Jacques Perrin

De Viquipèdia
Infotaula de personaJacques Perrin
Jacques Perrin 2009 (cropped).jpg
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jacques-André Simonet Modifica el valor a Wikidata
13 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 abril 2022 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,7 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, guionista, narrador d'audiollibres, director de cinema, productor de cinema, actor de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –  2022 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAntenne 2 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeValentine Perrin (1995-)
FillsMathieu Simonet
Maxence Perrin
Lancelot Perrin
Premis

IMDB: nm0674742 Allocine: 2764 Allmovie: p106153 TCM: 150640
Musicbrainz: 9833d08c-6959-4ed0-a6ed-e1d96147b538 Modifica el valor a Wikidata

Jacques André Simonet, més conegut com a Jacques Perrin (14è districte de París, 13 de juliol de 1941 - 17è districte de París, 21 d'abril de 2022)[1][2] fou un actor i productor de cinema francès.

Biografia[modifica]

Fill del director de teatre de la Comédie-Française Maxence Perrin i de l'actriu Mathieu Simonet,[1] des de la seva infantesa cresqué en un ambient teatral. Jacques Perrin estudià al Conservatori d'Art Dramàtic, on rebé classes de Jean Yonnel, i intervingué molt aviat en muntatges teatrals. Al cinema rebé el seu primer paper important a la pel·lícula La ragazza con la valigia (1960) de Valerio Zurlini. Amb aquell mateix director filmà el 1962 Cronaca familiare, pel·lícula basada en una novel·la de Vasco Pratolini i en què Perrin compartí cartellera amb Marcello Mastroianni.[1]

Aquestes interpretacions li permeteren iniciar una important carrera internacional: el 1965 filmà amb Costa-Gavras la pel·lícula Compartiment tueurs i el 1966 l'adaptació de la novel·la de Pío Baroja La busca, dirigida per Angelino Fons.[1]

El 1968 fundà la seva pròpia productora cinematogràfica, Reggane Films, que finançà pel·lícules com Z, de Costa-Gavras (1968), o Le Crabe-tambour de Pierre Schoendoerffer (1977). A Z Perrin no només fou coproductor, sinó que també hi intervingué com a actor, juntament amb Jean-Louis Trintignant, Yves Montand i Irene Papas. La pel·lícula guanyà l'Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1969.[1]

Tot i que continuà actuant en pel·lícules com Cinema Paradiso (de Giuseppe Tornatore, 1989) o Les Choristes (2004), la seva tasca professional es va centrar en la producció cinematogràfica: va finançar pel·lícules de gran èxit com el documental sobre la vida dels insectes Microcosmos: le peuple de l'herbe, de Claude Nuridsany i Marie Pérennou, 1995, amb el qual Perrin guanyà el premi Cèsar al millor productor; Himalaya, l'enfance d'un chef, d'Éric Valli (1999), o el documental sobre la migració de les aus Le Peuple migrateur (2001), que Perrin codirigí juntament amb Jacques Cluzaud i Michael Debats.[1]

Teatre[modifica]

Filmografia[modifica]

Jacques Perrin i Marcello Mastroianni en un fotograma de la pel·lícula de 1962 Cronaca familiare, de Valerio Zurlini.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacques Perrin