Jacques-Pierre Amette

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacques-Pierre Amette
Biografia
Naixement 18 maig 1943 (76 anys)
Saint-Pierre-sur-Dives (França)
Formació Universitat de Caen
Activitat
Camp de treball Escriptor
Ocupació Escriptor, crític literari i autor
Ocupador Ouest-France Tradueix
Obra
Obres destacables
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jacques-Pierre Amette (18 de maig de 1943 a Saint-Pierre-sur-Dives (Calvados)), escriptor, dramaturg, guionista, biògraf i crític literari.

Premi Goncourt de l'any 2003.[1]

Biografia[modifica]

Va  estudiar a l’escola Mézeray a Argentan i després el batxillerat de filosofia i lletres. Acabat el batxillerat va fer el primer curs de de Lletres a la Universitat de Caen (1964) i el 1965 va entrar de crític teatral a “Ouest-France”, i va escriure la primera novel·la "Le Congé". El seu primer article publicat va ser sobre Electra de Sòfocles, posada en escena pel desconegut en aquell moment Antoine Vitez. El 1967 va  anar a París: va  fer el servei militar en un lloc com a jardiner i al finalitzar va entrar com a redactor a la “Nouvelle Revue Française" de Gallimard, dirigida per Dominique Aury i Jean Grojean, i entre 196i 1969 va ser director de col·lecció de Mercure de França.[1]

El 1970 va marxar a Martinica on va fer de periodista al diari local “France-Antilles” i de corresponsal per les Antilles franceses pel New York Times. Dos anys més tard va tornar a França  i va  integrar-se com a crític literari a la redacció de Le Point.  Durant els anys 70 (1970-1974) també va treballar a la radio, on va  escriure diverses obres per France Culture; una  d’elles “Comment vous la trouvez,ma salade ?” va rebre el Premi Itàlia.[2]

Alguns crítics l'han definit com que té la sensibilitat de Stendhal, la prosa de Flaubert i el fetitxisme de Zola.[3]

Obra literària[modifica]

Novel·les [4][5][modifica]

1965 Le congé

1966 Élisabeth Skerla décembre

1974 La vie comme ça

1977 Bermuda

1978 La nuit tombante

1981 Jeunesse dans une ville normande

1981 Exit  (Novel·la negra amb pseudònim Paul Clément)

1982 Je tue à la campagne (Novel·la negra amb pseudònim Paul Clément)

1985 Enquête d'hiver

1987 L'après-midi

1992 La peau du monde

1993   Le voyage Hölderlin en France

1995 Province

1997 Les deux Léopards

1999 L'Homme du silence

2001 Ma vie, son œuvre

2003 La maîtresse de Brecht. Traduïda al català per Pau Joan Hernàndez[6]

2007 Le lac d’or (Novel·la negra)

2009 Le journal météorologique

Teatre[modifica]

1974 Les sables mouvants

1989 Les environs de Heilbronn

1989 Le maître-nageur

1991 La Waldstein

1991 Après nous

1992 Singe

1992 Le mal du pays

1993 Appassionata

1993 Passions secrètes, crimes d'avril que va estar representadta durant sis mesos al Teatre Montparnasse de París.(2)

1997 La clairière

2005 Le tableau de Poussin

Altres[modifica]

1970 Un voyage en province

1973 Les lumières de l'Antarctique

1986 Confessions d'un enfant gâté

1993 L'adieu à la raison

1994 Stendhal : 3 juin 1819

2007 Un étè chez Voltaire

2012 Liaison romaine

Filmografia[7][modifica]

Ha col·laborat com a guionista en sèries de televisió com “Le Lyonnais”, (1992) “Eurocops” (1990) i “Le voyage en province"

Premis[modifica]

1971 Premi Itàlia per la peça radiofónica ““Comment vous la trouvez,ma salade ?”[1]

1982 Premi Paul Flat de l’Academia Francesa per “Jeunesse dans une ville normande"[8]

1986, Premi Roger Nimier per "Confessions d’un enfant gâté".[5]

1997 Premi “Contre-point” per “Les deux leopards[5]

1992 Premi CIC de Teatre per "Passions secrètes, crimes d’avril".[1]

2007 Premi Literari Princep de Mònaco.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Goudeau, Jérome F. «Jean-Pierre Amette» (en francès). [Consulta: maig 2016].
  2. «Jean-Pierre Amette Ecrivain» (en francès), 24-05-2009. [Consulta: maig 2016].
  3. Cormnary, Pierre. «Jacques-Pierre Amette, "Liaison romaine"» (en francès). [Consulta: maig 2016].
  4. «Jean-Pierre Amette Oevres» (en francès). [Consulta: maig 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Jacques-Pierre Amette Biographie» (en francès). [Consulta: maig 2016].
  6. Amette, Jean-Pierre. L'Amant de Brecht (en català). Barcelona: Columna, 2004. ISBN 9788466404587. 
  7. «Jaques-Pierre Amette» (en francès). [Consulta: maig 2016].
  8. «Jean-Pierre Amette Prix de l'Academie» (en francès). [Consulta: maig 2016].