Jacques Brel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgJacques Brel
Jacques Brel 1955.jpg
Naixement 8 d'abril de 1929
Schaerbeek
Mort 9 d'octubre de 1978(1978-10-09) (als 49 anys)
Bobigny
Ocupació actor de cinema, director de cinema, actor, cantant, poeta, cantautor, compositor, escriptor i guionista
Obres notables Amsterdam
Gènere chanson

Lloc web www.jacquesbrel.be
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Jacques Romain Georges Brel (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en francès) és un cantant i autor belga de cançons en francès, nascut a Schaerbeek (Brussel·les) el 8 d'abril de 1929 i mort a Bobigny el 9 d'octubre de 1978. Amb una veu d'ampli registre i una presència escènica molt teatral, Brel és un dels mestres de la "chanson", amb un estil basat, musicalment, en les formes populars - el vals, la java, el tango - al servei d'unes lletres en què tracta, de forma poètica, l'abandó, l'amistat, la soledat i la mort, a la vegada que fustiga la hipocresia burgesa i la mesquinesa humana.

Fill d'un industrial, als setze anys es posà a treballar en la fàbrica paterna, però ja el 1952 començà a cantar les seves pròpies cançons. El 1953 enregistrà un disc senzill, que li va permetre ser contractat per la discogràfica Philips de París, i això el va fer abandonar la seva família i instal·lar-se a la capital francesa, pel juny de 1953. Actuà al club "Les trois Baudets", compongué cançons per a altres cantants i el 1955 enregistrà el seu primer disc. Amb el seu quart disc, editat el 1959, triomfà plenament amb les cançons La valse à mille temps i Ne me quitte pas.

El dia 1 de novembre de 1966 es retirà de les actuacions en públic, per bé que seguí treballant com a actor al teatre i el cinema. Pel novembre de 1977, malalt de càncer, es publicà el seu quinzè i darrer disc.

A part de les esmentades, les seves cançons més destacades són : Quand on n'a que l'amour (1956), Marieke (1961), Les bourgeois (1961), Le plat pays (1962), Amsterdam (1964), Ces gens-là (1966), La chanson des vieux amants (1967), Vesoul (1968) i Jaurès (1977).

Nascut en una família d'industrials catòlics flamencs, –son pare, Romain, era originari de Zandvoorde–- Jacques Brel era un nen amb poc interès per l'escola, excepte per als cursos de francès. Interpreta peces de teatre com aficionat al si de la Franche Cordée, i el seu pare el fa entrar en la cartoneria familiar, treball per al qual no sent cap il·lusió. Pensa molt seriosament sobre la readaptació professional, ja sigui com a criador de gallines, bé com a sabater, o bé dedicant-se a la cançó. Finalment va triar aquest camí. Compon cançons en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Aficionat a la música clàssica (principalment Maurice Ravel i Schubert), va compondre les seves primeres melodies al piano familiar i a la seva guitarra.

L'1 de juny de 1950, es va casar amb Teresa Michiels, anomenat "Mich", a qui havia conegut tres anys abans. El 6 de desembre de 1951 va néixer la seva primera filla, Chantal, la segona, France, el 12 de juliol del 1953, i finalment, l'agost de 1958 Isabelle, a qui va dedicar la cançó del mateix nom.

A partir de 1952, va compondre les seves primeres cançons que cantava en família i en clubs nocturns de Brussel·les. Ja fa prova d'una potència lírica (tant en els textos com en la interpretació) que rebutja la seva família, la qual no l'anima a continuar.

Tanmateix, ell persevera i el 1953 va publicar un 78 rpm. A continuació, deixa la capital belga i viatja sol a París, convocat per Jacques Canetti, descobridor de talents que treballa a la Philips i és propietari del cabaret "Les Trois Baudets". La seva família deixa d'ajudar-lo monetàriament i aleshores, es retroba en l'àtic de l'Hotel Stevens a Pigalle. Per guanyar alguns diners, ensenya a tocar la guitarra al ballarí-acrobata Francesco "Cocky" Frediani, artista italià que apareixia en els pòsters del cabaret "La nouvelle Eve". Aquest últim va ser testimoni dels seus primers dies, i acompanyà Brel en la seva primera visita a l'Olympia en el "lever de rideau" (moment en què els espectadors entren en la sala i s'instal·len en els seus seients). Les condicions de treball eren difícils per Jacques: no tenia camerino i havia de canviar-se darrere del bar de l'Olympia... Al final d'una representació, Bruno Coquatrix que s'havia fixat en ell, el va felicitar, i li va demanar de visitar-lo per debatre una propera interpretació.

Vegeu també: Wannes Van de Velde

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Brel Modifica l'enllaç a Wikidata