Jacques Cassini

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJacques Cassini
Jacques Cassini.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 18 de febrer de 1677
París, França
Mort 18 d'abril de 1756(1756-04-18) (als 79 anys)
Thury-en-Valois (Oise), França
Alma mater Universitat de París
Tesi Theses Mathematicæ De Optica (1691)
Director de tesi Pierre Varignon
Giovanni Cassini
Activitat professional
Camp de treball Astronomia
Ocupació Astronomia
Geodesia
Ocupador Observatori de París
Influències de Giovanni Cassini
Dades familiars
Fills Cassini de Thury
Pare Giovanni Domenico Cassini
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jacques Cassini, també conegut com a Cassini II per diferenciar-lo del seu pare, va ser un astrònom francès del segle XVIII conegut per haver defensat l'aplanament de la Terra per l'equador.

Vida[modifica | modifica el codi]

Jacques Cassini era fill del reputat astrònom Giovanni Cassini i es diu que va néixer en el mateix Observatori de París. Després de la seva primera formació a l'observatori, va ingressar al Collège des Quatre Nations (també conegut com a Collège Mazarin) on donava classes Pierre Varignon. El 1694 s'incorpora, com estudiant, a l'Acadèmie Royale.[1]

També fa d'assistent del seu pare a l'Observatori de París i en nombrosos viatges, sobretot treballant en les triangulacions per als mapes de França, treballs que publicarà el 1718, després de la mort del seu pare.[2]

Encara que mai va tenir el títol de director de l'Observatori, va exercir com a tal, comprant nous instruments i establint el meridià de París.[3]

Va morir a les seves possessions de Thury-en-Valois de resultes d'un accident amb el seu cotxe de cavalls. El seu fill, César-François, més conegut com a Cassini de Thury, va continuar la seva obra de cartografia.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra per la qual és més conegut són els seus Éléments d'Astronomie (París, 1740),[1] publicats el mateix any que les seves Tables astronomiques du Soleil, de la Lune, des planètes, des étoiles fixes et des satellites de Jupiter et de Saturne.

Tanmateix, la publicació dels resultats de les seves mesures geodèsiques el 1720, amb el títol de De la grandeur et de la figure de la terre, va aixecar una gran controvèrsia perquè segons les seves dades, la Terra era una esfera aplanada per l'equador,[4] contradient el que deia la teoria newtoniana que afirmava que la Terra havia d'estar aplanada pels pols. La hipòtesi de Newton no es va poder provar com a certa fins que a la dècada dels 1730 es van fer les expedicions a Lapònia i Perú, dirigides respectivament per Maupertuis i La Condamine.[5]

També va publicar altres obres sobre electricitat, òptica i altres disciplines afins.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Baum, pàgina 207.
  2. Burns, pàgina 48.
  3. Connor, pàgina 151.
  4. Burns, pàgina 214.
  5. Puig-Pla & Guevara, pàgina 710.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Cassini Modifica l'enllaç a Wikidata