Jacome da Trezzo
-jacometrezzo.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1515 (Gregorià) Trezzo sull'Adda (Itàlia) |
| Mort | 23 setembre 1589 (73/74 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid Milà |
| Ocupació | artista, escultor, medallista |
Giacomo Nizzola (també escrit de vegades com Nizzolo),[1] anomenat Jacome da Trezzo, Jacopo da Trezzo i Jacometrezo (Trezzo sull'Adda, c. 1515 – Madrid, 1589), va ser un escultor, medallista, lapidari i orfebre italià, format a Milà i actiu a Brussel·les, Londres, Madrid i El Escorial al servei de Felip II i havia treballat abans per a Carles I i la reina Maria I d'Anglaterra.
Biografia[modifica]
A Milà va entrar en contacte amb Leone Leoni. Giorgio Vasari, el cita amb elogis.
L'escriptor Paolo Morigia, en la seva Nobilità di Milano, obra editada el 1595, li atribueix la invenció de la talla dels diamants.
Per a Cosimo de Medici, va tallar l'any 1551 un ric vas de vidre que no s'ha conservat. En un retrat de Maria Tudor pintat per Antonio Moro i conservat al Museu del Prado es poden apreciar algunes de les joies que va fer Jacometrezzo.[2] Algunes de les seves medalles es conserven al Museu Lázaro Galdiano.
La seva participació en els treballs de la Basílica de El Escorial van ser els que li van donar més fama. El 3 de gener de 1579 Jacome Trezzo, Pompeo Leoni i Juan Bautista Comane van contractar l'execució del retaule major amb la custòdia i els grups funeraris del presbiteri de la basílica, segons l'esquema donat per Juan de Herrera.[3] Trezzo es va encarregar del tabernacle i la seva custòdia, però en morir Comane el 1582, va acabar sento Trezzo l'encarregat de tota l'obra que incloïa el treball del jaspi.[4]
Morí el 23 de setembre de 1589 a Madrid, on residia on actualment es troba la Casa Matesanz.
Referències[modifica]
- ↑ Marina Cano Cuesta. «Colección de medallas del Museo del Prado» (en español). Fundación Amigos del Museo del Prado, 2006. [Consulta: 15 març 2011].
- ↑ Enciclopedia online del Museo del Prado, voz «Reina María de Inglaterra, segunda mujer de Felipe II, La (Antonio Moro)».
- ↑ Babelon, pág. 294.
- ↑ Martín González, pág. 204.
Bibliografia[modifica]
- Babelon, Jean, Jacopo da Trezzo et la construction de l'Escurial : essai sur les arts à la cour de Philippe II 1519-1589, Bordeaux, 1922.
- Bonomi, Cristian, Jacopo Nizzola da Trezzo, Medaglista alla Corte di Spagna, en Il Portale di Storia Locale è di proprietà del Comune di Trezzo sull'Adda. Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.
- Kubler, George, La obra del Escorial, Madrid, Alianza Forma, 1983, ISBN 84-2069-022-8
- Martín González, J.J., «Estructura y tipología del retablo mayor del monasterio de El Escorial», en Real Monasterio-Palacio de El Escorial. Estudios inéditos en el IV Centenario de la terminación de las obras, Madrid, Departamento de Arte Diego Velázquez, CSIC, 1987, ISBN 84-0006-664-2
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacome da Trezzo |