Jacobo Ficher

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacobo Ficher
Biografia
Naixement 15 de gener de 1896
Odessa, Ucraïna
Mort 9 de setembre de 1978(1978-09-09) (als 82 anys)
Buenos Aires, Argentina
Nacionalitat Flag of Ukraine.svg Ucraïna Argentina Argentina
Activitat
Ocupació Compositor, professor
Ocupador Universitat Nacional de La Plata
Instrument Violí

IMDB: nm1055432 Musicbrainz: 81397349-50e8-4899-b97c-b1628a9c1f93
Modifica les dades a Wikidata

Jacobo Ficher (Odessa, Ucraïna, 15 de gener de 1896 - Buenos Aires, Argentina, 9 de setembre de 1978) fou un compositor argentí d'origen ucraïnès.

Efectuà els primers estudis musicals a Sant Petersburg, que completà a partir del 1912 en el Conservatori Imperial de la mateixa ciutat, on fou alumne de violí de Korguieff, Auer i Steinberg, entre altres eminents artistes d'aquells anys. Radicat a l'Argentina el 1923, formà part del llavors incipient moviment musical de Buenos Aires. A partir del 1929 s'incorporà al Grupo Renovación, del que formaven part els germans José Maria i Juan José Castro, Luis Gianneo i Carlos Paz, aquest mateix any aconseguí el Premi de la Municipalitat de Buenos Aires, distinció que tornà a rebre el 1931 i 1934.

Destacat el 1928 per l'Orquestra Filharmònica de Leningrad, el 1936 fou seleccionat per la Fundació Elizabeth Sprague Coolidge per participar en els festivals panamericans celebrats a Mèxic. Membre de la Lliga de Compositors, impartí ensenyances en el Conservatori Nacional de Música Carlos López Buchardo, en el Conservatori Municipal Manuel de Falla i en l'Escola Superior de Música de la Universitat Nacional de La Plata. Membre actiu de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts des de 1969.

Obra[modifica]

  • Salm d'alegria, sobre un text de Rafael Alberti.
  • Concert per a violí i orquestra, menció d'honor en la Fress Library of Philadelphia.
  • Quintet per a piano i cordes, premi Mozarteum Argentí concedit per l'Acadèmia Nacional de Belles Arts.

Entre les seves simfonies cal mencionar la tercera llorejada per la Comissió de Cultura el 1940. I la 7a que assolí el premi Sisè-centenari de la Revolució de Maig. Per encàrrec de Fabien Sevitzky va escriure la seva Suite de cambra, estrenada per aquest director a Indianapolis. Professor de Composició en el Conservatori Municipal de Buenos Aires, també ho fou en l'Institut Superior d'Arts del Teatro Colón (Buenos Aires) on tingué entre altres alumnes a Marcelo Koc.[1] El pianista Orestes Castronuovo fou un admirador de la seva música per a piano, i interpretà i la posà en coneixement del públic del país argentí.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]