Vés al contingut

Jacques Nicolas Augustin Thierry

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJacques Nicolas Augustin Thierry

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Augustin Thierry Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1795 Modifica el valor a Wikidata
Blois (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 1856 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPensionnat normal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJulie de Querangal Modifica el valor a Wikidata
GermansAmédée Thierry Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 7354 Project Gutenberg: 55859 Modifica el valor a Wikidata

Jacques Nicolas Augustin Thierry, més conegut senzillament com a Augustin Thierry (Blois, Orleanès, 10 de maig de 1795 - París, 22 de maig de 1856) fou un historiador romàntic i bibliotecari francès.

Educat a Blois i a l'École Normale de París, fou col·laborador de Saint-Simon des del 1814, i bibliotecari del Palais-Royal (1835). La seva interpretació de la història es vista com una lluita entre opressors i oprimits. Com a historiador professional, va ser influenciat especialment per les obres de Sir Walter Scott. Entre les seves publicacions es troben Histoire de la conquête d’Angleterre par les Normands (1825), Récits des temps mérovingiens (1840) i Essai sur l'histoire de la formation et des progrès du Tiers État (1953). Per a escriure la primera de les seves obres va fer ús de cròniques llatines i lleis anglosaxones. Aquest treball, però, li va costar la vista, que va anar perdent fins que el 1830 va quedar totalment cec, veient-se obligat a haver de contractar secretaris. L'any 1841 l'Acadèmia Francesa li va concedir el primer Gran Prix Gobert, un premi que se li va atorgar durant els següents 15 anys.[1][2][3]

Referències[modifica]