exemple de vila romana que s'ha excavat a Mallorca.

El seu descobriment es va realitzar a finals del segle passat quan Seguí Rodríguez el 1886 va notar l'aparició de ceràmiques en els voltants d'un lloc anomenat Sa Mesquida. El 1976, amb motiu de les obres d'un xalet es varen recollir diversos materials, però no va ser fins al 1984, amb la construcció d'un mercat, quan es trobaren les primeres estructures i es començaren les excavacions sistemàtiques del jaciment.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els resultats obtinguts a les excavacions han permès descobrir l'estructura d'una part de la vila romana i conèixer les activitats a les quals es dedicaven els seus habitants. Les estructures arquitectòniques exhumades demostren l'existència d'una sèrie d'habitacions de dimensions similars disposades al voltant d'un pati central a on es troba un pou. Per tant, s'hi delimiten dos sectors: el sector de les habitacions, en el qual les que ens aporten més informació per haver estat més excavades són les habitacions II, VI i VIII; i el sector delpou

Habitacions[modifica | modifica el codi]

Un dels descobriments més importants són les restes d'un forn per a la fabricació de ceràmica i dos abocadors a on es tiraven les peces defectuoses i/o massa cuites.

Per una altra part la presència de restes de dipòsits per a la transformació de productes del camp i d'altres indicis com un pes de xarxa, pareixen indicar que l'assentament estava dedicat a l'explotació de recursos agraris i marins propers, així com a la producció de ceràmica comuna.

La cronologia d'aquestes estructures està centrada cap al segle I d. C. a pesar que les darreres campanyes han permès documentar l'existència de diferents fases abans de la nostra era.

Habitació II. Excavada en la seva totalitat. Té l'entrada constituïda per un sol bloc de pedra calcària. En els seus angles aparegueren dues estructures semicirculars amb restes de cendres.

Habitació VI. Està situada, com l'habitació II, entorn de l'àrea oberta de l'edificació. Està formada per un depòsit de planta rectangular, amb un petit escaló; una concavitat per a l'acumulació dels residus i una petita pileta semicircular exterior a la zona nord

Habitació VIII. S'hi observen dos paviments superposats d'opus signimum. En aquesta zona s'hi trobaren nombrosos fragments de plom allargats amb una canaleta central, així com dues peces de terra sigillata sudgàlica.

Els materials trobats en aquest sector estan en procés d'anàlisis. Així i tot, una sèrie de peces ens informes de les característiques de l'assentament i la seva cronologia. Una pesa de xarxa, fragments d'àmfores ebusitanes, sigillates itàliques com la que mostra la marca proci/saefi feta a Arezzo en el primer quart del segle I d. C., i diverses monedes del segle I d. C., com les de Tiberi i Neró.[1]

La cisterna del segle I d. C[modifica | modifica el codi]

Un dels descobriments més espectaculars fou la cisterna que es pot veure a l'entrada d'un bloc d'apartaments a la vila Puig Blanc. Amb motiu de les obres al solar, una pala excavadora va arrasar part de la coberta d'aquesta cisterna. L'excavació arqueològica va demostrar que aquesta estructura havia estat utilitzada com a femer al segle V d. C. i també a finals del segle VI dC.

Al seu interior es varen trobar les escombraries de la vida quotidiana de la vila a aquells moments. Es recuperaren gran quantitat de ceràmiques de vaixelles de cuina, àmfores, vidres, materials de construcció i molta fauna que ha permès obtenir informació sobre els hàbits alimentaris i activitats com la caça. Entre les ceràmiques recuperades es troben peces arribades de tot el Mediterrani: del pròxim Orient, del Nord d'Àfrica, del sud de França, de la península Ibèrica i d'Eivissa, que proporcionen dades molt valuoses sobre el comerç marítim durant l'Antiguitat tardana i que fan descartar la idea que durant aquesta època les Balears estaven aïllades fruit de la caiguda i crisi del món romà.[2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ORFILA,M.; CAU,M.A. Las cerámicas finas procedentes de la cisterna de Sa Mesquida, Mallorca. III Reunió d'Arqueologia Cristiana i Hispànica. Menorca, 1988.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ORFILA, M. et al. Nuevas perspectivas entorno a la romanización de la isla de Mallorca: el mundo rural. "Mayurqa" 23 (1996) 9-30.
  2. | Jaciments arqueològics. Ajuntament de Calvià