Jacques Esterel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacques Esterel
P. en C. modeshow RAI.jpg
Sighsten Herrgård, Tom Gilbey, Jacques Esterel & Frans Molenaar (1969)
Biografia
Naixement9 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata
Bourg-Argental (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Saint-Cloud (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióArts et Métiers ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDissenyador de moda Modifica el valor a Wikidata

Charles Martín conegut com a Jacques Esterel (Bourg-Argental, Loira, 5 de juny de 1917 - París, 14 d'abril de 1974) fou un modista, compositor i cantant francès.

Fill d'un industrial, estudià en l'Escola Nacional Superior d'Enginyers, Arts i Oficis de Cluny, encara que de molt jove manifestà les seves facultats creatives en el camp de la moda. Havia dirigit la Societé Martín et Cie., de 1945 a 1952. Aquest últim any passà dirigir la societat d'alta costura Jacques Esterel, fundada per ell mateix i des de la qual es feu cèlebre en el món de la moda. A aquesta societat se li uní, anys més tard (el 1961), Sophima, encarregada de la difusió d'accessoris de la seva firma (bosses, sabates, perfums, mitges, cinturons, etc.).

Martín o Esterel, es donà a conèixer com a autor teatral des de l'estrena de la seva peça Le mauvais oeil, a la que seguiren Zigouille i Les chocottes, totes elles d'una intel·ligent excentricitat. També va compondre cançons que ell mateix interpretava, amb relatiu èxit, en el seu país. El 1967, en un dels seus gests mundans que li eren habituals, es presentà com a candidat a les eleccions legislatives.

En el camp de la moda s'oposà obertament al <prêt-à-porter>, defensant la creació de models per a cada tipus de bellesa i refusant la uniformitat de les produccions en sèrie. Els seus models participaven en quasi tots els Salons europeus de la moda. Entre les seves múltiples activitats, algunes espectaculars, edità un diari, Mini-midi, imprès en tovallons i on s'inserien relats de la seva vida parisenca.

Bibliografia[modifica]