Jacques Hamel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJacques Hamel
 Sacerdot catòlic Saint-Étienne-du-Rouvray church Tradueix

2005 – 2016
Blason Saint-étienne-du-Rouvray.svg  Rector Saint-Étienne-du-Rouvray

2000 – 2005
Blason Cléon.svg  Rector Cléon

1988 –
Blason Saint-Pierre-lès-Elbeuf.svg  Rector Saint-Pierre-lès-Elbeuf

1975 –
 Vicari Notre-Dame-de-Lourdes church Tradueix

1967 –
 Vicari Saint-Antoine-de-Padoue du Petit-Quevilly church Tradueix

1958 –
Biografia
Naixement 30 novembre 1930
Darnétal
Mort 26 juliol 2016 (85 anys)
Saint-Étienne-du-Rouvray
Lloc d'enterrament Bonsecours
Residència Saint-Étienne-du-Rouvray
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Modifica dades a Wikidata

Jacques Hamel (30 de novembre de 1930, Darnétal, França - 26 de juliol de 2016, Saint-Étienne-du-Rouvray, França) fou un sacerdot catòlic francès assassinat durant l'Eucaristia per dos islamistes a Saint-Étienne-du-Rouvray (Normandia, França).

Vida[modifica]

Fou ordenat sacerdot el 30 de juny de 1958 per l'arquebisbe de Rouen, Joseph-Marie Martin. Aquell mateix any fou destinat com a vicari de la parròquia de Sant Antoni de Le Petit-Quevilly i el 1967 fou traslladat a la parròquia de Nostra Senyora de Lourdes de Sotteville-lès-Rouen. El 1975 fou nomenat capellà de Saint-Pierre-lès-Elbeuf i el 1988 a Cléon. L'any 2000 fou nomenat capellà in solidum de la parròquia de Saint-Étienne-du-Rouvray, el 2005, tot i que els capellans poden retirar-se en fer 75 anys, ell preferí continuar oferint el seu servei a la comunitat perquè encara es veia amb forces.[1]

Martiri[modifica]

Fou martiritzat[2] per Malik Petitjean i Adel Kermiche, dos terroristes de l'Estat Islàmic mentre celebrava missa a la seva parròquia de Sant Esteve de Saint-Étienne-du-Rouvray el 26 de juliol del 2016. Els seus agressors cridaren DAEIX abans de tallar-li el coll. El seu martiri fou el primer que es produí a l'Europa Occidental en més de 70 anys, des de l'execució del jesuïta Alfred Delp el 2 de febrer del 1945 a Berlín a mans dels nazis.

Reaccions[modifica]

El portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, digué que el Papa Francesc es trobava al corrent dels esdeveniments i que sentia dolor i horror davant la «violència horrible que ha ocorregut en una església, un lloc sagrat en què s'anuncia l'amor de Déu».[2]

L'arquebisbe de Rouen, Dominique Lebrun, que assistia a la Jornada Mundial de la Joventut 2016 a Polònia, digué en resposta a l'atac: «l'Església Catòlica no pot tenir d'altres armes que l'oració i la fraternitat entre els homes».[2]

D'altra banda, Mohammed Karabila, president de l'Institut Regional de la Fe Musulmana de Normandia, digué que era «un home de pau i de fe, amb un cert carisma, una persona que dedicà la seva vida a les seves idees i a la religió. Sacrificà la seva vida pels altres».[2]

Referències[modifica]