Jacobus Arminius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJacobus Arminius
Jakob Arminius, Nordisk familjebok.png
Dades biogràfiques
Naixement 10 d'octubre de 1560
Oudewater
Mort 19 d'octubre de 1609 (49 anys)
Leiden
Sepultura Pieterskerk
Ciutadania Províncies Unides
Alma mater Universitat de Leiden
Activitat professional
Ocupació teòleg i catedràtic d'universitat
Ocupador Universitat de Leiden
Modifica dades a Wikidata

Jacob Arminius (Oudewater 1560 -1609) va ser un teòleg protestant holandès famós per les seves controvèrsies amb Joan Calví, a qui retreia una doctrina de la predestinació massa tancada pel determinisme: si bé és cert que l'home per si sol no pot assolir la salvació i necessita la gràcia divina, sí que pot esperar-la amb la fe. Aquesta fe es basa en el sacrifici suprem de Jesús, que permet potencialment que tota la humanitat assoleixi el Paradís escapant del pecat.[1][2]

Arminius, que enn un principi era calvinista, va defensar també el lliure examen, ja que creia que la raó il·luminada per la creença podia entendre qualsevol veritat i accedir a la Bíblia sense mediacions.[1]

El pare de Atminius va morir quan Jacob era un nadó, i Teodoro Aemilius el va adoptar i donar educació. Estudià a Utrecht, Marburg, Rotterdam, Leiden i Ginebra, en aquest últim lloc no era gens apreciat per la seua simpatia a les teories de Ramus, cosa que feu que se'n anés cap a Basilea, on obtingués grans triomfs acadèmics, els quals li permeteren obtindre el doctorat en filosofia, titulació que Arminius rebutjà.[1][2]

Durant un temps residí a Itàlia, on es desplaçà a Roma per conéixer i escoltar a Jacobus Labarella. Aquest viatje fou malinterpretat pels seus seguidors, que començaren a rebutjar-lo per considerar que a Itàlia s'havia posat als peus del Papa.mantingut relacions ams els jesuïtes i, fins i tot, haver rebutjat a la seua religió.[1][2]

Malgrat les crítiques, a la seua tornada fou nomenat pastor d'Amsterdam el 1588, però prompte conegué l'obra de Dirck Coornhert sobre la predestinació de la teoria calvinista, i Arminius el trobà un llibre interessant i encertat en certes crítiques al calvinisme.[1][2]

Aquest canvi de principis religiosos el dugueren a tindre grans conflictes amb calvinistes purs com Gomarus. En ser traslladat a Leiden per exercir com a professor el 1603, el seu enfrontament amb Gomaro fou molt més dur, comentçant-se a produir les divisions entre els protestants de l'Església reformada.[1]

Les seus obres foren publicades a Leiden (1629, Opera theologica)[2] i a Frankfurt (1635 ), es tracta de quatre volumns els quals contenen oracions, controversies, sermons, tesis, etc. La seua correspondència es publicà entre 1660 i 1684 a Amsterdam.[1]

L'any 1630 la Fraternitat Remonstrant havia aconseguit la tolerància legal. Va ser reconegut oficialment als Països Baixos el 1795. En l'èmfasi de la gràcia de Déu, l'arminianisme va influir en el desenvolupament del metodisme a Anglaterra i als Estats Units.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacobus Arminius Modifica l'enllaç a Wikidata