Jacqueline du Pré

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJacqueline du Pré
Jacqueline du Pré plaque.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Jacqueline Mary du Pré
26 de gener de 1945
Oxford
Mort 19 d'octubre de 1987(1987-10-19) (als 42 anys)
Londres
Alma mater Guildhall School of Music and Drama
Activitat professional
Ocupació músic
Període en actiu 1961-1972
Gènere Música clàssica
Estil clàssic
Mestres Pau Casals i Defilló, Paul Tortelier i Mstislav Rostropóvitx
Instrument violoncel
Discogràfica EMI
Dades familiars
Cònjuge Daniel Barenboim (1967–1987)
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
Spotify: 5VRErWhTZd0si1lqt1DwoW
Modifica dades a Wikidata

Jacqueline Mary du Pré, OBE, (Oxford, 26 de gener de 1945 - Londres, 19 d'octubre de 1987)[1] va ser una violoncel·lista anglesa, reconeguda encara avui com una de les millors concertistes d'aquest instrument de la història. Gaudeix d'un prestigi especial la seva interpretació del concert per a violoncel d'Edward Elgar, considerada definitiva.

Biografia[modifica]

Era la segona filla del comptable Derek du Pré i de la pianista Iris du Pré. Quan tenia quatre anys va sentir per la ràdio el so d'un violoncel i va demanar a la mare que li'n comprés un. Va començar rebent lliçons d'ella, i quan tenia cinc anys va ingressar a la London Violoncello School. Estudià violoncel a la Guindhall School of Music de Londres amb William Pleeth i, posteriorment, estudià amb Paul Tortelier a París, amb Pau Casals a Suïssa i amb Mstislav Rostropóvitx a Moscou.

El 1961 inicià una brillant carrera solista. El 1967 es casà amb el pianista i director d'orquestra Daniel Barenboim, i tocà sovint amb ell i amb el violinista Pinchas Zukerman. La seva carrera s'interrompé el 1972 a causa d'una esclerosi múltiple, quan tenia 27 anys. Aquesta malaltia acabà provocant-li la mort el 1987.

Premis i reconeixements[modifica]

Du Pré va rebre diverses beques de les acadèmies de música i universitats per la seva important contribució a la música en general i al seu instrument en particular. L'any 1956, a l'edat d'11 anys, va ser guardonada amb el prestigiós premi Guilhermina Suggia Award, i encara avui dia és la més jove a rebre aquest premi. El 1960, va guanyar la Medalla d'Or de la Guildhall School of Music de Londres i el Queen's Prize for British musicians. El 1976 va ser nomenada Oficial del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic. El 1977 va rebre el premi BRIT a la millor solista clàssica per l'àlbum enregistrat 25 anys abans on tocava el Concert per a violoncel d'Elgar.

El 2012 va ser votada en el primer Gramophone Hall of Fame.

Discografia[modifica]

Títol Discogràfica Any de l'enregistrament Compositor(s)
Cello Concerto in E Minor, Op.85 / Concerto for Cello and Orchestra His Master’s Voice 1965 Elgar, Delius
Cello Concerto / Sea Pictures His Master’s Voice 1965 Elgar
Concerto for Cello and Orchestra / Songs of Farewell, for Double Chorus and Orchestra / A Song Before Sunrise Angel Records 1966 Delius
Cello Sonatas No. 3 in A, Op. 69 / No. 5 in D, Op. 102 No. 2 His Master’s Voice 1966 Beethoven
Haydn: Cello Concerto in C / Boccherini: Cello Concerto in B Flat EMI, His Master’s Voice 1967 Haydn, Boccherini
Cello Concerto / Cello Encores - Bach, Saint-Saëns, Falla, Bruch Angel Records, EMI 1967 Bach, Saint-Saëns, Falla, Bruch
The Two Sonatas for Cello and Piano His Master’s Voice 1968 Brahms
Haydn: Cello Concerto in D / Monn: Cello Concerto in G Minor EMI, His Master’s Voice 1969 Haydn, Monn
Cello Concerto in A Minor / Cello Concerto No. 1 in A Minor His Master’s Voice 1969 Schumann, Saint-Saëns
Trio No.7 in B Flat Major, Op.97 "Archduke" His Master’s Voice, EMI 1970 Beethoven
Beethoven Trios No. 1 in E Flat Major. Op. 1. No. 1 / No. 3 in C Minor Op. 1. No. 3 Vox Cum Laude 1970 Beethoven
Dvořák: Cello Concerto in B Minor & "Silent Woods" Adagio for Cello & Orchestra EMI, His Master’s Voice 1971 Dvořák
Favourite Cello Concertos His Master’s Voice, EMI 1971 Dvořák, Elgar, Haydn, Schumann
Chopin: Sonata in G Minor / Franck: Sonata in A Angel Records 1972 Chopin, Franck
Cello Concerto, Op. 85 / Enigma Variations CBS Masterworks 1974 Elgar
Beethoven: The Five Cello Sonatas "Magic Flute" and "Judas Maccabaeus" Variations His Master’s Voice 1976 Beethoven
A Jacqueline Du Pré Recital EMI, His Master’s Voice 1982
Pedro Y El Lobo, Sinfonia De Los Juguetes Deutsche Grammophon 1984 Prokofiev, Mozart
Chopin: Cello Sonata in G Minor / Franck: Sonata in A EMI 1989 Chopin
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 1 EMI 1989 Bach, Britten, Falla
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 2 EMI 1989 Brahms, Couperin, Handel
Cello Concertos EMI Classics 1995 Dvořák, Elgar
Recital / Delius EMI Classics 1995 Delius
Don Quixote 1996 Strauss [2][3]
Cello Concertos EMI Classics 1998 Haydn, Boccherini
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings 1961-1965 EMI 1999 Bach, Britten, Falla, Brahms, Couperin, Handel
Beethoven Piano Trios, Opp.1 & 97 "Archduke" EMI Classics 2001 Beethoven
The Genius of Jacqueline Du Pré HMV Classics 2001 Bach, Beethoven
Cello Concerto / Sea Pictures / Overture: Cockaigne EMI Classics 2004 Elgar
Dvořák, Ibert BBC 2004 Dvořák, Ibert
Elgar Cello Concerto Sony Classical 2006 Elgar

En DVD

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacqueline du Pré Modifica l'enllaç a Wikidata