Jacques Sturm

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacques Sturm
Charles Sturm.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles-François Sturm
(fr) Charles Sturm Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1803 Modifica el valor a Wikidata
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 1855 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaFrança
NacionalitatFrança Francès
FormacióÉcole Polytechnique Modifica el valor a Wikidata
Conegut perTeorema de Sturm
Teoria de Sturm-Liouville
Activitat
Camp de treballFísica matemàtica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtica
OrganitzacióÉcole Polytechnique
Membre de
AlumnesVicor Puiseux
Premis

Jacques Charles François Sturm, més conegut com a Jacques Sturm, (Ginebra, 29 de setembre de 1803 - París, 15 de desembre de 1855) va ser un matemàtic francès d'ascendència alemanya.

Biografia[modifica]

Sturm va néixer a Ginebra en 1803. La seva família havia emigrat des d'Estrasburg cap a 1760. El 1818, va començar a assistir a les conferències de l'acadèmia de Ginebra, on va tenir com a professor Simon L'Huilier. El 1819, la mort del seu pare el va obligar a haver de donar classes a nens rics per poder mantenir la seva família. El 1823, va començar a treballar com a tutor per al fill de Madame de Staël.

A finals de 1823, Sturm va passar una curta temporada a París al costat de la família del seu estudiant. Va decidir, juntament al seu company d'estudis Colladon, provar fortuna a París, i va obtenir una feina al Bulletin universel. En 1829, va descobrir el teorema que porta el seu nom i que permet trobar el nombre d'arrels reals en una funció polinòmica.

Sturm es va beneficiar amb la revolució de 1830, ja que la seva fe protestant li impedia aconseguir ocupació a les escoles secundàries públiques. A finals de 1830, va començar a exercir com a professor de Matemàtiques Especials en el Collège Rollin on va donar classes a un jove Victor Puiseux.

Va ingressar a l'Acadèmia de les Ciències el 1836, ocupant el lloc d'André-Marie Ampère. Sturm va ser designat répétiteur el 1838, i el 1840 professor titular a l'École Polytechnique. Aquest mateix any, després de la mort de Siméon Denis Poisson, va ser seleccionat com a professor de mecànica de la Faculté des Sciences de París. Les seves obres, Cours d'analyse de l'école polytechnique (1857-1863) i Cours de mécanique de l'école polytechnique (1861), van ser publicades pòstumament París, i més tard es van tornar a reeditar.

Al costat de Joseph Liouville, va desenvolupar la teoria Sturm-Liouville. El 1826, en col·laboració amb el seu col·lega Jean-Daniel Colladon, va ajudar a portar a terme la primera demostració experimental de la velocitat del so a l'aigua.[1]

El 1851 la seva salut va començar a fallar. Va poder tornar a les seves classes per una temporada durant la seva llarga malaltia, però el 1855 va morir.[2]

El nom de Sturm forma part de la llista dels 72 noms gravada a la Torre Eiffel.

Distincions[modifica]

  • Grand prix de Mathématiques (4 de desembre de 1834)
  • Membre de l'Acadèmia de Berlín (1835)
  • Membre de l'Acadèmia de Sant Petersburg (1836)
  • Oficial de la Legió d'Honor (1837)
  • Medalla Copley de la Royal Society de Londres (1840)
  • Membre de la Royal Society of London (1840)

Obres selectes[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jacques Charles François Sturm. Groups.uk [Consulta: 22 maig 2010]. 
  2. Jacques Charles François Sturm. Gap-System [Consulta: 11 setembre 2013]. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Sturm» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Speziali, Pierre. «Sturm, Charles-François». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 agost 2016].
  • Notice sur la vie et les travaux de M. Sturm Nouvelles annales de mathématiques journal des candidats aux écoles polytechnique et normale, 15 (1856), p. 72